Aquesta setmana ha estat notícia la consigna d'Al Qaïda d'atacar instal·lacions petrolieres al Canadà, Mèxic i Veneçuela, com a proveïdors de prop de la meitat del petroli que consumeixen els EUA. Tant ho ha estat, que avui les pàgines d'opinió del diari El Universal feien olor de petroli socarrimat. Per triar i remenar:
Petróleo: vida y muerte - EDITORIAL DE EL UNIVERSAL
¿Al-Qaeda en México? -Jorge Chabat
Pozos petroleros en riesgo - Ana María Salazar
Petróleo: vida y muerte - EDITORIAL DE EL UNIVERSAL
¿Al-Qaeda en México? -Jorge Chabat
Pozos petroleros en riesgo - Ana María Salazar
Patio trasero - Raymundo Riva Palacio
La nota colorista ha estat, com passa sovint, Hugo Chávez, mostrant la seva perplexitat (no sé si la perplexitat forma part del seu ventall mental) perquè l'ataquin a ell, precisament a ell, que també lluita contra l'imperialisme. M'ha recordat, no sé per què, Mònica Terribas preguntant a Jane Goodall si els atacs fonamentalistes de l'11-S i 11-M eren per qüestions religioses o culturals, o més aviat socio-econòmiques, insistint en la cosa socio-econòmica. No vaig sentir la resposta de l'eminència dels ximpanzés, perquè vaig canviar de canal.
A Mèxic també hi ha hagut una mica de reacció estil Hugo Chávez (i nosaltres per què?). Per exemple, la meva sogra. Com si Mèxic no formés part, potser malgré lui, de les societats obertes, o mitjanament obertes, que el fonamentalisme islàmic combat. La gran preocupació d'alguns és si aviat veurem vaixells de guerra dels EUA patrullant els camps de petroli mexicans del Golf de Mèxic. Eeep, la sobirania-nacional-amb-majúscules en perill. Sobira què?
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
2 comentaris:
Ara toca:
Què esperaven? Eh? Què esperaven?...
La perplexitat de Chávez és quasi candorosa (si l'engendre Chávez pogués provocar algun sentiment). Però no deixa de ser la mateixa perplexitat de la gran majoria de babaus polítics front un terrorisme de tanta magnitud. L'altra cara de la mateixa moneda, per exemple: l'11M és només fruit d'Iraq, fora d'Iraq ja estem salvats.
Lola
Molt bo, que enllacis amb el "Què esperaven". I, efectivament,poc després de sortir de l'Iraq, es van desarticular més escamots islamistes que seguien esmolant els ganivets ("esmolant ben bé les eines?": aquests no les esmolen simbòlicament).
Patirem...
Publica un comentari a l'entrada