diumenge, de setembre 23, 2007

Literatures de l'exili


Pompeu Fabra exiliat a Prada de Conflent
(imatge de l'exposició)


Aquest estiu va venir a Mèxic l'exposició Literaturas del exilio, de Julià Guillamon, i la vaig anar a veure al Centro Cultural de España en México, al carrer Guatemala, ben al centre de la ciutat. Va tenir un cert ressò, se'n va parlar a la televisió, i entrevistaren Julià Guillamon, crec recordar que al Canal Once. Aquesta exposició es va passar a Barcelona i a altres ciutats del món, i aquí conservava bona part dels rètols en català, si no tots. A la televisió mexicana es va dir amb naturalitat que tractava de la vida d'uns escriptors catalans exiliats, com si tal cosa efectivament existís (evidentment existeix) i com si, fins i tot, els mexicans ho sabessin.

L'exposició parla més dels escriptors exiliats, i dels exiliats en general, que de literatura de l'exili. L'èxode transpirinenc, l'arribada a França, la fugida a America, i la vida a Mèxic s'expliquen a través de diferents objectes, documents burocràtics, passatges, fotos, pel·lícules familiars... que els escriptors o els arxivers van guardar del seu exili. Com li agradava fer al director de cinema Michael Curtiz, mostrar de prop un objecte ben triat, ple de significat, és capaç de transmetre vivament a través del temps la intensitat del moment. Molt suggerent. Hi havia documentals sobre diferents temes (vaig veure sencer el dedicat a Roger Bartra), com la participació dels exiliats a la indústria editorial mexicana.

Interessant exposició, que es permetia una digressió sobre Francesc Boix, el fotògraf de Mathausen, un personatge d'altra banda extraordinari, i testimoni fonamental dels camps d'extermini nazis. El punt d'amargor resultant de l'exposició és la volatilitat (o seria futilitat?) de tot plegat: la vida quotidiana d'aquells exiliats a Mèxic, els exemplars exposats de La Nostra Revista (en tinc uns a casa, al Vallès, comprats a la Fira de llibre d'ocasió, que, per cert, s'acaba d'inaugurar a Barcelona), els actes socials de l'Orfeó Català, o la petjada avui gairebé imperceptible d'aquell exili català.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr