Quan vaig arribar a Mèxic, els assassinats del narcotràfic es produïen sobretot a Sinaloa, Tijuana, Juárez i Nuevo Laredo, llocs a distàncies de 650 a 2.000 km en línia recta, equivalent, la primera, a la distància Barcelona-Ginebra, i a Barcelona-Varsòvia la segona. Vull dir que em sentia segur i privilegiat de viure en un dels estats amb una taxa més baixa de criminalitat. La guàrdia urbana, per no fer ni posava multes, ni tan sols es dedicava a extorquir els conductors. Repenjats al capó del seu Tsuru o de la seva camioneta descoberta, a l'ombra d'un fresno (que tenia ben poc de freixe) deixaven passar les hores abillats amb una armilla antibales que no tenia cap raó de ser, i que segurament no hauria resistit un tret d'un Kalaixnikov ni d'un R15. La policia estatal pasturava amb camionetes descobertes, amb la seva roba com de camuflatge militar, blavenca, però no era més que una estranya ostentació semifestiva ordenada pel governador. La policia federal... Quina policia federal? Si sorties a la carretera et trobaves amb alguna patrulla de la Policía Federal de Caminos, la majoria sense radar i, bé, no he tingut el gust de conèixer-los.
Avui dia, en aquest estat i al llarg del país, els traficants de drogues assassinen cada setmana alts funcionaris de la policia federal, caps de policia estatals (els municipals ja fa temps que rebien) i, fins i tot, avui, el Secretario (ministre estatal o conseller) de Seguretat Pública de l'estat d'Hidalgo. Normalment, aquests assassinats no van seguits d'intenses declaracions polítiques de rebuig, ni de crides a la unitat de la societat contra el crim organitzat. Van assassinar fredament un cap de policia estatal, i no hi va haver cap polític local que volgués fer declaracions: només un senador va trucar des de Mèxic i va demanar que l'exèrcit intervingués a l'estat, com ja s'ha fet a Michoacán i a altres estats. ¿Algú s'imagina l'impacte polític i periodístic que tindria l'assassinat del conseller d'Interior o del cap dels Mossos d'Esquadra, o del cap de l'Ertzantza? Aquí, dos dies després de l'assassinat ja no se'n va parlar més als diaris. Tal dia farà un any.
Fa anys que jo ho venia dient a qui em volia escoltar: amb aquesta colla que fan de policia, el dia que arribi aquí el crim organitzat no hi haurà res a fer.
Avui dia, en aquest estat i al llarg del país, els traficants de drogues assassinen cada setmana alts funcionaris de la policia federal, caps de policia estatals (els municipals ja fa temps que rebien) i, fins i tot, avui, el Secretario (ministre estatal o conseller) de Seguretat Pública de l'estat d'Hidalgo. Normalment, aquests assassinats no van seguits d'intenses declaracions polítiques de rebuig, ni de crides a la unitat de la societat contra el crim organitzat. Van assassinar fredament un cap de policia estatal, i no hi va haver cap polític local que volgués fer declaracions: només un senador va trucar des de Mèxic i va demanar que l'exèrcit intervingués a l'estat, com ja s'ha fet a Michoacán i a altres estats. ¿Algú s'imagina l'impacte polític i periodístic que tindria l'assassinat del conseller d'Interior o del cap dels Mossos d'Esquadra, o del cap de l'Ertzantza? Aquí, dos dies després de l'assassinat ja no se'n va parlar més als diaris. Tal dia farà un any.
Fa anys que jo ho venia dient a qui em volia escoltar: amb aquesta colla que fan de policia, el dia que arribi aquí el crim organitzat no hi haurà res a fer.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
4 comentaris:
Así es. Uno de los aspectos más sorprendentes de la criminalidad en México es eso de que maten a los policías. En los países que yo conozco más o menos, es rarísimo que un narcotraficante mate a un policía, juez o político así, en forma de ejecución. A veces, y aun de esas pocas, hay un tiroteo y muere alguien, pero lo de México es inaudito para mí. No es que los maten, es que los matan casi todos los días.
Creo que representa la corrupción a la perfección. Ha adquirido tal dimensión cultural que creo que mal arreglo tiene a corto y medio plazo. :(
Jo no ho trobo tan sorprenent, i respon com a mínim a dos escenaris: a) "Plata o plomo" b) Policia comprat (plata) que no compleix. El que sí indigna és la feblesa de la societat i de l'estat, tot i que ja ens hi anem acostumant. La pregunta és: com és que a Europa, on pots aconseguir gairebé lliurement pastilles, coca, cavall o qualsevol altre substància il·legal, els traficants no es disputen a mort el territori, ni els cal assassinar policies: a) S'han repartit amistosament el territori entre bandes? b) Accepten com a cavallers la lleial competència pel mercat? c) Ja han arribat a una situació de monopoli? I per què no maten tants policies?: a) Ja els tenen comprats b) Tenen por a enfrontar-se directament a l'estat, que és més fort?
Cap altra explicació?
Sí:
- Tot arribarà.
Una mica apocalíptica, però...
He llegit en algun lloc que hi ha més perill en les màfies internacionals, crim organitzat, etc. que en el terrorisme. De fet, ja tenen estats (o la seva carcassa) a les seves mans, els estats que han fet fallida.
Però, això de Mèxic té un component ja llegendari, no? O és que ha empitjorat... Fa molts anys un amic mexicà ja em parlava que el país faria fallida, però veig que, al capdavall, va aguantant; i com tu expliques a vegades, amb sòlides estructures culturals, científiques, universitàries, una classe mitja il.lustrada... No sé.
Lola
Jo crec que ha empitjorat, només cal veure el nombre de morts a l'any. I hi ha hagut un canvi qualitatiu: ja no és només un lloc de pas de la droga (cap als EUA). De fa uns anys volen controlar tot el territori com a mercat minorista. Però seria llarg d'explicar. Em sembla que ho faré en un altre apunt...
Publica un comentari a l'entrada