divendres, d’abril 29, 2005

Anques enrera


Després d'un any de maniobra político-judicial contra el Peje, després de fer-li la campanya electoral gratis durant mesos i mesos, Fox i el PAN (no sabem exactament en quin ordre) han fet anques enrera, que diuen al meu poble. Han reculat. Han trobat un bon boc emissari per sacrificar, el Procurador General de la República (fiscal general) Rafael Macedo de la Concha, i el subprocurador (Carlos Javier Vega Memije) que havia portat la iniciativa de la revocació de la immunitat del Cap de Govern del Districte Federal (anomenar-lo alcalde de Ciutat de Mèxic, com fa Francesc Relea de El País, és un despropòsit: els municipis no tenen Assemblea Legislativa).

El PRI sembla que surti més o menys indemne de l'afer. Veurem si el PAN aixeca cap després de tot això, i que farà ara el Peje sense la propaganda gratuïta que li han fet en Fox, en Creel, en Manlio Fabio, i tota la tropa...

Reflexió post reculada: un altre cop es troba a faltar l'acusació particular. Si un judici només pot tirar endavant per iniciativa de la fiscalia, el poder judicial està sotmès a l'executiu. Si existís l'acusació particular a Mèxic, els afectats de El Encino podrien -si volguessin- tirar endavant el judici contra el Peje, o si més no provar-ho. Com que no es pot, el President fa i desfà, a través de la PGR.

Avui a l'Universal, Katia d'Artigues citava la segona accepció de peje al diccionari de la llengua espanyola:

2. Hombre astuto, sagaz y trabajador.


dijous, d’abril 28, 2005

Pasteurització diària


Cada migdia la temperatura s'enlaira força. I més que ho farà en les properes 5 o 6 setmanes. Però per molta calor que faci al migdia, a la nit fa una fresqueta deliciosa. Són els avantatges del clima desèrtic o semidesèrtic.

Soc un animal suador. Tant a Barcelona com a Mallorca solia anar tot l'estiu amb l'esquena mullada de suor. Això s'ha acabat de moment. Aquí ja estem arribant als 30 graus al migdia, pero de moment s'aguanten bé, per la secor de l'aire, especialment a l'ombra. Al migdia ens pasteuritzem. A la nit, estem a la glòria. Viure al tròpic i entre 1.500 i 2.500 metres d'alçada té aquestes coses.

Aviam al maig, l'únic mes en què fa calor de veritat...

dimecres, d’abril 27, 2005

Lloem el tità

.
No puc deixar de llegir amb admiració els escrits que el filòleg Joan Solà publica periòdicament sobre el mestre Joan Coromines. El darrer article, ahir a l'Avui. Vull destacar-ne les llengües que dominava en Coromines:

Coneixia en profunditat la lingüística romànica, aprengué sànscrit i es doctorà amb una tesi sobre l'aranès. Sabia rus, flamenc, gòtic, romanès, indoeuropeu, grec, llatí, basc i àrab i, evidentment, coneixia profundament els llenguatges pròxims al català (castellà, aragonès i dialectes provençals).

En Solà es deixa l'anglès, que Coromines òbviament dominava després de viure tants anys als Estats Units, l'alemany que també llegia, segons que explica el mateix Solà a l'article. I vull pensar que com a romanista coneixia el francès i l'italià. Parlem de 16 llengües.

Devia saber el dàlmata?

dijous, d’abril 21, 2005

Setmanes frenètiques


Un curs que no és precisament el de català m'ha fet estar ben entretingut tota la setmana. Això de muntar un curs i haver-se d'encarregar de fer i copiar els apunts, comprar i arranjar les carpetes, preveure la cafeteria i comprar les galetes i les botanas, a més de fer les classes, és una mica desesperant. Tinc dos estudiants de servei socials que m'ajuden, i fan molt més del què faria el 95% dels estudiants de servei social, però tot i així el muntatge és una mica precari. Com que faig part de les classes el dissabte al matí, el cap de setmana comença el dissabte a les dues. Això durant 7 setmanes. Nyè. Però tinc 39 alumnes, i sembla que contents del curs.

