Els europeus blancs de diferents nacionalitats veuen en el bronzejat un senyal d'estatus. Presentar-se ben moreno un dilluns d'hivern a la feina vol dir, probablement, que t'has passat el cap de setmana esquiant: potser l'esquiar ja no es veu com un entreteniment car, però és una manera, que tenen alguns, de dir que la seva vida és alguna cosa més que anar agafant un color blanc verdós mentre seus a l'oficina i una capa de líquens i molses va creixent damunt la teva pell. Naturalment, si un dilluns arribes massa cremat, o amb la clapa blanca de les ulleres de sol, també podran pensar que ets ruc o vulgar.
El moreno estiuenc t'acredita com a fidel seguidor dels ritus de l'estiu: un altre cop, el teu estatus et permet tenir esplai a l'aire lliure. Evidentment, no és el mateix cremar-te mentre navegues en veler que socarrimar-te a la platja de Badalona, però un morè estival sempre vesteix. Val a dir que els aborígens de la conca mediterrània tenim una adaptació evolutiva que ens permet estar blanquets a l'hivern, quan necessitem aprofitar millor la llum per sintetitzar vitamina D, i posar-nos ràpidament morens quan ens exposem unes hores al sol, un mecanisme per protegir-nos de la forta radiació solar de l'estiu. Això ens permet jugar millor que altres pells més blanques o fosques el joc europeu de la colorimetria social. Aquesta obsessió dels blancs per estar morens, i els milions i milions de dòlars que gasten en bronzejadors, és esgrimit sistemàticament pels defensors de l'emblanquiment que va sofrir Michael Jackson fa uns anys, i que no sé si encara continua (diu Michael Jackson que és vitiligo). L'afany per estar moreno s'ha anat frenant amb la prevenció contra el càncer de pell, un altre signe dels temps que corren. Jo fa molts anys que a la platja només em trec la samarreta per entrar a l'aigua.
El concepte mexicà de colorimetria social és més proper al de la meva besàvia: segons ella, la bellesa era blanca, i la morenor era senyal que et guanyaves la vida collint ametlles o figues al camp. Com es va emprenyar, el dia que li vam dir que estava ben morena! A Mèxic, sota el mite nacional i fundacional del mestissatge, l'escala colorimètrica travessa la societat del dalt a baix, matisada per altres signes d'estatus social. Aquí els blancs no es posen morens, ni hivern ni estiu. Ja és prou estatus ser blanc, tot i que no tots pensem així. Segons el mitjà de transport que agafis, la zona de ciutat en què et belluguis, el supermercat en què compris, o la universitat que visitis, les variacions cromàtiques segueixen uns patrons bastant establerts, amb força variabilitat, i amb els inevitables outliers. Vénen ganes de passejar-se amb densitòmetre òptic per donar-ne fe....
El moreno estiuenc t'acredita com a fidel seguidor dels ritus de l'estiu: un altre cop, el teu estatus et permet tenir esplai a l'aire lliure. Evidentment, no és el mateix cremar-te mentre navegues en veler que socarrimar-te a la platja de Badalona, però un morè estival sempre vesteix. Val a dir que els aborígens de la conca mediterrània tenim una adaptació evolutiva que ens permet estar blanquets a l'hivern, quan necessitem aprofitar millor la llum per sintetitzar vitamina D, i posar-nos ràpidament morens quan ens exposem unes hores al sol, un mecanisme per protegir-nos de la forta radiació solar de l'estiu. Això ens permet jugar millor que altres pells més blanques o fosques el joc europeu de la colorimetria social. Aquesta obsessió dels blancs per estar morens, i els milions i milions de dòlars que gasten en bronzejadors, és esgrimit sistemàticament pels defensors de l'emblanquiment que va sofrir Michael Jackson fa uns anys, i que no sé si encara continua (diu Michael Jackson que és vitiligo). L'afany per estar moreno s'ha anat frenant amb la prevenció contra el càncer de pell, un altre signe dels temps que corren. Jo fa molts anys que a la platja només em trec la samarreta per entrar a l'aigua.
El concepte mexicà de colorimetria social és més proper al de la meva besàvia: segons ella, la bellesa era blanca, i la morenor era senyal que et guanyaves la vida collint ametlles o figues al camp. Com es va emprenyar, el dia que li vam dir que estava ben morena! A Mèxic, sota el mite nacional i fundacional del mestissatge, l'escala colorimètrica travessa la societat del dalt a baix, matisada per altres signes d'estatus social. Aquí els blancs no es posen morens, ni hivern ni estiu. Ja és prou estatus ser blanc, tot i que no tots pensem així. Segons el mitjà de transport que agafis, la zona de ciutat en què et belluguis, el supermercat en què compris, o la universitat que visitis, les variacions cromàtiques segueixen uns patrons bastant establerts, amb força variabilitat, i amb els inevitables outliers. Vénen ganes de passejar-se amb densitòmetre òptic per donar-ne fe....
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada