Pel què sembla, "Què esperaven?" s'ha convertit en una eina d'anàlisi d'afers internacional. Fent referència a les bombes iranianes que trenquen el blindatge dels vehicles, i que els rebels xiïtes fan servir contra els vehicles nord-americans (després de ser entrenats a l'Iran), Esther Vera (Avui, 11/02/2007) s'esprem el cervell i conclou:
Què esperaven? Que Teheran observés la caiguda del seu enemic sense treure'n profit amb un veí majoritàriament xiïta? La implicació de Teheran en la guerra iraquiana no ha de permetre justificar una intervenció israeliana ni nord-americana contra la seva capacitat nuclear.
Què esperaven? Gran aportació analítica! Potser els americans esperaven que els iranians, veient la fi del règim iraquià no s'exposarien a córrer la mateixa sort. Potser esperaven que després de l'atac israelià a la central nuclear d'Osirak, el 1981, Iran hauria entès que ni Israel ni els EUA no consentiran que Iran sigui una potència nuclear, més quan l'il·lustre president Ahmadinejad ha verbalitzat la seva voluntat de destruir Israel. Però les expectatives no són més que expectatives i, certament, les expectatives de Bush a l'raq han resultat bastant il·lusòries.
M'imagino l'Esther Vera d'aquí a un temps dient: Què esperaven els iranians, que no els rebentarien la planta d'enriquiment d'urani?
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Què esperaven? Que Teheran observés la caiguda del seu enemic sense treure'n profit amb un veí majoritàriament xiïta? La implicació de Teheran en la guerra iraquiana no ha de permetre justificar una intervenció israeliana ni nord-americana contra la seva capacitat nuclear.
Què esperaven? Gran aportació analítica! Potser els americans esperaven que els iranians, veient la fi del règim iraquià no s'exposarien a córrer la mateixa sort. Potser esperaven que després de l'atac israelià a la central nuclear d'Osirak, el 1981, Iran hauria entès que ni Israel ni els EUA no consentiran que Iran sigui una potència nuclear, més quan l'il·lustre president Ahmadinejad ha verbalitzat la seva voluntat de destruir Israel. Però les expectatives no són més que expectatives i, certament, les expectatives de Bush a l'raq han resultat bastant il·lusòries.
M'imagino l'Esther Vera d'aquí a un temps dient: Què esperaven els iranians, que no els rebentarien la planta d'enriquiment d'urani?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada