Secció: J'aime Montréal, Núm. 2
-----------------------------------------
Avui el Tribunal Suprem del Canadà ha sentenciat sobre tres recursos presentats per diferents ciutadans francòfons i alòfons contra el sistema lingüístic escolar al Quebec. Els alòfons són aquells qui tenen com a llengua materna una llengua que no sigui ni el francès ni l'anglès.
Entre altres coses, es posava en qüestió el "no-dret" dels francòfons i dels alòfons a assistir a l'escola anglesa al Quebec. En poques paraules, els anglòfons tenen dret a assistir a una xarxa de escoles públiques en anglès, però no els francòfons o els alòfons, que només poden acudir a l'escola en francès.
El judici havia aixecat expectació, com en
aquest article de
Le Devoir. La resolució unànime del tribunal estableix que els francòfons no tenen dret constitucional a portar els seus fills a l'escola anglesa al Quebec. El govern provincial té dret a decidir qui va a quina escola. Tot i així, la sentència facilita l'accés a l'escola anglesa de les persones que hagin estudiat en altres províncies, per la qual cosa el govern quebequès haurà de revisar els seus criteris d'admissió a l'escola pública anglesa.
Conclusió: victòria bàsica de l'
status quo actual: la llei 101, que regula aquestes qüestions, ha passat una dura prova del Tribunal Suprem, encara que
alguns els agrada remarcar els aspectes marginals a favor de l'anglès.
A mi se'm fan estrany aquest sistema de diferents drets segons el teu origen ètnic en el mateix territori. És curiós com a Espanya, on el català té un rang constitucional nul o, en tot cas, molt inferior al del francès al Canadà, el Tribunal Constitucional ha establert -més o menys- que no hi ha un dret constitucional dels pares a triar la llengua de l'educació dels seus fills a l'escola pública. Això ho regula, en el cas de Catalunya, el Govern de la Generalitat, i el sistema és el mateix per a tothom, independentment de la llengua materna dels infants. Això ha permès el sistema actual d'immersió lingüística (tot i les mancances que sovint se li atribueixen).
Val a dir que és la Carta de Drets i Llibertats del Canadà la que estableix aquest sistema dual, en consagrar el dret dels anglòfons a rebre educació en anglès, al marge del sistema escolar que vulgui establir el Quebec, i que és en francès.
Complicat, en tot cas. Avui Radio Canada treia fum amb les intervencions dels convidats i dels oients. Un senyor molt encès de Mont-real deia molt èpicament que no esperessin que el Canadà els donés res, que el que volguessin ho havien de prendre o agafar, directament. L'ocasió ha servit per sentir una pronúncia molt mont-realesa del verb francès
prendre. Una cosa així com
paRRRaandRRRee. No ho he entès fins la quarta vegada que ho ha dit (perquè ho ha dit quatre vegades), malgrat el meu mig any a Mont-real...
