Traduction automatique au français (Translendium)
Al final de la meva estada de gairebé mig any a Mont-real, Quebec, passejava pel petit Parc Troie, davant del cementiri de Notre-Dame-des-Neiges, quan vaig descobrir un memorial de les víctimes d'una matança de què encara no havia sentit a parlar mai: la matança de l'École Polytechnique. Al "Poly" (així en diuen de l'escola), ningú en volia parlar gaire, el record de la tragèdia era encara massa punyent.
En resum, el jove Marc Lépine no va ser admès com a estudiant a l'École Polytechnique. Ell atribuïa aquest rebuig al fet que admetessin dones a l'escola d'enginyeria. El 6 de desembre del 1989 va entrar amb un rifle dins una aula de l'escola, en va fer sortir els homes, i va matar les nou dones que assistien a aquella classe, mentre cridava que odiava les feministes. Encara va sortir de l'aula i va disparar contra quinze persones més. Va matar, en total, catorze dones (tretze estudiants i una treballadora del centre), abans de suïcidar-se. Aquest assassinat múltiple, amb un signe òbviament misògin, i diguem-ne a l'americana, va trasbalsar la societat de tot el Canadà.
De llavors ençà, hi ha hagut al Quebec un parell o tres de matances d'aquest estil, tot i que no amb el signe misògin. El darrer, el cas del Dawson College, fa uns dies, l'executor del qual tenia un blog, que s'ha comentat força. Cada cop que això passa, els mont-realesos se'n recorden dels casos que s'hi han donat des dels anys vuitantes, i es pregunten per què els passa això a ells. No eren ells els menys americans de Nord-Amèrica? No són els qui menys tenen la fal·lera tan americana de les armes? No tenen una societat més compassiva i integradora, on aquestes situacions de desarrelament i desvari són gairebé inimaginables? O, com diu al diari Le Devoir l'ontariana Wendy Cukier (després de fumar-se qualque cosa?) la llengua francesa protegeix el Quebec de les influències americanes, especialment del caràcter romàntic dels americans enfront de les armes de foc... De sobte percebo l'halo protector de la llengua francesa. Aquí l'enllaç a l'article al diari Le Devoir (Pourquoi au Québec?). Un altre aspecte de tot plegat és la polèmica sobre el control d'armes de foc al Canadà, que també s'esmenta a l'article.
No ha mancat qui, des dels sectors anglòfons més militans, ha acusat la política lingüística quebequesa de ser la causa d'una terrible alienació entre els joves anglofons o alòfons (article de Jane Wong al diari The Globe and Mail, de Toronto). Situació que els abocaria a agafar el rifle i descarregar-lo contra el germà proïsme... Sembla que la maria crema lliurement aquests dies a la província d'Ontario, igual que un persistent boirum de cannabis, ja fa temps, es va apoderar dels carrers de Barcelona i dels seus polítics. Aquí un bloguista indignat pels arguments de Jane Wong.
.
Al final de la meva estada de gairebé mig any a Mont-real, Quebec, passejava pel petit Parc Troie, davant del cementiri de Notre-Dame-des-Neiges, quan vaig descobrir un memorial de les víctimes d'una matança de què encara no havia sentit a parlar mai: la matança de l'École Polytechnique. Al "Poly" (així en diuen de l'escola), ningú en volia parlar gaire, el record de la tragèdia era encara massa punyent.
En resum, el jove Marc Lépine no va ser admès com a estudiant a l'École Polytechnique. Ell atribuïa aquest rebuig al fet que admetessin dones a l'escola d'enginyeria. El 6 de desembre del 1989 va entrar amb un rifle dins una aula de l'escola, en va fer sortir els homes, i va matar les nou dones que assistien a aquella classe, mentre cridava que odiava les feministes. Encara va sortir de l'aula i va disparar contra quinze persones més. Va matar, en total, catorze dones (tretze estudiants i una treballadora del centre), abans de suïcidar-se. Aquest assassinat múltiple, amb un signe òbviament misògin, i diguem-ne a l'americana, va trasbalsar la societat de tot el Canadà.
De llavors ençà, hi ha hagut al Quebec un parell o tres de matances d'aquest estil, tot i que no amb el signe misògin. El darrer, el cas del Dawson College, fa uns dies, l'executor del qual tenia un blog, que s'ha comentat força. Cada cop que això passa, els mont-realesos se'n recorden dels casos que s'hi han donat des dels anys vuitantes, i es pregunten per què els passa això a ells. No eren ells els menys americans de Nord-Amèrica? No són els qui menys tenen la fal·lera tan americana de les armes? No tenen una societat més compassiva i integradora, on aquestes situacions de desarrelament i desvari són gairebé inimaginables? O, com diu al diari Le Devoir l'ontariana Wendy Cukier (després de fumar-se qualque cosa?) la llengua francesa protegeix el Quebec de les influències americanes, especialment del caràcter romàntic dels americans enfront de les armes de foc... De sobte percebo l'halo protector de la llengua francesa. Aquí l'enllaç a l'article al diari Le Devoir (Pourquoi au Québec?). Un altre aspecte de tot plegat és la polèmica sobre el control d'armes de foc al Canadà, que també s'esmenta a l'article.
No ha mancat qui, des dels sectors anglòfons més militans, ha acusat la política lingüística quebequesa de ser la causa d'una terrible alienació entre els joves anglofons o alòfons (article de Jane Wong al diari The Globe and Mail, de Toronto). Situació que els abocaria a agafar el rifle i descarregar-lo contra el germà proïsme... Sembla que la maria crema lliurement aquests dies a la província d'Ontario, igual que un persistent boirum de cannabis, ja fa temps, es va apoderar dels carrers de Barcelona i dels seus polítics. Aquí un bloguista indignat pels arguments de Jane Wong.
.
