No he provat mai de demanar un crèdit bancari aquí a Mèxic, però, en general, és molt difícil que te'n concedeixin un: els requisits són exagerats, i els interessos molt alts. Per això, la majoria de gent no pot comptar amb obtenir un crèdit personal d'un banc, i recorre a familiars, amics, coneguts i saludats. La sinistralitat d'aquest tipus de préstecs és força elevada, pel que he pogut veure. Si entres a aquest joc i saps triar a qui deixes els diners, pots obtenir interessos mensuals molt sucosos, però qualsevol accident amb un amic o parent que falla et pot fer perdre els guanys d'anys. No em dedico a això, però ho he vist.
Un altra forma de crèdit popular són les targetes de crèdit, un món un pèl sinistre. Com a estranger "no immigrant", els bancs mexicans no em donaran mai una targeta de crèdit. Així és i així serà. En tinc una, emesa a Mallorca per un banc d'allà, i la faig servir: poc, perquè no sóc gaire de tirar del plàstic. Tanmateix, les targetes de crèdit emeses a l'estranger no permeten participar en les vendes a termini "sense interessos" que promouen les grans empreses comercials per als titulars de targetes de crèdit. La meva dona, gràcies al privilegi de tenir la nacionalitat mexicana, ha aconseguit que BBVA Bancomer li vengui una "Bancomer congelada". És una VISA amb un límit molt baix, que col·loquen als clients amb la modalitat de pagament a crèdit. És a dir, gastis el que gastis, i sempre que no et passis del límit, pagaràs sempre la mateixa quota mensual (baixa, de 50 pesos en amunt). És una quota "congelada", i també en diuen "pago mínimo", que inclou uns interessos molt elevats pel saldo deutor. Naturalment, no els convé que facis el pagament complet el mes següent, sense interessos, i vam tenir feina perquè ens expliquessin tot això que acabo d'explicar, i perquè ens canviessin la VISA a la modalitat d'un sol pagament sense interessos. Recordo que als caixers automàtics de la Caixa el client podia canviar ell mateix la forma de pagament, amb la mateixa facilitat amb què es fa extracte o es canvia el PIN. També era molt car, el pagament a terminis, però no recordo el tipus d'interès.
Aquest mes, BBVA Bancomer ha enviat una notificació amb els tipus d'interès que s'apliquen als saldos deutors de la "Bancomer congelada" si pagues a crèdit: l'interès ordinari anual és, agafeu-vos, TIIE+45 punts percentuals. A 23/08/2008, la TIIE(*) és del 7,71%, resultant uns interessos ordinaris del 52,71% (taxa anual). Si el dia que et toca pagar la quota congelada no tens prou saldo, et carreguen uns interessos de demora del 10% mensual (equivalent al 213,8% anual, si ho calculem com un interès compost del 10% mensual a 12 mesos).
Aquests interessos tan alts (entre particulars o bancaris) mostren, a part de la barra que tenen els creditors, la poca confiança que tenen en recuperar el capital (i cobrar els interessos) del préstec. Com deia aquell, jo no me la xugaria, però si me la xugo, que ho pagui... Déu n'hi do.
(*) TIIE: Taxa d'interès interbancària d'equilibri a termini de 28 dies. El Banc de Mèxic publica diàriament el seu valor.
