dimecres, de juny 30, 2004

La gran "marcha" de diumenge passat

Els ecos de la manifestació contra la delinqüència han donat la volta al món. No discutirem ara qui en traurà més profit polític. Sigui com sigui, la gent està molt cremada amb la delinqüència a la ciutat de Mèxic (DF i ciutats conurbades). També en altres llocs de la república, com Ciudad Juárez, Cuernavaca o Tijuana.

A part d'això, molta gent està molt disgustada amb tots els nivells de les administracions, per la seva pobra eficàcia, i per la corrupció. Hi ha unes classes mitjanes força preparades, ben formades, que es desesperen en veure que el país no acaba de canviar. Hi ha una classe política acostumada a no retre comptes a l'electorat, i un sistema polític obsolet, que frena l'evolució del país.

Tres exemples:

- El Congrés es va oposar a que els judicis fossin orals i públics (actualment són escrits i "a porta tancada"): sembla que hi ha una tradició de judicis escrits a l'Amèrica Llatina, però tot i així em sorprèn aquest fet.

- Pel que va dir l'altre dia el Secretari de Seguretat Pública Federal, sembla que els ciutadans no poden presentar una querella criminal al jutjat de guàrdia (ho han de fer a la fiscalia -procuraduría-). És la fiscalia qui decideix si procedeix portar la denúncia als tribunals o no (!?). No existeix l'acusació particular en un judici? Ni l'acusació popular? Algún lector mexicà-català m'ho podria aclarir? Què hauria estat dels judici dels GAL sense l'acusació particular i popular?

- Un dels lemes mítics de la Revolució Mexicana (la no reelecció) impedeix tenir congressistes i senadors amb experiència (professionals), és a dir, amb més d'un mandat. A més, la certesa de la no reelecció els allibera de l'obligació de respondre davant els electors. Per què fer-ho bé si d'aquí a 3 anys haig de plegar?

També molts de mexicans es queixen que altres mites, tabús o poltrones de l'època de la revolució segueixen asfixiant els sistema polític i econòmic mexicà. En podem parlar un altre dia.

El president Zedillo va muntar un sistema electoral que va permetre unes eleccions netes (malgrat el disgust del propi PRI). Però la netedad en les eleccions és una condició necessària, no suficient, per a un sistema democràtic.

Per acabar: allà on es viu bé, patim perquè les coses no es capgirin. Visc en una ciutat on la gent circula amb les finestres del cotxe baixades i el baldó de la porta sense posar. Vaig més tranquil que passejant per la Rambla de Barcelona, i es respira una pau provinciana total. La primera impressió que en vaig tenir va ser: això és Mèxic o acabo d'arribar als afores de la Bisbal o de Llucmajor (anys 70, per 'xò)?????