Vaig dins un microbús (pesero) estibat de gent. Les portes obertes, comme d'habitude, i com que ja no s'hi pot pujar per la porta del davant, algunes persones ho fan per la del darrera i es queden en aquella part de l'autobús. ¿Una bona ocasió per no pagar el viatge?
Doncs no. El passatger que ha pujat per darrera passa una moneda de cinc pesos al veí més proper en direcció al xofer, i li demana que la passi. La moneda de cinc pesos passa per tres, quatre o cinc mans fins el xofer i, per la mateixa via, el canvi (un peso, per exemple) torna del xofer al passatger. Si són dos bitllets (de fet, no hi ha bitllets), el passatger dóna potser deu pesos al veí i li diu que són dos bitllets. El canvi torna igualment al passatger.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Doncs no. El passatger que ha pujat per darrera passa una moneda de cinc pesos al veí més proper en direcció al xofer, i li demana que la passi. La moneda de cinc pesos passa per tres, quatre o cinc mans fins el xofer i, per la mateixa via, el canvi (un peso, per exemple) torna del xofer al passatger. Si són dos bitllets (de fet, no hi ha bitllets), el passatger dóna potser deu pesos al veí i li diu que són dos bitllets. El canvi torna igualment al passatger.
3 comentaris:
La necessitat sempre crea un sistema per a sortir-se´n. La teva carta m´ha recordat els meus anys "chilangos" o "defeños"
Vaig conèixer directament aquesta manera de pagar el bitllet en un lloc una mica allunyat de Mèxic: Turquia.
Anònim: ja veig que sou uns quants lectors que heu tingut una etapa "xilanga"...
Gregorio: ves per on, en latituds (en longituds, hauríem de dir) tan diferents, el mateix sistema. No és el tipus de detall que m'esperava trobar en una ciutat de 20 milions d'habitants, però cal reconèixer que en els "peseros" es donen mostres inesperades de respecte i cortesia.
Publica un comentari a l'entrada