dijous, d’agost 30, 2007

UOC: Qu'est-ce que c'est?


La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és un èxit de la societat catalana, possiblement un dels pocs èxits de la societat catalana contemporània en l'economia del coneixement, que ha rebut, a més, diversos reconeixements internacionals. Fa dos anys tenia 25.000 estudiants, sobretot en els àmbits catalanoparlant i hispànic. Queden lluny els temps en què la UOC no oferia cursos fora de Catalunya, ni tan sols a Vinaròs, com es queixava una vegada algú fa uns anys en una carta al director d'un diari.

La UOC deu ser una de les marques més conegudes de Catalunya, però alhora una de les que menys gent pot identificar com a catalana (ho concloc després d'una enquesta que he realitzat a una sola persona). Segurament el RACC competeix amb la UOC a l'hora d'amagar els seus vergonyosos orígens. Els cursos en espanyol de la UOC són bastant coneguts per aquí a Mèxic, però, a diferència del Barça, em costa afirmar que sigui una marca fàcilment identificable com a catalana.

Visitant la página web d'inici de la UOC, només apareix el seu nom complet a la pestanya que ocupa al navegador (UOC, Universitat Oberta de Catalunya). Això en català, perquè en espanyol llegim UOC, la Universidad Virtual. En anglès, la UOC torna a ser catalana: UOC, Universitat Oberta de Catalunya. Es pot veure de moltes maneres, però el cas és que una universitat pública catalana amaga el seu nom i el seu origen als espanyols i als hispans en general, tot i que el nom és francament més intel·ligible per als hispanoparlants que per als angloparlants. Deixo als lectors la interpretació de la cosa. A la figura, captura de les tres pestanyes (català, espanyol. anglès).



Ja que estem de pestanyes, vegem les pestanyes multilingües de la Université de Montréal (UdM):

fr Université de Montréal - Page d'accueil
es Université de Montréal - International
en Université de Montréal - International

La Université de Montréal no encongeix el seu nom, ni deixa de ser mont-realesa, quan es presenta als angloparlants. No es converteix en UdM, The Joie-de-Vivre University, ni en UdM, The Laurentian University, ni en UdM, The Eastern Canadian University...

Connectant-me des de Mèxic a una web dels EUA, em va sortir un anunci "animat" de la UOC, que alternava les dues imatges del començament de l'escrit. A part de l'absència del nom de la universitat, crida l'atenció que el publicista es va tivocar, i va escriure OUC (foto de la dreta, a baix a la dreta). Això sí que ja és un atemptat contra la marca i la imatge corporativa, perquè la podrien confondre amb l'Ontario Underwater Council, amb l'Ocean China University, o amb l'Orfeón Universitario de Castellón.

Llarga vida a la Universitat Oberta de Catalunya...

dissabte, d’agost 25, 2007

Altar, Sonora

Vist ahir a La Jornada.

Altar, estat de Sonora, al nord-oest del país, té 7.500 habitants, i per ell passen cada any mig milió d'aspirants a mojado, disposats a arribar il·legalment als Estats Units. Al mig del desert de Sonora, des del cel (Google Maps) sembla un lloc força inhòspit, però és l'últim poble abans de la frontera, a 100 km, pels qui volen travessar el desert cap a Arizona sense trobar-se amb la Border Patrol. Sorprenent article de La Jornada, explicant el boom econòmic d'aquesta població. A Altar tenen "tot per a l'emigrant": És com un Wal-Mart per a immigrants, diu algú, referint-se a la ciutat i als emigrants. L'article de la Wikipedia no en parla, d'aquests detalls.

dijous, d’agost 23, 2007

Crèdits que glacen

No he provat mai de demanar un crèdit bancari aquí a Mèxic, però, en general, és molt difícil que te'n concedeixin un: els requisits són exagerats, i els interessos molt alts. Per això, la majoria de gent no pot comptar amb obtenir un crèdit personal d'un banc, i recorre a familiars, amics, coneguts i saludats. La sinistralitat d'aquest tipus de préstecs és força elevada, pel que he pogut veure. Si entres a aquest joc i saps triar a qui deixes els diners, pots obtenir interessos mensuals molt sucosos, però qualsevol accident amb un amic o parent que falla et pot fer perdre els guanys d'anys. No em dedico a això, però ho he vist.

