diumenge, de febrer 04, 2007

Perplexitat i beatitud



No sé què em té més acollonit: a) la pasterada de diners que Paul Bremer es va fer portar a l'Irak i que algú (algú?) va fer salvatges, b) les declaracions d'Otegui adherint-se més o menys a la disposició transitòria quarta de la constitució espanyola, o c) la campanya de fumigació empresa per l'extrema dreta dins i fora del Tribunal Constitucional espanyol (a la fi s'ha aconseguit que els espanyols ens tractin com a estrangers, tot i que no era exactament això el que s'esperava...).

La pasterada bremeriana resulta ser una història involuntàriament còmica, en un entorn gens propens a la comicitat, com és l'Irak de la terrible guerra civil que el dessagna. Les xifres a mi, tanmateix, ja em fan riure: 4.000 milions de dòlars, 320 tones de bitllets. Diu que si et toca la loteria t'entra el riure. A mi ja em fa riure sentir-ne l'import, i més veure la foto dels marins nord-americans vigilant els palets de diners. Només faltaven uns dolents (rossos i alemanys, o sud-africans, o àrabs) robant els diners amb un tràiler, i el Chuck Norris, o aquell australià que no vull anomenar, empaitant-los. Tot és, segurament, encara més sòrdid.

Jo sabia, n'estava convençut, que al canal Fox estarien defensant Paul Bremer, així que he posat el canal 625 d'Sky (Fox News). Però m'he trobat que estaven massa entretinguts amb l'astronauta detinguda a Orlando, i defensant (defensant?) el precandidat demòcrata Obama. Suposo que O'Reilly i companyia farien qualsevol cosa perquè Hillary (prescindeix habitualment del seu cognom a la seva pàgina web) no fos candidata a la presidència. A l'enquesta de l'audiència de la Fox, Obama és el preferit, seguit d'Edwards i Clinton.

El llarg viatge d'Otegui per arribar a la disposició transitòria quarta (amanida amb una mica de sobiranisme) també seria còmic, si no fos que per l'excursió han quedat tants de cadàvers a la vorera del camí. La credibilitat, de la proposta i de qui la fa, és un infinitèsim de segon ordre, per tant, negligible, com ens deien amb una lògica no del tot evident a les classes de matemàtiques. Ve't aquí la transitòria quarta, del 1978:

Cuarta.
1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incorporación al Consejo General Vasco
o al régimen autonómico vasco que le sustituya, en lugar de lo que establece el artículo 143
de la Constitución, la iniciativa corresponde al Órgano Foral competente, el cual adoptará
su decisión por mayoría de los miembros que lo componen. Para la validez de dicha
iniciativa será preciso, además, que la decisión del Órgano Foral competente sea ratificada
por referéndum expresamente convocado al efecto, y aprobado por mayoría de los votos
válidos emitidos.
2. Si la iniciativa no prosperase, solamente se podrá reproducir la misma en distinto
período del mandato del Organo Foral competente, y en todo caso, cuando haya
transcurrido el plazo mínimo que establece el artículo 143.

Pel què fa al TC, al juny passat vaig avisar que començava el via crucis de l'estatut català pel TC. Em sembla que riurem.

Us penjo aquesta foto de tres alzines mexicanes en un lloc indeterminat de la Sierra Madre Oriental. Si les mireu fixament, veureu que, a poc a poc, la perplexitat dóna pas un estat insospitat de beatitud.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

5 comentaris:

Carles ha dit...

¡Tens raó! La meva beatitud augmenta a cada segon que passa.

Geococcyx ha dit...

Ho veus, la llum de la Sierra Madre no enganya...

manel ha dit...

Gran post. Felicitats. Només una dada, per aportar alguna cosa. Amb els interessos dels interessos dels interessos de la pasterada de Bremer viurien bé o molt bé un centenar de famílies a Catalunya

Gregorio Luri ha dit...

Otegui. Fa vint anys els polis milis van arribar a la mateixa conclusió. Tot això ha estat discutit mil vegades. En Gairaicoetxea va ser el primer en plantejar-ho. Tal com van les coses estic segur que d'aquí a vint anys tornarem a estar en el mateix lloc. Ara bé (i això ho deia Sòcrates): qui dient que va d'un lloc a un altre no deixa de fer tombs, sap on va?
Hi ha una dada terrible per Otegui i els seus:la treva a beneficiat a Nafarroa Bai, no a Batasuna. La teva no li ha proporcionat ni un vot més a Batasuna, ans el contrari.

Geococcyx ha dit...

Recordo aquella època, els polis milis baixant de la muntanya, i uns altres agafant-ne el relleu. De Nafarroa Bai me n'han parlat el sector navarrès mexicà, i sé que Aralar hi participa, però no en sé gaires detalls. Fora de Navarra, una gran por del PNB era que HB els prengués protagonisme i vots si ETA plegava (i aquesta por s'intueix cada dia al blog de l'Anasagasti), però amb els atemptats d'ETA i els paperets que van fent Otegui i companyia sembla que de moment no és el cas...