El Sistema Nacional de Investigadores (SNI) mexicà és una estructura del CONACYT destinada a fomentar la recerca científica dels professors universitaris i dels investigadors dels centres de recerca del país. Els mexicans en diuen el esní 1 (crec que majoritàriament) o el ese-ene-í, alguns.
La principal eina de l'SNI és el reconeixement individual a la recerca científica, reconeixement que va acompanyat d'un sucós complement econòmic, de tres a catorze salaris mínims del DF. El complement és un estímul bastant eficaç, perquè a) és força sucós a partir d'un cert nivell, i b) si no produeixes te'l treuen. Suposem que un doctor mexicà arriba de França, després de fer un doctorat a Tolosa de Llenguadoc (qui no coneix un mexicà que hagi fet el doctorat a Tolosa?), i el contracten en una universitat mexicana. En arribar el gener següent, presentarà el seu currículum al CONACYT, i l'avaluaran.
Si en els darrers tres anys ha publicat un article científic o dos, el faran candidat a investigador nacional (SNI-C) i li pagaran un sou extra mensual de tres salaris mínims del DF (1 salari mínim del DF = 1.517 pesos, uns 98 EUR). Si treballa en una universitat de fora de la capital, el sou SNI serà de quatre salaris mínims. Aquest sou, insisteixo, s'afegeix al salari regular que ja cobra de la universitat. Tres o quatre salaris mínims no és un complement molt elevat. Tanmateix, pensem que, per exemple, a Guanajuato (un estat relativament ric), el 43% de la població ocupada no guanya més de tres salaris mínims.
Tornem a l'investigador que venia de França. Si aquesta persona ha publicat tres o cinc articles científics en tres anys, i a més ha dirigit alguna tesina de llicenciatura o de màster, llavors la faran SNI-1, i li donaran sis salaris mínims del DF, set si treballa fora de la capital. Set salaris mínims son uns 704 EUR 2,3, una notable bonificació mensual, més si tenim en comte que el sou SNI és lliure d'impostos! El nostre investigador mexicà serà avaluat als tres anys, i si no ha produït el faran fora del Sistema i li trauran el sou SNI. Si ha produït prou, li renovaran el reconeixement o l'ascendiran de nivell. Pan o palo, que diuen els mexicans.
Comparem-ho amb un sexenni de recerca a Espanya. Si durant sis anys reuneixes una sèrie de mèrits (diguem cinc o sis articles científics i potser alguns mèrits menors), et donen un sexenni de recerca: eren uns 100 EUR nets cada mes fins que et jubilis. Aquest complement mensual de recerca és descoratjador: cal produir sis anys perquè te'l donin, és minso i no te'l treuen mai. A més, si no ho han canviat, està limitat el nombre de sexennis que pots acumular. Pot tenir altres virtuts, però no és precisament un suculent estímul a la recerca. Un investigador mexicà que sigui SNI-1 durant només tres anys (ja passa...) guanyarà el mateix que un investigador espanyol que cobri un sexenni durant 20 anys (i busques). Si el fan fora de l'SNI tindrà un bon motiu per provar de tornar-hi.
Per ser SNI-2, cal publicar més, graduar alumnes de doctorat, dirigir grups de recerca i no sé quines coses més. Tenen un sou extra de vuit o nou salaris mínims del DF, i son molts més pocs que els SNI-1. Els SNI-3 són pocs, però cobren un sou SNI de catorze salaris mínims.
Arribant de fer un doctorat a l'estranger, o en un grup de recerca mexicà molt actiu és relativament fàcil entrar com a SNI-C o SNI-1, però és molt més difícil mantenir-s'hi. Una història molt repetida és la de qui als tres anys no ha produït prou per mantenir-se. Les causes donarien per a un altre apunt al diari. De tota manera, l'SNI paga salaris a més de 13.000 investigadors en tot el país.
1 El esní: un amic austríac de cognom, diguem-ne, Stoiber no podia comprendre perquè "ʃtoibə" s'havia de convertir en "estóiber" en boca dels espanyols. Fent conya, quan parlava d'un amic seu, deia "el meu amic Hans esKraus".
2 Ep! Vaig parlar d'això mateix fa uns dos anys, i set salaris mínims eren llavors 760 EUR, no 704! Ai, la pujada de l'euro...
La principal eina de l'SNI és el reconeixement individual a la recerca científica, reconeixement que va acompanyat d'un sucós complement econòmic, de tres a catorze salaris mínims del DF. El complement és un estímul bastant eficaç, perquè a) és força sucós a partir d'un cert nivell, i b) si no produeixes te'l treuen. Suposem que un doctor mexicà arriba de França, després de fer un doctorat a Tolosa de Llenguadoc (qui no coneix un mexicà que hagi fet el doctorat a Tolosa?), i el contracten en una universitat mexicana. En arribar el gener següent, presentarà el seu currículum al CONACYT, i l'avaluaran.
Si en els darrers tres anys ha publicat un article científic o dos, el faran candidat a investigador nacional (SNI-C) i li pagaran un sou extra mensual de tres salaris mínims del DF (1 salari mínim del DF = 1.517 pesos, uns 98 EUR). Si treballa en una universitat de fora de la capital, el sou SNI serà de quatre salaris mínims. Aquest sou, insisteixo, s'afegeix al salari regular que ja cobra de la universitat. Tres o quatre salaris mínims no és un complement molt elevat. Tanmateix, pensem que, per exemple, a Guanajuato (un estat relativament ric), el 43% de la població ocupada no guanya més de tres salaris mínims.
Tornem a l'investigador que venia de França. Si aquesta persona ha publicat tres o cinc articles científics en tres anys, i a més ha dirigit alguna tesina de llicenciatura o de màster, llavors la faran SNI-1, i li donaran sis salaris mínims del DF, set si treballa fora de la capital. Set salaris mínims son uns 704 EUR 2,3, una notable bonificació mensual, més si tenim en comte que el sou SNI és lliure d'impostos! El nostre investigador mexicà serà avaluat als tres anys, i si no ha produït el faran fora del Sistema i li trauran el sou SNI. Si ha produït prou, li renovaran el reconeixement o l'ascendiran de nivell. Pan o palo, que diuen els mexicans.
Comparem-ho amb un sexenni de recerca a Espanya. Si durant sis anys reuneixes una sèrie de mèrits (diguem cinc o sis articles científics i potser alguns mèrits menors), et donen un sexenni de recerca: eren uns 100 EUR nets cada mes fins que et jubilis. Aquest complement mensual de recerca és descoratjador: cal produir sis anys perquè te'l donin, és minso i no te'l treuen mai. A més, si no ho han canviat, està limitat el nombre de sexennis que pots acumular. Pot tenir altres virtuts, però no és precisament un suculent estímul a la recerca. Un investigador mexicà que sigui SNI-1 durant només tres anys (ja passa...) guanyarà el mateix que un investigador espanyol que cobri un sexenni durant 20 anys (i busques). Si el fan fora de l'SNI tindrà un bon motiu per provar de tornar-hi.
Per ser SNI-2, cal publicar més, graduar alumnes de doctorat, dirigir grups de recerca i no sé quines coses més. Tenen un sou extra de vuit o nou salaris mínims del DF, i son molts més pocs que els SNI-1. Els SNI-3 són pocs, però cobren un sou SNI de catorze salaris mínims.
Arribant de fer un doctorat a l'estranger, o en un grup de recerca mexicà molt actiu és relativament fàcil entrar com a SNI-C o SNI-1, però és molt més difícil mantenir-s'hi. Una història molt repetida és la de qui als tres anys no ha produït prou per mantenir-se. Les causes donarien per a un altre apunt al diari. De tota manera, l'SNI paga salaris a més de 13.000 investigadors en tot el país.
1 El esní: un amic austríac de cognom, diguem-ne, Stoiber no podia comprendre perquè "ʃtoibə" s'havia de convertir en "estóiber" en boca dels espanyols. Fent conya, quan parlava d'un amic seu, deia "el meu amic Hans esKraus".
2 Ep! Vaig parlar d'això mateix fa uns dos anys, i set salaris mínims eren llavors 760 EUR, no 704! Ai, la pujada de l'euro...
3 Veig que n'havia parlat en uns termes molt semblants el 2005. Em passarà com a la Corín Tellado, que una vegada va repetir una novel·la. Sense voler, vull dir. El miracle és que només ho va fer una vegada.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
5 comentaris:
Vaya, escribí un poco sobre el sni (yo le digo esní también) y no salió :(.
Sobre la e de tu amigo, le puedes decir (quizá lo hicieras ya) que esa vocal es una vocal "epentética". La epentesis consiste en introducir una vocal ante una combinación extraña en un idioma determinado. Nosotros usamos la e ante st/sp inicial, los lusoparlantes tuvieron que meter una e para decir futebol porque "futbol" les resultaba complicado :)
Efectivament, els parlants de cada llengua troben impronunciables alguns sons d'altres llengües. Ja que parles de futbol, la combinació tb no és un so gaire "natural" en català, i la pronunciació estàndard és fubbɔ́ɫ, és a dir, amb doble b. Tot i que també sentiries a dir: fumbɔ́ɫ.
I què em de dir del furbo d'alguns parlants de l'espanyol...
A mí la de fúmbol es la que más me gusta, jeje, pero con furbo no se quedan ahí nomás y en Andalucía se puede oír un delicioso furgo/fúrgol. Las importaciones a pelo tienen algunos efectos deliciosos :) Buen finde.
Al WSJ he llegit aquest article i m'ha fet pensar en el tipus de coses que expliques "The Secrets of Intangible Wealth" http://online.wsj.com/article_email/SB119103046614343129-lMyQjAxMDE3OTIxODAyMzgwWj.html (Espero que ho puguis llegir, com que no veig que posis el teu email per enlloc no et puc fer un forward...)
El report original `de que es parla: http://siteresources.worldbank.org/INTEEI/Home/20666132/WealthofNationsconferenceFINAL.pdf
Si pots dona-hi una ullada. Crec que ho trobaràs interessant.
Eule
De fet, l'article comen�a dient:
A Mexican migrant to the U.S. is five times more productive than one who stays home. Why is that?
The answer is not the obvious one: This country has more machinery or tools or natural resources. Instead, according to some remarkable but largely ignored research -- by the World Bank, of all places -- it is because the average American has access to over $418,000 in intangible wealth, while the stay-at-home Mexican's intangible wealth is just $34,000.
Prou prometedor, oi? De veritat que val la pena.
Eule
Publica un comentari a l'entrada