Mentrestant, he tingut ocasió de veure uns capítols de Plats bruts de l'any 1999, i he rigut una estona. Segurament els faré servir per a les classes de català. Només em preocupen dues coses: a) la qualitat lingüística (una de cada 5 paraules que diuen és bueno, sobretot l'Emma), i b) la temàtica, una mica pujada de to per als estàndards mexicans: l'afició catalana per l'escatologia no és compartida -si més no públicament- pels mexicans.

Quan un mexicà s'aixeca de la taula per anar al lavabo no diu mai me'n vaig a fer un riu, ni me'n vaig a pixar, ni -obviament- me'n vaig a veure el Roca (aquí seria: me'n vaig a veure l'American Standard). Ni tan sols voy al baño. Simplement s'aixeca sense dir res, o diu me disculpan un momento. Aquestes coses són molt privades, és molt vulgar divulgar-les, i el més humil dels mexicans intenta per tots els mitjans no semblar vulgar. La naturalitat i la procacitat amb què es parla de tantes coses a Plats bruts em fa tenir por d'espantar els meus alumnes mexicans de català, i que acabin anant-se'n a estudiar fora de Catalunya ;-)

Mentrestant, m'acomiado amb el crit de guerra preferit del López, tot emulant el Charlon Heston a la versió espanyola de Planet of apes: Humanooos, yo os maldigooooooo!

dimecres, d’abril 20, 2005

Estem ben arreglats!

Llegeixo a Vilaweb:

Maragall busca suport francès al català a la UE, per la negativa d'altres països.

La gallina demanant ajut a la guineu. Estem ben fotuts! La vella classe política francòfila de Catalunya encara delira.

dimarts, d’abril 19, 2005

Síndrome TV3 aplicada al Papa


A TV3 parlen del Barça com si tothom sobre la faç de la Terra fos culé. Tots ens hem de meravellar que Ronaldinho faci un pipí de 98,2 cm3. I tots hem d'embogir si el Barça guanya el torneig Teresa Herrera.

Bé, la majoria de canals de televisió mexicans parlen de la mort del Papa, o de la reposició del Papa, com si toooots els televidents fossin catòlics i estiguessin desolats per la mort de Joan Pau II, i impressionats pel seu carisma o pel del nou Papa. Com si Ratzinger fos un angelet posat al seu lloc per l'Esperit Sant, enlloc d'una espècie de Carrero Blanco viu del Woytilisme. Li desitjo, per això, al nou Papa un final millor.

La situació és insultant. Síndrome TV3 aplicada al Papa. Per sort, el canal Once presenta les notícies amb una mica més de professionalitat. Fins i tot, entrevistant persones catòliques a fora de la Basílica de Guadalupe, indicaven a la pantalla "Feligrés católico", com una manera de posar context a les enceses lloances que les persones proferien a favor de Joan Pau II, i d'indicar que a Mèxic hi ha catòlics, evangelistes, mormons, ateus, i mexicaires com vosaltres mateixos.

El darrer dalmatoparlant


Sempre - és un dir - m'havia intrigat saber perquè si els romans havien dominat tota la Mediterrània només es parlaven llengües romàniques a la Mediterrània Occidental (excepte el romanès) i, bàsicament, a la ribera nord. Naturalment que tot això s'explica per una romanització incompleta en algunes regions i per les invasions posteriors (eslaus, àrabs,...). Però m'estranyava que no en quedés res, del llatí, en uns territoris tan extensos.

La Wikipedia (amb la versió catalana Viquipèdia) és per a mi una font periòdica de sorpreses i d'inspiració. I descobreixo que hi ha d'haver una bona colla de lingüistes que s'han dedicat a emplenar els nombrosos articles d'aquesta hiperenciclopèdia dedicats a les llengües que es parlen i es desparlen.

El llatí va derivar al Nord d'Àfrica en una llengua anomenada - quines coses - nord-africà, que es va extingir al segle XV. Del nord-africà no en sé res més. Però vaig topar amb el dàlmata. El dàlmata era una llengua romànica que es parlava a Dalmàcia, la costa del què avui és Croàcia. Ja al segle XVI sembla que tenia problemes de supervivència, degut a la força de les llengües eslaves i a la influència veneciana.

El darrer dalmatoparlant va ser Tuono Udaina de l'illa de Veglia. Tot i que era sord, que feia vint anys que no parlava el dàlmata i, a sobre, no tenia dents, encara va poder transmetre milers de paraules i dades sobre l'idioma a un lingüista italià, que en fa escriure un llibre, que després es va perdre (abans, per això, s'havia traduït a l'alemany).

El final de la llengua dàlmata va ser tràgic. Ens explica la Wikipedia:

Tuone Udaina ... was the last native speaker of the Dalmatian language ... When he was killed by a landmine on June 10, 1898, the language became extinct.

Déu n'hi do. Avui el dàlmata, a part d'un gos, és el dialecte del croat que es parla a la costa dàlmata.

diumenge, d’abril 17, 2005

La Rinconada


Fa uns mesos van passar per la BBC un documental sobre La Rinconada, als Andes peruans, la ciutat de barraques (bidonville o shantytown) més elevada del món, construïda al peu d'un glaciar a 5.500 m, amb 20.000 habitants atrets per les mines d'or qui hi ha al costat. No hi ha clavegueres i la brossa s'aboca als voltants de la ciutat, sobre la neu, de manera que la ciutat es troba enmig d'un abocador, i la pudor és terrible, entre les deixalles i els residus fecals (merda, per als amics).

La policia pràcticament no hi entra, i en aquest sentit es deu semblar a les ciutats sense llei que van néixer amb les diferents "febres d'or" que hi ha haver als EUA. Els miners no cobren un sou per la seva feina, sinó que un sol dia al mes (o menys sovint encara) poden quedar-se amb tot l'or que trobin, que pot ser poc o gens. Això es diu el cachorreo.

L'or se separa artesanalment del mineral tot esclafant-lo amb una roca dins una pica on s'hi posa aigua i mercuri (aquí una foto d'un infant fent aquesta feina). El mercuri absorbeix l'or, formant una amalgama. Després s'escalfa l'amalgama per evaporar el mercuri i obtenir l'or pur. Els vapors de mercuri s'alliberen per les xemeneies de les cases de compra-venda d'or, i condensen sobre les teulades de llauna de les cases. No cal dir el perill que suposa això per als veïns i per a la contaminació de l'aigua, junt amb les aigües residuals. La mineria artesanal allibera al perú 100 tones de mercuri a l'any.

El documental de la BBC era impressionant, i massa tard se'm va acudir que el podia haver gravat (comprar-se el primer gravador de VHS el 2004 i als 43 anys té aquestes coses...).

Avui me n'he recordat, de La Rinconada, perquè una urbanització bastant cara i exclusiva d'aquesta ciutat (encerclada per un mur de tres o quatre metres d'alçada) té per nom Rinconada. Segurament ni els promotors ni els habitants del fraccionamiento poden percebre les ressonàncies bidonvillianes d'aquest nom.

En aquesta pàgina podeu veure un vídeo sobre La Rinconada. Jo diria que és un resum del vídeo que vaig veure a la BBC, però en francès, i en Real Player.


dissabte, d’abril 16, 2005

Pixarxa


Ja fa mesos, als urinaris d'un restaurant d'aquesta noble ciutat va aparèixer una pantalla LCD o semblant, amb vídeos anunciant un nou sistema de publicitat, anomenat Megared. Megared és també un proveïdor d'internet per cable (no sé si relacionat o no). Mitjançant internet, distribueixen anuncis audiovisuals a diferents punts de recepció de la ciutat (dos dels tres que conec són lavabos de restaurant). Sembla que efectivament sigui el senyal d'un ordinador: en alguna pantalla es veuen al marge inferior els botons de les aplicacions obertes (entre elles l'Explorer amb la pàgina MSN España!).

La qüestió és que quan estàs orinant, en lloc de mirar com es desfà la pastilla de naftalina blanca o blava dins l'urinari, t'entretens mirant els anuncis de tal cosa o tal altra. Parafrasejant el nom del sistema, podríem dir que es tracta d'una mea-red, o d'una pixarxa, o potser d'una pixa-net...

Han arribat aquests invents a la DCPMC?

dimarts, d’abril 12, 2005

Els 7 magnífics

Bé, hem fet la primera sessió de català, i n'han vingut set en lloc de cinc, d'alumnes. Aviam si tots aguantaran. Els he cobrat un dipòsit de $300, que només es retornarà íntegre si assisteixen a totes les classes i són puntuals. Vist que només quatre l'han pagat el primer dia, no puc assegurar que tots segueixin la setmana que ve. Però no està malament.

M'ha sorprès la facilitat que han tingut per pronunciar la "o" oberta i la "e" neutra la majoria d'ells (bona tarda). Val a dir que almenys algun ja ha estudiat francès, i que l'anglès també ens dóna aproximacions fonètiques: talk per a la "o" oberta (com a mínim en anglès americà) i the book per a la "e" neutra (ja veieu que el book - i segurament el pencil - segueixen essent eines vitals en l'aprenentatge d'idiomes!).

El vosaltres i el pretèrit pròxim seran dos reptes, perquè en espanyol americà no existeixen. De moment ja saben que el domini terriotorial del català és més petit que el nostre estat, però molt més poblat, i han quedat impressionats amb els nou diccionaris generals i especialitzats de català que els he mostrat. Anar-hi anant...

diumenge, d’abril 10, 2005

Apostolat en terra d'indis


Si el nostre compatriota mallorquí Josep Miquel Serra - mundialment conegut com a Fray Junípero Serra - fundà missions franciscanes a la Sierra Gorda de Querétaro, amb el noble objectiu de cristianitzar i pacificar els indis pame d'aquelles terres... Si poc després partí cap als confins septentrionals de la Nova Espanya a fer el mateix amb els indis de Califòrnia, un servidor no ha pogut resistir la temptació de fer-ne una modesta emulació en aquesta ciutat mexicana.

Només que l'apostolat no serà religiós, sinó lingüístic, i els deixebles no seran indígenes sinó blancs i mestissos d'aquesta noble ciutat. Sense que jo els hagi anat a cercar, 5 estudiants universitaris de ciències i d'enginyeria volen estudiar postgraus o fer estades a Barcelona i a Mallorca, i m'han demanat si els podria fer unes classes de català.

El fet que jo no sigui professor d'idiomes, i que mai no hagi ensenyat català, no m'impedirà dedicar un nombre d'hores d'aquí al juny a la nobilíssima causa d'introduir aquestes cinc persones en el tema, amb els següents objectius:

- Que quan arribin a Barcelona o a Mallorca no es posin la closca monolingüe que es posen tants llatinoamericans
- Que si volen puguin trencar la closca que es posen els catalanoparlants, que semblen incapaços de parlar en català a una persona estrangera
- Que puguin entendre millor i en menys temps les classes en català que es fan en alguns programes de màster i doctorat (i encara més a llicenciatura)
- Que ja hagin llegit textos tècnics i científics en català i ho puguin fer més fàcilment en arribar a la seva universitat
- Que puguin i vulguin fer servir una mica de català a la universitat des de l'inici

Em fa l'efecte que els estudiants hi tenen molt d'interés. Començo dilluns. Que Fra Juníper ens assisteixi.

divendres, d’abril 08, 2005

Ja els he trobat!

