diumenge, de gener 13, 2008

Victoria, Guanajuato

El dia abans de Xichú anàrem a Victoria, Gto., després de passar la nit en un motel de la carretera 57, a San Luis de la Paz. Tot i que m'agrada el centre d'aquesta ciutat, els afores no conviden a la contemplació estètica. Però just sortint per la carretera de San Luis a Victoria, els detritus periurbans s'esvaeixen i s'entra en una regió neta i oberta, de turons suaus coberts d'una garriga de mezquites i cactàcies. La carretera és tranquil·la; t'hi trobes molts pocs vehicles, alguns homes a cavall, i, a un costat del camí, una vella presa de pedra i morter o de terra compactada. Sota el sol clement - però no gaire - de l'hivern, i amb l'aire net i estranyament tebi d'aquest desembre, era una delícia recórrer aquesta carretera.


Entre San Luis de la Paz i Victoria, Gto.

Anàvem a Victoria per conèixer la vila i preguntar quina era la millor ruta per anar a Xichú, perquè per la Sierra Gorda encara hi ha molts camins de terra, no sempre aptes per fer-hi 50 o 80 km amb un cotxe corrent, i el mapa no era gaire explícit. Victoria, la capçalera municipal, és un poble de 2.000 habitants, fundat el 1580 com a San Juan Bautista de Xichú de Indios. Abans d'aquesta data ja hi havia hagut assentaments espanyols, que els indígenes pames de la regió van atacar i destruir més d'una vegada. Avui dia Victoria és un municipi pràcticament sense indígenes (una cinquantena entre 19.000 habitants, en un territori de 1.000 km2). El nom actual fa referència a la victòria del govern sobre els camperols de la Sierra Gorda, revoltats el 1847 amb demandes de repartiment de terres. Les successives guerres i revolucions han marcat amb foc la toponímia del país i les plaques dels carrers, i és un tema que donaria per parlar-ne una estona. M'estranya que la Revolució de 1910 no rebategés el poble. Potser era molt poc revolucionari recuperar el San Juan Bautista d'abans...

El 29 de desembre a Victoria feia un dia extraordinari, amb un cel net i diàfan, i vam entrar en un poble estranyament silent, lliure de camionetes descobertes i de música grupera. El nombre de botigues obertes contrastava amb l'acollidora tranquil·litat del lloc. Més enllà de la funerària playstationera, i de les flors de Nadal amb què us vaig donar el bon any, Victoria va ser una agradable sorpresa, d'on vam marxar amb la promesa de tornar.



Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

3 comentaris:

Berenguer ha dit...

Precioses fotos Geo
Ens parlaràs algun dia de Zacatecas?

Geococcyx ha dit...

Tinc una relació una mica difícil amb Zacatecas, però aviam si en parlo un dia...

Berenguer ha dit...

Ara encara has aconseguit que aquest lector hi estigui més interessat.