Un altra forma de crèdit popular són les targetes de crèdit, un món un pèl sinistre. Com a estranger "no immigrant", els bancs mexicans no em donaran mai una targeta de crèdit. Així és i així serà. En tinc una, emesa a Mallorca per un banc d'allà, i la faig servir: poc, perquè no sóc gaire de tirar del plàstic. Tanmateix, les targetes de crèdit emeses a l'estranger no permeten participar en les vendes a termini "sense interessos" que promouen les grans empreses comercials per als titulars de targetes de crèdit. La meva dona, gràcies al privilegi de tenir la nacionalitat mexicana, ha aconseguit que BBVA Bancomer li vengui una "Bancomer congelada". És una VISA amb un límit molt baix, que col·loquen als clients amb la modalitat de pagament a crèdit. És a dir, gastis el que gastis, i sempre que no et passis del límit, pagaràs sempre la mateixa quota mensual (baixa, de 50 pesos en amunt). És una quota "congelada", i també en diuen "pago mínimo", que inclou uns interessos molt elevats pel saldo deutor. Naturalment, no els convé que facis el pagament complet el mes següent, sense interessos, i vam tenir feina perquè ens expliquessin tot això que acabo d'explicar, i perquè ens canviessin la VISA a la modalitat d'un sol pagament sense interessos. Recordo que als caixers automàtics de la Caixa el client podia canviar ell mateix la forma de pagament, amb la mateixa facilitat amb què es fa extracte o es canvia el PIN. També era molt car, el pagament a terminis, però no recordo el tipus d'interès.

Aquest mes, BBVA Bancomer ha enviat una notificació amb els tipus d'interès que s'apliquen als saldos deutors de la "Bancomer congelada" si pagues a crèdit: l'interès ordinari anual és, agafeu-vos, TIIE+45 punts percentuals. A 23/08/2008, la TIIE(*) és del 7,71%, resultant uns interessos ordinaris del 52,71% (taxa anual). Si el dia que et toca pagar la quota congelada no tens prou saldo, et carreguen uns interessos de demora del 10% mensual (equivalent al 213,8% anual, si ho calculem com un interès compost del 10% mensual a 12 mesos).

Aquests interessos tan alts (entre particulars o bancaris) mostren, a part de la barra que tenen els creditors, la poca confiança que tenen en recuperar el capital (i cobrar els interessos) del préstec. Com deia aquell, jo no me la xugaria, però si me la xugo, que ho pagui... Déu n'hi do.

(*) TIIE: Taxa d'interès interbancària d'equilibri a termini de 28 dies. El Banc de Mèxic publica diàriament el seu valor.

dimarts, d’agost 21, 2007

A Son Sardina no han de mester...

A Son Sardina no han de mester un huracà perquè s'inundi l'estació i el "metro", encara gratuït, quedi aturat tot el dia. Amb una pluja de 25,4 mm n'hi ha hagut prou.

dilluns, d’agost 20, 2007

Arribant a Chetumal


Predicció de trajectòria de l'huracà Dean, segons el NHC
dels Estats Units, del 20/08/2007 a les 22 h EDT.

La cosa es posa color de hormiga per a la gent del sud de Quintana Roo: l'huracà Dean ha assolit la categoria cinc i es disposa a toca terra en aquell punt de la costa. La trajectòria més probable de l'huracà ha anat baixant cap al sud, com ens han explicat aquests dies. La major part de la infraestructura turística del nord de la península no rebrà com amb Wilma el 2005, però sembla que ara rebrà Chetumal i poblacions indígenes maies del sud de la península, amb construccions i equipaments molt més deficients.

Un cop Dean travessi la península de Yucatán, el dubte és quina força tindrà. S'ha dit que serà de categoria entre u i tres, i que encara es podria reactivar abans de tornar a tocar terra, per allà a Tuxpan, Veracruz. Llegint la premsa mexicana, sembla que ningú estigui preocupat pel que pugui passar un cop la pertorbació entri cap al centre de Mèxic. Fins i tot en forma de tempesta tropical o depressió tropical, només que deixés caure 50 o 100 mm en aquesta ciutat podria fer bastant de mal, vist el comportament del clavegueram quan cauen 20 o 30 mm de pluja.

