Donar sang a l'ISSSTE

L'ISSSTE és la seguretat social dels funcionaris. Avui m'ha tocar anar-hi a donar sang per a la filla d'un conegut, que l'han d'operar. Malauradament, no és el meu primer contacte amb l'ISSSTE, perquè també em va tocar viure l'agonia d'una persona propera, a l'hospital 1º de octubre de l'ISSSTE, a Mèxic.

Aquí els bancs de sang no es nodreixen bàsicament de les donacions voluntàries i periòdiques de persones que els agradi donar sang. Quan han d'operar algú, el pacient o els familiars se les han d'empescar per portar donants, que donin una, dues, tres o més unitats de sang. En situacions de malatia greu, això afegeix encara més dramatisme a la situació.

Bé, avui operaven un nadó d'un petit tumor, i es requeria una sola unitat de sang. A les 8:30 obria el banc de sang, i jo era allà, en dejú, a la porta del banc. Només tenia dues persones al davant. Bé, doncs no m'han tret sang fins a les 10:40. Una sola persona s'encarregava de fer les entrevistes, descartar els que no complien les condicions (moltes!), treure mostra per analitzar, recollir les anàlisis, obrir les bosses per a la sang, emplenar les etiquetes a mà (el codi de barres encara no els ha arribat), i fer l'extracció. Tot i així, encara és moooolt de temps.

Total: a les 11 sortia del banc de sang. A les 12 havia recuperat forces amb uns huevos rancheros i 2 tasses de cafè americà, i me n'anava a treballar. Tot un matí per a una simple donació de sang...