divendres, de juny 25, 2004

Els paràsits intestinals i jo

Parlem avui de coses més lleugeres (i fluïdes). Enguany he aguantat 4 mesos i mig sense una diarrea. Tot un èxit, per a un europeu que arriba a Mèxic. Jo crec que l'any passat em vaig immunitzar (5 mesos en aquest país): em va costar 6 setmanes d'infeccions i problemes de ventre. Això sí, em vaig aprimar 4 kg, que em feia prou falta.

Bé. La setmana passada, després d'una comida corrida de $50 (= 3,70 EUR, n'hi ha de més barates) vaig tenir mal d'estòmac, i a l'endemà diarrea. Pero atenció: ja tinc les diarrees a la mexicana. És a dir: hi vas 2-3 vegades, i prou. Et cuides una mica, i tira milles.

El problema és que després he tingut les típiques molèsties que jo identifico com d'una ameba (amiba, que diuen aquí), un protozous que se't fica a l'intestí gros i et dóna "molèsties diverses", per no entrar en més detalls. Sembla que ja les he superat, tot i que potser el paràsit ha quedat "dorment", com les cèl·lules d'Al-Qaida, disposat a entrar en combat en qualsevol moment.

Em tocarà desparasitar-me, com fan molts aquí cada mig any.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Porto un temps lleginte i em sento força identificat. He viscut un any (2001) a la Cuauhtémoc i he passat pel mateix procés d'acabar de creure que el més increible i surrealista és possible.

Prova els peseros o a comprarte un cotxe de segona mà ( vuit cilindres si pot ser, que només es ot fer un cop ala vida) i veuràs el que es bò. Com a mínim pots aprendre de mecànica i dona per a moltes anècdotes.

Una cosa és certa, ningí mai no confessa tenir problemes de digestió, encara que la dita popular diu que el chile perjudica les ungles. Les marques son visibles a les parets dels lavabos. No hi entris fumant!

Que estes bien!
Jordi
Horta, Barcelona (Barcelonès)

Anònim ha dit...

Ei Jordi,
Veig que amb un any en vas tenir prou. La Cuauhtémoc és molt gran, hi ha "colonias" i "colonias".

L'experiència de comprar un cotxe de segona mà va ser molt bona, amb un "vochito" que va sortir molt bé, amb papers i matrícula nova. Vaig anar a un "tianguis" de cotxes, en un descampat... Em vaig trobar gent que em volia vendre un 8 cilindres dels anys vuitanta, però no em van convèncer.

Respecte al "chile", en menjo poc, precisament per allò del "chile campana", que pica i repica...

Efectivament, aquí molta gent té gastritis: no crec que estiguin genèticament dotats per resistir la capsaïcina.

Salutacions
Geococcyx