La projecció de trajectòria calculada pel NHC ha anat derivant cap al sud, i en la figura s'observa que dimecres a les 7 de la tarda el centre del que quedi de l'huracà podria estar bastant a prop de la ciutat de Mèxic. De fet no s'observa, però es pot comprovar aproximadament amb les coordinades de la ciutat (19º20' N, 99º40' W).

dissabte, d’agost 18, 2007

S'acosta el Dean

Es preveia una temporada intensa d'huracans, més tranquil·la, però, que el 2005. De moment, dos mesos i mig després que comencés l'estació dels huracans, tot just el primer huracà de l'Atlàntic es prepara per travessar Jamaica, i arribar a Cancún prop de la mitjanit del dilluns. És el Dean, i ara mateix és de categoria quatre. En el National Hurricane Center de la NOAA del Estats Units presenten mapes de la trajectòria més probable dels huracans durant els propers cinc dies, junt amb altres informacions; aquest mapes són del domini públic. Copio aquí la trajectòria més probable del Dean (calculada pel NHC a les 17 h del 18/08/2007, hora solar de la Costa Est dels EUA).



Estem acostumats a que el huracans puguin passar pel Carib mexicà, però solen tocar terra a la costa de Texas, Luisiana, Mississipí, Georgia, la Florida o, fins i tot, les Carolines. Però segons aquest mapa, hi ha un 60-70% de probabilitats que toqui terra a la costa de Veracruz o de Tamaulipas, o una mica més enllà. Tot i que les prediccions a cinc dies no són molt precises, ens podríem trobar dijous que ve amb un petit sarau sobre l'altiplà mexicà, cosa no gaire habitual. Esperem que tocant terra es quedi en poca cosa. Per si de cas, em preparo per posar plastilina (!) a les juntes de la porta de casa (per l'aigua). Seguirem informant...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

Translocacions, delecions i transgeneracions

Avui he tingut una petita sobredosi xilanga. De bon matí he encarregat per telèfon un taxi de sitio, que ni és taxi ni em consta que estigui a cap sitio. Per uns mòdics 170 pesos m'ha portat des de l'oriente (OTE) al poniente (PTE) de la ciutat. Curiosos punts cardinals, els mexicans: si el contrari d'orient és occident, i el contrari de llevant és ponent, el barrufet mexicà de la llengua va decidir triar-ne un de cada parell:

Occident <---> Orient
+
Ponent
<---> Llevant
=
Ponent <---> Orient

Si ponent i orient han sofert una translocació, podríem dir que llevant i occident han patit una deleció en la genètica mexicana de l'espanyol. Deia que per 170 pesos el taxi m'ha portat al poniente de la ciutat, en una hora i mitja, el mateix, o una mica més, del que hauria trigat agafant tres microbusos (amb els que el cost hauria estat de 10,50 pesos). Més amunt de l'Auditorio Nacional, ve la Fuente de Petróleos i un seguit de barris residencials amb noms suggerents d'estatus (en parlàvem l'altre dia) Lomas de Chapultepec, Lomas de Reforma, Bosques de las Lomas. Arribo a Bosques de las Lomas, com altres vegades en les darreres quatre setmanes, on els carrers tenen noms de boscos, preferentment de boscos d'arbres que no fan boscos: Bosque de Duraznos, Bosque de Ciruelos (al meu poble hi ha horts de presseguers o de pruneres!), i on hi ha molts edificis d'oficines, assentats al fons d'un barranc, i als que s'entra des de dalt. Hi ha també dos centres comercials: Plaza Bosques i Plaza Duraznos, que responen al concepte nord-americà de plaza.

Després de fer unes gestions, vaig al restaurant Santa Fe de Plaza Duraznos (un dels cinc que hi ha a la ciutat), a fotre'm un bon esmorzar. Demano cafè americà (fa molt que vaig renunciar a trobar un bon espresso), suc de taronja, i un omelette de pernil, formatge de cabra i xampinyons. El barrufet mexicà de la llengua desconeix la tortilla d'ou, i ha adoptat l'omelette, però el gènere original femení d'omelette ha passat a ser masculí (transgeneració?). Una truita excel·lent, tot s'ha de dir, acompanyada d'una amanida d'enciams diversos, que et permeten amanir amb aceite de olivo italià (ja m'imagino algú fent estelles d'una olivera i ficant-les dins una tafona per obtenir oli d'olivera verge) i vinagre de Mòdena. Els setrills, sembla que encara no els coneixen, i et porten a la taula les botelles de cuina d'oli i vinagre.

