dissabte, de setembre 29, 2007

Eule, el WSJ i la riquesa intangible

L'anònima Eule, en dos comentaris a l'apunt anterior, recomana un article i un estudi molt interessants, amb unes adreces que mereixen convertir-se en enllaços ben visibles per al públic lector d'aquesta casa/cosa. I de pas penjo aquí la meua resposta. Diu l'Eule:

Al WSJ [es refereix al Wall Street Journal] he llegit aquest article i m'ha fet pensar en el tipus de coses que expliques "The Secrets of Intangible Wealth" (Espero que ho puguis llegir, com que no veig que posis el teu email per enlloc no et puc fer un forward...).

De fet, l'article comença dient: "A Mexican migrant to the U.S. is five times more productive than one who stays home. Why is that?" The answer is not the obvious one: This country has more machinery or tools or natural resources. Instead, according to some remarkable but largely ignored research -- by the World Bank, of all places -- it is because the average American has access to over $418,000 in intangible wealth, while the stay-at-home Mexican's intangible wealth is just $34,000.

Prou prometedor, oi? De veritat que val la pena.
Eule

El report original de què es parla. Si pots dona-hi una ullada. Crec que ho trobaràs interessant.

Gràcies, Eule. Acabo he llegit el document del Wall Street Journal i, efectivament, és molt interessant (l'altre estudi té prop de 200 pàgines, i la vida d'aquest bloguista no dóna per empassar-se aquest informe, però l'he fullejat). Després que Jordi Pujol ens ho digués tantes vegades durant el seu regnat, ja sospitàvem que la riquesa de les nacions és, sobretot, la seva gent, o el que ha estat capaç de fer la seva gent. Molts mexicans, que no han tingut un pujolet que els ho recordi (ni llegeixen el WSJ tant com tu...), encara es pensen que Mèxic és, sobretot, un país que "té" grans riqueses naturals, que els estrangers i alguns mexicans (sempre per aquest ordre) han espoliat.

A l'article ens expliquen que als països rics el capital natural només representa de l'u al tres per cent del capital total del país. En l'estudi esmentat, han quantificat que la "riquesa intangible" representa el 80% del capital dels països rics (han quantificat l'intangible...). I què és la riquesa intangible? Sobretot és l'imperi de la llei (rule of law) o estat de dret (57% de la riquesa intangible) i l'educació (36%). Aquests són, precisament, dues notables febleses de Mèxic. Pel que fa a la riquesa mexicana del petroli és, només, de 6.000 dòlars per capita, i la resta de riqueses naturals, de 2.000 dòlars per capita. Fins i tot a Mèxic, la riquesa intangible és de 34.500 dòlars per capita, més de quatre vegades la riquesa natural del país. Millorar la seguretat jurídica i l'educació del país és, doncs, una urgència, com d'altra banda vénen repetint de fa temps les elits ben informades del país.


Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

3 comentaris:

lola ha dit...

Em baixo l'article i l'estudi; me'ls llegiré amb calma, això que exposes em sembla fonamental.

Lola

Anònim ha dit...

> Millorar la seguretat jurídica i l'educació del país és, doncs, una urgència

Ah... mén. Lo jodido va a ser por dónde empezar. ¿Por dónde se empieza a algo así?

Geococcyx ha dit...

Au, Lola, doncs, a estudiar ;-)

Mus: Per on es comença? En el tema de l'estat de dret, deixem-ho estar. En el tema de l'educació, es guanyaria bastant, per exemple, volatilitzant el sindicat mexicà de mestres... En fi, avaluant els centres docents i els educadors, condicionant els calés al rendiment dels mestres i dels centres, etc. Fent cadascú una feina ben feta.

Modestament (és falsa modèstia, per això...), jo hi poso el meu gra de sorra: he titulat uns quants alumnes de màster d'ençà que vaig començar aquest blog, i espero haver transmès una mica d'intangible wealth al país, en forma de professionals ben formats.