Un altra forma de crèdit popular són les targetes de crèdit, un món un pèl sinistre. Com a estranger "no immigrant", els bancs mexicans no em donaran mai una targeta de crèdit. Així és i així serà. En tinc una, emesa a Mallorca per un banc d'allà, i la faig servir: poc, perquè no sóc gaire de tirar del plàstic. Tanmateix, les targetes de crèdit emeses a l'estranger no permeten participar en les vendes a termini "sense interessos" que promouen les grans empreses comercials per als titulars de targetes de crèdit. La meva dona, gràcies al privilegi de tenir la nacionalitat mexicana, ha aconseguit que BBVA Bancomer li vengui una "Bancomer congelada". És una VISA amb un límit molt baix, que col·loquen als clients amb la modalitat de pagament a crèdit. És a dir, gastis el que gastis, i sempre que no et passis del límit, pagaràs sempre la mateixa quota mensual (baixa, de 50 pesos en amunt). És una quota "congelada", i també en diuen "pago mínimo", que inclou uns interessos molt elevats pel saldo deutor. Naturalment, no els convé que facis el pagament complet el mes següent, sense interessos, i vam tenir feina perquè ens expliquessin tot això que acabo d'explicar, i perquè ens canviessin la VISA a la modalitat d'un sol pagament sense interessos. Recordo que als caixers automàtics de la Caixa el client podia canviar ell mateix la forma de pagament, amb la mateixa facilitat amb què es fa extracte o es canvia el PIN. També era molt car, el pagament a terminis, però no recordo el tipus d'interès.
Aquest mes, BBVA Bancomer ha enviat una notificació amb els tipus d'interès que s'apliquen als saldos deutors de la "Bancomer congelada" si pagues a crèdit: l'interès ordinari anual és, agafeu-vos, TIIE+45 punts percentuals. A 23/08/2008, la TIIE(*) és del 7,71%, resultant uns interessos ordinaris del 52,71% (taxa anual). Si el dia que et toca pagar la quota congelada no tens prou saldo, et carreguen uns interessos de demora del 10% mensual (equivalent al 213,8% anual, si ho calculem com un interès compost del 10% mensual a 12 mesos).
Aquests interessos tan alts (entre particulars o bancaris) mostren, a part de la barra que tenen els creditors, la poca confiança que tenen en recuperar el capital (i cobrar els interessos) del préstec. Com deia aquell, jo no me la xugaria, però si me la xugo, que ho pagui... Déu n'hi do.
(*) TIIE: Taxa d'interès interbancària d'equilibri a termini de 28 dies. El Banc de Mèxic publica diàriament el seu valor.
3 comentaris:
Rebo amb molta alegria la represa del bloc. En el meu cas, després de vora dos anys d'haver tornat de l'altiplà, les ferides s'han convertit en nostàlgia, i fins i tot Barcelona sembla amable. És per això que d'aquí a uns dies reemprendré el bloc amb un altre aire.
Una recomanació sobre les targetes a Mèxic. Jo també era "no inmigrante", i després de passar per moltes penúries, vaig trobar qui es fiés de mi: american express, que em va otorgar una targeta amb un límit de crèdit baixíssim, però que a mi m'anava molt bé.
Una de les coses que trobava més gracioses respecte a les targetes era alló de que tinguéssin una "fecha de corte" variable, segons el dia que fessis el contracte, a diferència d'aquí, que acostuma a ser el dia 21. També era divertit que ningú no les domiciliés, i aleshores tothom podia afegir una excusa per sortir de la feina: "Fíjese Licenciado, que si da permiso para salir, que tengo que pagar mi targeta"
Una abraçada,
Berenguer
T'he posat als enllaços del meu nou bloc
http://blocs.mesvilaweb.cat/elmeupais
gràcies
maria
Berenguer:
Veig que parles de ferides, i potser això encaixa amb el to del teu blog :-). Aviam ara la teva represa... Gràcies pel "tip" de l'American Express, però de moment ho tinc solucionat, això de les targetes. Això de la "fecha de corte variable" és com el lloguer, que també venç el dia que vas entrar, per exemple el 17 de cada mes. Aquí ningú domicilia res, perquè sospiten que el banc els fotrà un càrrec indegut. Jo mateix, vaig pagant el rebuts de llum i telèfon per les botigues que ho fan...
Salut!
Maria:
Veig que "la noia de Roma que escriu amb les formes verbals valencianes", per dir-ho d'alguna manera, fidel visitant de Cartes, es diu Maria i s'ha llençat a fer un blog... Felicitacions i ànims! Et posaré als enllaços aviat.
Publica un comentari a l'entrada