Al pis de dalt de Plaza Duraznos hi ha una llibreria Porrúa, una de les grans empreses mexicanes del ram. Passejant per les llibreries mexicanes es palpa la (coneguda) importància del mercat editorial llatinoamericà per a les editorials catalanes: impressiona la quantitat de llibres editats per Tusquets, Planeta, Seix Barral, Bruguera i altres editorials radicades a Catalunya que es venen al mercat mexicà. I els autors gaudeixen, òbviament d'aquest benefici, entre ells escriptors catalans, i catalans escriptors....

En aquesta part de la ciutat, em sento arrecerat del Bagdad desolat que de vegades sembla l'oriente de la ciutat, i em pregunto què deu costar un piset per aquest rumbo. Veig a El Universal que els immobles d'aquest barri es taxen en dòlars, i que es pot comprar un pis per 300.000 dòlars, preu que molts dels lectors encara trobarien barat. La meva cerca respon només a la curiositat perquè: a) no visc a Mèxic D.F., tot i que l'amic RMF em digui, de tant en tant, "el nostre home al DF", i b) encara estic pagant la hipoteca d'un pis al Vallès...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dissabte, d’agost 11, 2007

Colorimetria social

Els europeus blancs de diferents nacionalitats veuen en el bronzejat un senyal d'estatus. Presentar-se ben moreno un dilluns d'hivern a la feina vol dir, probablement, que t'has passat el cap de setmana esquiant: potser l'esquiar ja no es veu com un entreteniment car, però és una manera, que tenen alguns, de dir que la seva vida és alguna cosa més que anar agafant un color blanc verdós mentre seus a l'oficina i una capa de líquens i molses va creixent damunt la teva pell. Naturalment, si un dilluns arribes massa cremat, o amb la clapa blanca de les ulleres de sol, també podran pensar que ets ruc o vulgar.

El moreno estiuenc t'acredita com a fidel seguidor dels ritus de l'estiu: un altre cop, el teu estatus et permet tenir esplai a l'aire lliure. Evidentment, no és el mateix cremar-te mentre navegues en veler que socarrimar-te a la platja de Badalona, però un morè estival sempre vesteix. Val a dir que els aborígens de la conca mediterrània tenim una adaptació evolutiva que ens permet estar blanquets a l'hivern, quan necessitem aprofitar millor la llum per sintetitzar vitamina D, i posar-nos ràpidament morens quan ens exposem unes hores al sol, un mecanisme per protegir-nos de la forta radiació solar de l'estiu. Això ens permet jugar millor que altres pells més blanques o fosques el joc europeu de la colorimetria social. Aquesta obsessió dels blancs per estar morens, i els milions i milions de dòlars que gasten en bronzejadors, és esgrimit sistemàticament pels defensors de l'emblanquiment que va sofrir Michael Jackson fa uns anys, i que no sé si encara continua (diu Michael Jackson que és vitiligo). L'afany per estar moreno s'ha anat frenant amb la prevenció contra el càncer de pell, un altre signe dels temps que corren. Jo fa molts anys que a la platja només em trec la samarreta per entrar a l'aigua.

El concepte mexicà de colorimetria social és més proper al de la meva besàvia: segons ella, la bellesa era blanca, i la morenor era senyal que et guanyaves la vida collint ametlles o figues al camp. Com es va emprenyar, el dia que li vam dir que estava ben morena! A Mèxic, sota el mite nacional i fundacional del mestissatge, l'escala colorimètrica travessa la societat del dalt a baix, matisada per altres signes d'estatus social. Aquí els blancs no es posen morens, ni hivern ni estiu. Ja és prou estatus ser blanc, tot i que no tots pensem així. Segons el mitjà de transport que agafis, la zona de ciutat en què et belluguis, el supermercat en què compris, o la universitat que visitis, les variacions cromàtiques segueixen uns patrons bastant establerts, amb força variabilitat, i amb els inevitables outliers. Vénen ganes de passejar-se amb densitòmetre òptic per donar-ne fe....

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dijous, d’agost 09, 2007

Fidel Castro a La Jornada

La Jornada és un diari que es permet el luxe de publicar periòdicament articles de Fidel Castro. No els llegeixo, igual que no llegeixo normalment aquest diari, però avui n'he llegit un sobre l'afer dels boxadors cubans que van desaparèixer i reaparèixer al Brasil, per ser després expulsats a Cuba, suposadament penedits del seu capteniment.

Fidel Castro es mostra molt interessat per la [breu] vida de perdició d'aquests boxadors al Brasil, per detalls "desagradables però essencials", i n'extrau conclusions. L'article se m'escapa una mica, perquè no he seguit a fons la història dels boxadors i, a més, se m'escapen alguns del sobreentesos de Fidel.

El més interessant és una frase que deixa anar Castro a mig article. Comenta que li han passat la transcripció d'una entrevista als boxadors, que deu trobar molt clarificadora, i diu:

Le pediré a
Granma que la publique en la página deportiva o en otro espacio, para dejar constancia escrita de la conversación.

Tinc el dubte de si li faran cas...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dilluns, d’agost 06, 2007

Civisme de microbús

Vaig dins un microbús (pesero) estibat de gent. Les portes obertes, comme d'habitude, i com que ja no s'hi pot pujar per la porta del davant, algunes persones ho fan per la del darrera i es queden en aquella part de l'autobús. ¿Una bona ocasió per no pagar el viatge?

Doncs no. El passatger que ha pujat per darrera passa una moneda de cinc pesos al veí més proper en direcció al xofer, i li demana que la passi. La moneda de cinc pesos passa per tres, quatre o cinc mans fins el xofer i, per la mateixa via, el canvi (un peso, per exemple) torna del xofer al passatger. Si són dos bitllets (de fet, no hi ha bitllets), el passatger dóna potser deu pesos al veí i li diu que són dos bitllets. El canvi torna igualment al passatger.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dijous, d’agost 02, 2007

Racionament de La Toja

Fa uns anys, em despertava sovint abans que comencessin els informatius de la ràdio, que devia ser abans de les sis del matí, i, no sé bé per què, acabava escoltant el programa Onda Pesquera, que feien a aquelles hores a la Cadena Ser (tots tenim un passat). Era un programa ple d'accents gallecs, força emotiu, en què el locutor (per què ja ningú diu locutor?) Jesús Ferreiro es comunicava, per exemple, amb pescadors gallecs al mig de l'Atlàntic, mitjançant ràdios d'ona curta. Certament tot resultava un pèl esotèric per a un universitari insomne en un Vallès ja camí de la posttextilitat, però, ben mirat, ja era això: al mig del Vallès com un ferrer sense carbó, com un pescador gallec al mig de l'Atlàntic (amb bacallà o sense).

El cas és que el mateix Jesús Ferreiro, com passava abans a la ràdio, posava la veu en un anunci de sabó d'afaitar, que deia:

A estas horas, cuando miles de españoles se están afeitando, yo les quiero recomendar jabón y espuma de afeitar La Toja y la Toja Sportman

[respectivamente, s'hi podria afegir]

Més enllà de la sintaxi de la part final, l'anunci tenia una èpica implícita: milers d'espanyols s'estaven afaitant! El programa t'incloïa en una comunitat de milers d'espanyols que s'estaven afaitant; de fet, feia pensar en milions d'espanyols dedicats a la noble tasca d'afaitar-se! Quina emoció. I si Jesús Ferreiro ens ho recomanava, què menys podíem fer que adherir-nos, del llit estant, a aquella munió d'espanyols, fins i tot estrangers, que es devien estar afaitant a aquella hora, molts d'ells amb sabó d'afaitar La Toja o, fins i tot, amb escuma d'afaitar La Toja Sportman (llegeixi's esporman).

El cas és que vint anys després m'afaito cada dia amb crema d'afaitar La Toja (ni sabó ni escuma), i n'estic encantat. No sé si el venen per aquí a Mèxic, però me'n porto tres tubs cada estiu. Com que enguany no hi ha viatge a Catalunya-Mallorca, que deia CCS, només me'n queda mig tub, que miraré d'allargar un mes o dos més de l'habitual, abans de passar-me a una alternativa més globalitzada, com un esprai d'escuma Gillette, que tinc a casa des de fa dos o tres anys.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

dimecres, d’agost 01, 2007

Etanol de blat de moro (II): balanç energètic

[Aquest apunt és la continuació de l'escrit: Etanol de blat de moro (I): de què parlem?]

