Fa uns anys, em despertava sovint abans que comencessin els informatius de la ràdio, que devia ser abans de les sis del matí, i, no sé bé per què, acabava escoltant el programa Onda Pesquera, que feien a aquelles hores a la Cadena Ser (tots tenim un passat). Era un programa ple d'accents gallecs, força emotiu, en què el locutor (per què ja ningú diu locutor?) Jesús Ferreiro es comunicava, per exemple, amb pescadors gallecs al mig de l'Atlàntic, mitjançant ràdios d'ona curta. Certament tot resultava un pèl esotèric per a un universitari insomne en un Vallès ja camí de la posttextilitat, però, ben mirat, ja era això: al mig del Vallès com un ferrer sense carbó, com un pescador gallec al mig de l'Atlàntic (amb bacallà o sense).
El cas és que el mateix Jesús Ferreiro, com passava abans a la ràdio, posava la veu en un anunci de sabó d'afaitar, que deia:
A estas horas, cuando miles de españoles se están afeitando, yo les quiero recomendar jabón y espuma de afeitar La Toja y la Toja Sportman
[respectivamente, s'hi podria afegir]
El cas és que el mateix Jesús Ferreiro, com passava abans a la ràdio, posava la veu en un anunci de sabó d'afaitar, que deia:
A estas horas, cuando miles de españoles se están afeitando, yo les quiero recomendar jabón y espuma de afeitar La Toja y la Toja Sportman
[respectivamente, s'hi podria afegir]
Més enllà de la sintaxi de la part final, l'anunci tenia una èpica implícita: milers d'espanyols s'estaven afaitant! El programa t'incloïa en una comunitat de milers d'espanyols que s'estaven afaitant; de fet, feia pensar en milions d'espanyols dedicats a la noble tasca d'afaitar-se! Quina emoció. I si Jesús Ferreiro ens ho recomanava, què menys podíem fer que adherir-nos, del llit estant, a aquella munió d'espanyols, fins i tot estrangers, que es devien estar afaitant a aquella hora, molts d'ells amb sabó d'afaitar La Toja o, fins i tot, amb escuma d'afaitar La Toja Sportman (llegeixi's esporman).
El cas és que vint anys després m'afaito cada dia amb crema d'afaitar La Toja (ni sabó ni escuma), i n'estic encantat. No sé si el venen per aquí a Mèxic, però me'n porto tres tubs cada estiu. Com que enguany no hi ha viatge a Catalunya-Mallorca, que deia CCS, només me'n queda mig tub, que miraré d'allargar un mes o dos més de l'habitual, abans de passar-me a una alternativa més globalitzada, com un esprai d'escuma Gillette, que tinc a casa des de fa dos o tres anys.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
9 comentaris:
Sense cap intenció de voler acabar amb els mites, et recomano la crema Lea, piel suave.
Gràcies pel consell (en estos momentos, mientras millones de catalanes están de vacaciones en Jordania... crema d'afaitar Lea)!
Ei, que si creus que no podràs passar, un paquetet amb tres tubs més i llestos!:-)
(amb bonus de sobrassada i galletes d'Inca)
Moltes gràcies per l'oferiment, Catalina, però m'estim més reservar un favor com aquest per a un cas de vertadera urgència. I no voldria que una sobrassada poblera acabàs a mans d'un empleat mexicà de correus, o d'un agent de duanes... :-)
Salut i gràcies de nou!
rectifico: no volia dir Lea, sinó Edge. Avui, mentre m'afaitava, he vist el lapsus: "En estos momentos ... Edge!" En qualsevol cas, diria que aquesta marca és estrictament local.
Vaja, la del meu home. Edge. No en vol cap altra.
La il.lusió que em va fer no fa gaire retrobar al súper el "Moussel, Moussel, de Legrain, Paaaarís" (espero que conegueu la musiqueta) de la meva infància. És curiós això dels productes i els anuncis. La qüestió és anar apuntalant la memòria.
Lola
No conec l'Edge, i recordo, en canvi, el "Legrain, Paaaris".
Salut als dos!
Petit cherie Legrain, petit cherie Legrain, petit cherie Legrain... lo tiene todo para su pequeñín. Es otro producto Legrain, Pariiiiís...
Y si non è vero, è ben trovato (espero). :D
Lola, potser el teu home i jo no taral·legem els anuncis, però sempre anem ben afaitats. Som homes de "busque, compare y si ... "
Publica un comentari a l'entrada