Les coses senzilles

Tot i la tecnologia audiovisual que us comentava l'altre dia, m'agrada la relativa senzillesa amb què pots viure en aquest país.

Abans d'emigrar ja vaig anar simplificant algunes coses: vivia a 3 minuts de la feina i anava a treballar a peu. De fet, podia arribar a casa a fer un cafè a mitjan dematí. L'any 2002 va petar el meu cotxe ("tronó", que dirien aquí), i no me'n vaig comprar un de nou (ni de vell). Anava gairebé a tot arreu en transport públic.

Diríem que les meves emissions de CO2 estaven sota mínims.

Aquí és difícil moure's en transport públic, i és gairebé imprescindible tenir cotxe. Bé, amb un Volkswagen escarabat del 92 ens les arreglem molt bé. Gastem $130 de benzina a la setmana (uns 10 EUR)i... anar-hi anant. Per $20 ens el renten mentre dinem en un restaurant de "comida corrida" (menú del dia).

De sobte no necessites aire condicionat, panys electrònics, minivan, 4x4. De fet no els havia tingut mai. I al meu Seat Ibiza del 90 tot era manual...

Per cert, $20 són 20 pesos mexicans, i un Volkswagen escarabat és un vocho o vochito, que diuen aquí.