Moltes hores en una sala d'espera m'han permès llegir l'edició internacional d'El País d'aquest diumenge, on trobo una conversa entre Juan Marsé i Isabel Coixet. Diu Marsé sobre la felicitat:
A partir de una cierta edad, la felicidad es un referente que está en el pasado.
A partir de una cierta edad, la felicidad es un referente que está en el pasado.
Vaig llegir totes les novel·les i narracions de Marsé fins fa uns anys, i em van agradar la majoria. Suposo que ara no les podria llegir amb els ulls de llavors, segurament algunes no les podria llegir en absolut, però el cert és que hi vaig xalar. La frase de Marsé de diumenge em recorda les paraules que va triar com a cita inicial de la seva irregular novel·la El embrujo de Shanghai:
La verdadera nostalgia, la más honda, no tiene
que ver con el pasado, sino con el futuro. Yo
siento con frecuencia la nostalgia del futuro,
quiero decir, nostalgia de aquellos días de
fiesta, cuando todo merodeaba por delante y el
futuro aún estaba en su sitio.
Les recordava vagament, i veig que són de Luis García Montero, segons que ens explica Lourdes Gabikagojeaskoa, qui ha escrit La nostalgia en la obra de Juan Marsé (pdf). Celebro no haver arribat encara a aquesta fase, de la nostàlgia del futur. No del tot...
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada