L'EPR (Exèrcit Popular Revolucionari) és un grup terrorista1, que té un llarg historial en alguns estats del país, com ara Guerrero. També és un grup antidemocràtic d'extrema esquerra, que propugna, a través del seu braç polític, el PDPR, la dictadura del proletariat i moltes altres coses que podeu llegir en aquest enllaç, i que han donat tanta democràcia i tanta prosperitat a tot el món. Fins i tot el PDPR afirma propugnar llibertats que semblen incompatibles amb la dictadura del proletariat, com la llibertat d'expressió, de reunió o de trànsit, o el lliure exercici de la professió. El 2006 l'EPR va estendre la seva activitat a altres estats de la república, infiltrant-se2,3 en moviments socials, com la nefasta Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca, APPO.
El 10 de juliol van ser notícia els atemptats de l'EPR en diferents gasoductes de Pemex. Primer va ser al centre del país, a Guanajuato i Querétaro. En la venerable tradició mexicana que si un problema no s'esmenta ja no existeix, el govern federal va dir que havien estat explosions accidentals, degudes a fuites o despressuritzacions sobtades. Les fuites als oleoductes i gasoductes de Pemex són força habituals, degut a la descapitalització a què els successius congressos i governs federals han sotmès aquesta empresa pública, de manera que ens vam creure l'origen accidental de les explosions. Arran d'aquests atemptats, algunes de les regions més industrials del país van estar tres dies sense gas natural, i van haver de tancar grans indústries a Querétaro, Aguascalientes, León o Guadalajara. En aquell moment, el columnista Salvador García Soto va atribuir - no sé si amb prou fonament - l'eficàcia d'aquests atacs a la col·laboració d'ETA, potser com a reacció a recents extradicions d'etarres cap a Espanya. En la reivindicació de l'atemptat, l'EPR reclamava per la desaparició, el 25 de maig, de dos militants seus, que després s'ha sabut que van sortir de Mèxic en autocar, i no van arribar mai al seu destí, Oaxaca. Sembla que ser que, efectivament, estan desapareguts, i que el govern federal ha preguntat a l'exèrcit si els havien vist, i diu que no els ha vist... La desaparició política d'aquestes persones és perfectament factible, no necessàriament ordenada pel govern. La guerra bruta va ser dura als anys seixanta i setanta, i de fet no s'ha acabat mai. Com sempre, la corrupció del sistema i la manca de tradició democràtica és incapaç d'oferir seguretat jurídica, no només als delinqüents, sinó també a les persones que no es dediquen a la insurrecció armada ni al narcotràfic. Ni la dictadura del proletariat de l'EPR, ni la corrupció, ni el capitalisme de compadres, ni les desaparicions polítiques portaran el progrés a Mèxic. Hi ha massa gent que tira pel dret.
Aquesta setmana, les explosions de l'EPR a Veracruz han inutilitzat un altre cop línies vitals de distribució de gas natural a Mèxic. Diuen que seran 5-6 dies sense gas, amb 2.000 empreses aturades (per exemple, la Volkswagen de Puebla, o 29 indústries siderúrgiques), i unes pèrdues de 200 milions de dòlars. No deixa de ser una situació preocupant, per exemple, per la confiança dels inversors estrangers.
Pel costat de casa passa soterrada la canonada de Gas Natural de México SA de CV. Sí, la de la papallona, però, afortunadament, a casa tenim gas liquat del petroli, en un dipòsit al terrat, un tanque estacionario, que ens omplen de tant en tant. De moment, el butà (o propà, qui sap) no s'acaba. Mentre mig país es queda sense gas per un atemptat, i l'altre mig es pregunta què soparà demà, la meva preocupació és si acabo d'escriure un article científic que m'urgeix enviar a una revista internacional, editada per una prestigiosa editorial holandesa. Qualque cosa grinyola...
1 Em quedo amb la definició de terrorisme que fa el Departament de Defensa dels EUA, que en saben una estona...
El 10 de juliol van ser notícia els atemptats de l'EPR en diferents gasoductes de Pemex. Primer va ser al centre del país, a Guanajuato i Querétaro. En la venerable tradició mexicana que si un problema no s'esmenta ja no existeix, el govern federal va dir que havien estat explosions accidentals, degudes a fuites o despressuritzacions sobtades. Les fuites als oleoductes i gasoductes de Pemex són força habituals, degut a la descapitalització a què els successius congressos i governs federals han sotmès aquesta empresa pública, de manera que ens vam creure l'origen accidental de les explosions. Arran d'aquests atemptats, algunes de les regions més industrials del país van estar tres dies sense gas natural, i van haver de tancar grans indústries a Querétaro, Aguascalientes, León o Guadalajara. En aquell moment, el columnista Salvador García Soto va atribuir - no sé si amb prou fonament - l'eficàcia d'aquests atacs a la col·laboració d'ETA, potser com a reacció a recents extradicions d'etarres cap a Espanya. En la reivindicació de l'atemptat, l'EPR reclamava per la desaparició, el 25 de maig, de dos militants seus, que després s'ha sabut que van sortir de Mèxic en autocar, i no van arribar mai al seu destí, Oaxaca. Sembla que ser que, efectivament, estan desapareguts, i que el govern federal ha preguntat a l'exèrcit si els havien vist, i diu que no els ha vist... La desaparició política d'aquestes persones és perfectament factible, no necessàriament ordenada pel govern. La guerra bruta va ser dura als anys seixanta i setanta, i de fet no s'ha acabat mai. Com sempre, la corrupció del sistema i la manca de tradició democràtica és incapaç d'oferir seguretat jurídica, no només als delinqüents, sinó també a les persones que no es dediquen a la insurrecció armada ni al narcotràfic. Ni la dictadura del proletariat de l'EPR, ni la corrupció, ni el capitalisme de compadres, ni les desaparicions polítiques portaran el progrés a Mèxic. Hi ha massa gent que tira pel dret.
Aquesta setmana, les explosions de l'EPR a Veracruz han inutilitzat un altre cop línies vitals de distribució de gas natural a Mèxic. Diuen que seran 5-6 dies sense gas, amb 2.000 empreses aturades (per exemple, la Volkswagen de Puebla, o 29 indústries siderúrgiques), i unes pèrdues de 200 milions de dòlars. No deixa de ser una situació preocupant, per exemple, per la confiança dels inversors estrangers.
Pel costat de casa passa soterrada la canonada de Gas Natural de México SA de CV. Sí, la de la papallona, però, afortunadament, a casa tenim gas liquat del petroli, en un dipòsit al terrat, un tanque estacionario, que ens omplen de tant en tant. De moment, el butà (o propà, qui sap) no s'acaba. Mentre mig país es queda sense gas per un atemptat, i l'altre mig es pregunta què soparà demà, la meva preocupació és si acabo d'escriure un article científic que m'urgeix enviar a una revista internacional, editada per una prestigiosa editorial holandesa. Qualque cosa grinyola...
1 Em quedo amb la definició de terrorisme que fa el Departament de Defensa dels EUA, que en saben una estona...
the unlawful use of -- or threatened use of -- force or violence against individuals or property to coerce or intimidate governments or societies, often to achieve political, religious, or ideological objectives
2 Raymundo Riva Palacio (2006). Insurrección, a El Universal, 27/10/2006.
http://www.eluniversal.com.mx/columnas/61517.html
3 Raymundo Riva Palacio (2007). La insurrección en Oaxaca, a El Universal, 03/08/2007.
http://www.eluniversal.com.mx/columnas/vi_66583.html
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada