diumenge, de setembre 09, 2007

Miscel·lània dominical

Avui hem fet un arròs a la cubana, amb plàtan fregit i tot, per salvar el dinar del diumenge. Em sorgeixen dues preguntes: l'arròs a la cubana, ¿és tan cubà com mallorquins són els ous a la mallorquina que fan a Barcelona, i que jo no he vist mai a Mallorca? Pregunta inútil. L'arròs a la cubana és un plat mallorquí, segons la meva percepció infantil. L'altra pregunta: ¿és lícit beure Undurraga Merlot, un vi xilè de preu força raonable, per acompanyar l'arròs a la cubana? Una altra pregunta inútil. En tot cas, val més l'Undurraga Merlot que un d'aquests vins de Baixa Califòrnia. Els cognoms bascos es prodiguen en els vins xilens. Només estratègia comercial? Qui sap. Al cap i a la fi, com deia Unamuno: La Compañía de Jesús y la República de Chile son las dos grandes hazañas del pueblo vascongado (via Anasagasti).

Sota els efectes benèfics de l'Undurraga, comunico al lectorat que ahir vaig sopar amb una persona que va fer una tesi doctoral, de Ciències Socials i de cinc-centes pàgines, sense fer servir una sola vegada el genèric masculí. Encara no m'he recuperat de la impressió, i constato que no m'hi esforço prou... Quan Victor Laszlo/Paul Henreid diu modestament a Casablanca I try it, Rick Blaine/Humphrey Bogart li constesta We all try it, you succeed. Doncs això.

Si els huracans es resisteixen arribar a aquesta part de l'altiplà, imagineu-vos les pel·lícules europees. La bona notícia és que avui anirem a veure Das Leben der Anderen (La vida de los otros, a Mèxic). Un esdeveniment així no passa cada setmana, de manera que avui pujarem quatre persones al minicotxe del sector navarrès i ens n'anirem a veure aquest film, en un abominable centre comercial i multicinemes, a només 15 km de casa nostra. Bona manera de rematar el cap de setmana, malgrat el lloc.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

2 comentaris:

lola ha dit...

Un bon Merlot sempre paga la pena. L'apaga, també.
Ja ens diràs què tal la pel.lícula. Si t'ha agradat. Sense ser una obra mestra, em va emocionar.
Fa poc, un col.lega del meu home venia de Canàries on no van saber endevinar què demanava en demanar "pernil canari". Algú fa fer la broma: "Dons imagina't els russos amb l'"ensaladilla russa".

Lola

Geococcyx ha dit...

Em va agradar força la pel·lícula. Què petit i mediocre es veu aquell món de l'RDA, inclosos els intel·lectuals semiopositors. No és que el món actual sigui gaire prometedor, però tot allò sembla tan increïble. Per aquí hi havia un cert escepticisme sobre la conversió o semiconversió que pateix Wiessler. El to un pèl documental del film és un punt d'interès, però també una debilitat.
Notes menors:
- Alguns barris de la Regió I se semblen força al lloc on vivia Wiessler.
- Pel què es veu, l'escriptor protagonista, un pèl tibadot, amb una certa retirada al Javier Marías, tenia unes nòvies "de bandera".
- Comprovo que els rudiments d'alemany que em donaren a la Berlitz (ja no hi vaig) segueixen vigents..