La benzina és per cremar-la dins un motor. Cremant un litre de benzina s'allibera una energia (poder calorífic inferior, PCI) d'uns 33,4 MJ/L (megajoules per litre) [1]. No tota s'aprofita, però això és una altra història. Per produir i distribuir aquest litre de benzina cal extreure un cert volum de petroli del subsòl, portar-lo a la refineria, destil·lar la benzina o obtenir-la per craqueig de fraccions més pesants, posar-hi additius i distribuir-la. Això té un cost energètic d'aproximadament 6,1 MJ/L [1]. Per cada MJ d'energia invertida en la producció i la distribució d'un litre de benzina s'obtenen 5,5 MJ d'energia alliberada en cremar la benzina. El balanç net seria de 4,5 MJ nets per cada MJ invertit.


Figura 1. Balanç energètic per a 1 L de benzina

Quin és el balanç per a un litre d'etanol de blat de moro? Per començar, un avís: un litre d'etanol allibera força menys energia (21,2 MJ/L) que un litre de benzina (33,4 MJ/L) [3]. Calen 33,4/21,2 = 1.58 litres d'etanol per obtenir la mateixa energia, o per fer els mateixos quilòmetres que amb un litre de benzina. Dit això, faré el balanç per a 1,58 L d'etanol, que és l'equivalent d'un litre de benzina, però abans caldrà una mica de context.

Energia requerida per produir l'etanol de blat de moro

Produir etanol de blat de moro demanda consums energètics importants. El conreu d'aquest cereal consumeix als EUA uns 750 kg N/(ha.any) en fertilitzants [5]. Per generar i transportar 1 kg de nitrogen en forma d'adob calen uns 40 MJ [6], la majoria consumits en la síntesi de l'amoníac. Això fa 30.800 MJ/ha, o 9,9 MJ/L. Aquesta energia s'obté bàsicament del gas natural. Per al transport de l'adob, es gasten combustibles líquids. El consum energètic lligat al fòsfor i al potassi és més petit, però el de la calç és més gran. Hi ha consums energètics més petits, de maquinaria per al transport, sembra, aplicació de l'adob, sembra, collita i transport del gra. Finalment, cal moldre el gra, fermentar-lo, destil·lar l'esperit, afegir-lo a la benzina i/o portar-lo a la benzinera. Hi ha un desacord sobre quant sumen aquests consums energètics, però mostrem les dues cares de la moneda. Segons un estudi d'AGri-Canada, recollit per Shapouri [7] (uns dels estudis més optimistes), per produir 1 L d'etanol de blat de moro calen 19,1 MJ/L. Ara bé, podem calcular que per produir l'equivalent a 1 L de benzina (1.58 L d'alcohol) calen 30.1 MJ, que és just una mica menys que el poder calorífic d'aquest volum d'etanol (33.4 MJ) [3]. És a dir, segons una de les versions més optimistes, per obtenir un volum qualsevol d'etanol de blat de moro cal una quantitat d'energia gairebé igual que la que s'obté de l'etanol. El balanç, comptat així, seria amb prou feines positiu.

Crèdits energètics dels subproductes o coproductes

Així, doncs, donde está el chiste del balanç energètic? La majoria d'autors tenen en compte els subproductes o coproductes generats en la producció d'etanol, com gra mòlt (distiller's grain), gluten o oli de blat de moro. Com que aquests productes ja no s'han de fabricar expressament, hi ha un estalvi energètic associat a aquests coproductes, que permet assignar uns crèdits energètics al procés. Aquesta qüestió és polèmica, per com s'assignen i pels valors que se'ls atribueix, entre 2,3 i 7,7 MJ/L. Aquests "crèdits energètics" permeten salvar, segons alguns autors, el balanç energètic de l'etanol de blat de moro.

Un balanç molt optimista: l'estudi d'Agri-Canada

Integrant els crèdits energètics dels subproductes al balanç, a l'estudi d'Agri-Canada s'assignen crèdits de 3,92 MJ/L, equivalents a 6,0 MJ/(1,56 L). El balanç energètic, aplicant els resultats de l'estudi esmentat queda, doncs, així:


Figura 2. Balanç energètic del bioetanol de blat de moro (basat en una de les versions més favorables del balanç).

El balanç net és de 9,4 MJ/30,1 MJ = 0,31 MJ obtinguts per cada MJ invertit, enfront dels 4,5 MJ obtinguts per cada MJ invertit en la producció i distribució de benzina. Aquest és un dels balanços més favorables que s'han presentat per a l'etanol, i no deixa de ser un balanç molt minso (compareu-lo amb el de la benzina, Figura 1). L'estudi de Shapouri [7] encara és més optimista, però el resultat és, tanmateix, pobre, comparat amb el de la benzina. Com deuen ser els balanços més desfavorables?