.
En la meva [antiquada] concepció de la ciutat, el centre de la ciutat és el cor de la ciutat. És l'origen de la ciutat i es la ciutat de tothom. Encara més, és el ventre de la mare ciutat, el líquid amniòtic on l'anima del ciutadà es vol capbussar quan li cal retrobar-se amb ell mateix i amb els seus congèneres. Un passeig per la cantonada del Zurich, la Rambla, el carrer Petritxol, la Plaça del Pi, el carrer Nou de la Rambla, amb aquella multitud multicolor i amb butxaques de gairebé tots els nivells socials, ens recorda que la ciutat és de tots i que volem viure en una ciutat habitable per tots. No sé si m'explico, però ja no ho intentaré més...

Bé, arribats en aquesta ciutat mexicana, que té una ciutat vella més que acceptable, portem prop de vint mesos baixant periòdicament al centre, per passejar, però també cercant el cor humà de la ciutat. I ens hem fixat que la gent del nostre entorn laboral i econòmic hi baixa ben poc, al centre. No te'ls hi trobes gaire.

Jo pensava: on són tota aquesta gent el cap de setmana, o qualsevol dia feiner a la tarda? Fins i tot, a una amiga castellana que viu aqui li van dir, en arribar, que al centre ni acostar-s'hi, que allò era un forat negre, amb mala gent i perillós. Ella els va fer cas, fins que algú li va mostrar tot el que ha pel centre.
Bé, gràcies a uns amics hem conegut un club esportiu força allunyat pel centre, on ara anem sovint (sobretot per amortitzar les quotes!). Bé, doncs ve't aquí on eren els companys de feina, i les classes mitjanes en general. Te'ls trobes a l'entrada, a la piscina, als vestidors... No te'ls trobes mai al centre perquè sempre són al club! Acollonant. Si no pots o no vols tenir una ciutat habitable per a tothom, fes-te soci d'un club esportiu. Si pots!

dimarts, d’abril 05, 2005

Delícies del desert


Els cabuches són les poncelles d'una cactàcia coneguda com a biznaga roja. En aquesta època són típiques les amanides de cabuches, o de cabuches amb palmito (cor de palmera, res de margalló). Aquí en teniu una, de biznaga, però em sembla que no és la vermella.

Recentment he menjat dos cops amanida de cabuches i palmitos, i ha estat boníssima. Anaven amanides amb una vinagreta a base de -naturalment- vinagre i oli d'oliva, però també pebrot vermell tallat molt menut, marduix i anet.

Nyam-nyam, mmmmm.

dilluns, d’abril 04, 2005

Tot cercant un no-panegíric papal


Veient els titulars i més titulars, i les columnes i més columnes d'opinió dels diaris que fan balanç del papat de Joan Pau II, tot semblen panegírics. Fins que ensopego amb Matías Vallés a Diario de Mallorca, que sempre val la pena llegir. I que em meravella que encara el deixin escriure les coses que escriu sobre la corrupció a Mallorca. Aquí només parla del Papa:

La estrella del Pope

La cámara del Papa

dissabte, d’abril 02, 2005

ADSL cara?


Quinspreus esmenta un estudi de La Gaceta de los Negocios, on s'indica que l'ADSL espanyola és gairebé la més cara del món. Costa de mitjana 4,05 eurocents al mes per kbps de tarifa plana. Només a la República Txeca l'ADSL seria més cara. Al Japó paguen 0,02 eurocents/kbps

Mmmm... Jo pago $349/mes (24,2€/mes) per 256 kbps (15% d'IVA no inclòs). És a dir: 9,45 eurocents/kbps, més del doble que la majoria de lectors d'aquest bloc.

Ja hem batut el rècord! Visca Telmex!