dissabte, d’agost 18, 2007

Translocacions, delecions i transgeneracions

Avui he tingut una petita sobredosi xilanga. De bon matí he encarregat per telèfon un taxi de sitio, que ni és taxi ni em consta que estigui a cap sitio. Per uns mòdics 170 pesos m'ha portat des de l'oriente (OTE) al poniente (PTE) de la ciutat. Curiosos punts cardinals, els mexicans: si el contrari d'orient és occident, i el contrari de llevant és ponent, el barrufet mexicà de la llengua va decidir triar-ne un de cada parell:

Occident <---> Orient
+
Ponent
<---> Llevant
=
Ponent <---> Orient

Si ponent i orient han sofert una translocació, podríem dir que llevant i occident han patit una deleció en la genètica mexicana de l'espanyol. Deia que per 170 pesos el taxi m'ha portat al poniente de la ciutat, en una hora i mitja, el mateix, o una mica més, del que hauria trigat agafant tres microbusos (amb els que el cost hauria estat de 10,50 pesos). Més amunt de l'Auditorio Nacional, ve la Fuente de Petróleos i un seguit de barris residencials amb noms suggerents d'estatus (en parlàvem l'altre dia) Lomas de Chapultepec, Lomas de Reforma, Bosques de las Lomas. Arribo a Bosques de las Lomas, com altres vegades en les darreres quatre setmanes, on els carrers tenen noms de boscos, preferentment de boscos d'arbres que no fan boscos: Bosque de Duraznos, Bosque de Ciruelos (al meu poble hi ha horts de presseguers o de pruneres!), i on hi ha molts edificis d'oficines, assentats al fons d'un barranc, i als que s'entra des de dalt. Hi ha també dos centres comercials: Plaza Bosques i Plaza Duraznos, que responen al concepte nord-americà de plaza.

Després de fer unes gestions, vaig al restaurant Santa Fe de Plaza Duraznos (un dels cinc que hi ha a la ciutat), a fotre'm un bon esmorzar. Demano cafè americà (fa molt que vaig renunciar a trobar un bon espresso), suc de taronja, i un omelette de pernil, formatge de cabra i xampinyons. El barrufet mexicà de la llengua desconeix la tortilla d'ou, i ha adoptat l'omelette, però el gènere original femení d'omelette ha passat a ser masculí (transgeneració?). Una truita excel·lent, tot s'ha de dir, acompanyada d'una amanida d'enciams diversos, que et permeten amanir amb aceite de olivo italià (ja m'imagino algú fent estelles d'una olivera i ficant-les dins una tafona per obtenir oli d'olivera verge) i vinagre de Mòdena. Els setrills, sembla que encara no els coneixen, i et porten a la taula les botelles de cuina d'oli i vinagre.

Al pis de dalt de Plaza Duraznos hi ha una llibreria Porrúa, una de les grans empreses mexicanes del ram. Passejant per les llibreries mexicanes es palpa la (coneguda) importància del mercat editorial llatinoamericà per a les editorials catalanes: impressiona la quantitat de llibres editats per Tusquets, Planeta, Seix Barral, Bruguera i altres editorials radicades a Catalunya que es venen al mercat mexicà. I els autors gaudeixen, òbviament d'aquest benefici, entre ells escriptors catalans, i catalans escriptors....

En aquesta part de la ciutat, em sento arrecerat del Bagdad desolat que de vegades sembla l'oriente de la ciutat, i em pregunto què deu costar un piset per aquest rumbo. Veig a El Universal que els immobles d'aquest barri es taxen en dòlars, i que es pot comprar un pis per 300.000 dòlars, preu que molts dels lectors encara trobarien barat. La meva cerca respon només a la curiositat perquè: a) no visc a Mèxic D.F., tot i que l'amic RMF em digui, de tant en tant, "el nostre home al DF", i b) encara estic pagant la hipoteca d'un pis al Vallès...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

2 comentaris:

rmf ha dit...

L'error es a fi de bé, i no com els austríacs que ens han fet creure que Hitler era alemany.

Geococcyx ha dit...

Potser la cosa venia del Sitemeter, que sovint juga a despitar l'enemic: tinc visites del DF que queden registrades com de Ciudad Juárez, a només 1863 km...

que Hitler alemany i Beethoven austríac, diu la dita...