Un balanç menys optimista

Pimentel i Patzek han presentat balanços energètics negatius per al bioetanol de blat de moro. Segons aquests autors, els crèdits energètics dels subproductes estan sobreestimats en els balanços més favorables (com el de Shapouri). Elaborant un estudi de Pimentel del 2003 (citat per Patzek [4]) s'obté que els requeriments energètics per produir 1.56 L d'etanol són 43,6 MJ, mentre que l'energia alliberada segueix essent 33,5 MJ. Pimentel aplica uns crèdits energètics dels subproductes més baixos (3.0 MJ per a 1,56 L), i el balanç resultant per als 1,56 L d'etanol és: 33,5 + 3,0 - 43,6 = - 7,1 MJ.


Figura 3. Balanç energètic del bioetanol de blat de moro (basat en una de les versions més desfavorables).

Això vol dir que es consumeix més energia per obtenir un volum d'etanol que l'energia que s'obté de la seva combustió. És a dir, per cada cada MJ d'energia invertida en l'obtenció d'etanol de blat de moro, no només no s'obté cap MJ excedentari, sinó que es perden 0,17 MJ. Aquest balanç, o càlculs semblants fets per Patzek donen un balanç clarament negatiu per a l'esperit de blat de moro com a substitut de la benzina. En aquest cas, podríem parlar netament del negoci de na Peix frit, que el venia a quatre i el comprava a sis.

Conclusions

Hi poden haver motius estratègics, de política interior o exterior nord-americana, o d'altra mena, per substituir benzina per etanol de blat de moro en aquell país, però difícilment es pot argumentar que es tracti d'un balanç energètic extraordinàriament favorable a aquest bioetanol enfront de la benzina. El balanç és moderadament negatiu o positiu segons els diferents autors (i jo em crec més el sector pessimista), però en tot cas és molt més desfavorable que el balanç de la benzina.

Des del punt de vista de l'escalfament global, ens podem plantejar si la substitució de benzina per bioetanol de blat de moro redueix de manera efectiva les emissions de CO2. Aquesta anàlisi no l'he presentada, i no descarto fer-ho més endavant, però amb un balanç energètic negatiu, o tan modest, i tenint en compte que les fonts d'energia utilitzades en obtenir bioetanol són majoritàriament fòssils als EUA, ens trobaríem que per emetre 1 kg de CO2 "renovable" (combustió de bioetanol) s'han d'emetre encara més kg de CO2 fòssils o, en el millor dels casos, només una mica menys.

Tampoc he comentat encara els impactes ambientals negatius, i els socioeconòmics, d'estendre incontroladament la superfície cultivada dedicada al bioetanol de blat de moro, a costa dels ecosistemes naturals o dels conreus d'altres cultius alimentaris, però si llegiu la premsa, ja en tindreu notícia d'alguns.


Referències i notes

[1] 120.000 BTU/gal, segons [2]

[2
] USDA National Agricultural Statistics Service - Quick Stats U.S. & All States Data - Crops. El 2007 s'han sembrat 90,454 milions d'acres, que són 36,6 milions d'hectàrees.
http://www.nass.usda.gov/QuickStats/Create_Federal_All.jsp

[3] Poder calorífic inferior de, respectivament, 116.000 i 78.000 BTU/gal, segons Pazek i colaboradors [4].

[4] Patzek, Tad. W., Anti, S.M. Campos, R, HA, K.W., Lee, J., Li, B., Padnick, J., YEE, S-A. (2005). Ethanol from corn: clean renewable fuel for the future, or drain on our resources and pockets? Environment. Development and Sutainability, 7, 319-336.
http://www.energyjustice.net/ethanol/PatzekEthanolPaper.pdf

[5] Table 10. Nitrogen used on corn, rate per fertilized acre receiving nitrogen, selected States. USDA Economic Research Service.
http://www.ers.usda.gov/Data/FertilizerUse/Tables/Table10.xls

[6] EFMA. Harvestning Energy with Fertilizers.
http://www.efma.org/publications/Harvesting%20Energy/energy08.pdf

[7] Shapouri, H., Duffield, J.A., Wang, M. (2002). The Energy Balance of Ethanol: an Update. United States Department of Agriculture.
http://www.usda.gov/oce/reports/energy/aer-814.pdf



Traducció automàtica d'aquest text: en es fr