Migrant d'un format a un altre

.
Quan va sortir el format CD, un conegut molt entès m'alliçonava amb que la reproducció del so no era prou bona, que amb el format CD es perdien no sé si quins greus o harmònics. Poc després, aquest conegut ja bravejava del seu reproductor de discs compactes, com sempre s'havia vantat de tot el que feia o tenia, ja fos comprar-se un Opel Corsa (!), un pis al Bronx del Vallès o una casa en filera a Castellbisbal, per exemple.

Molts anys després de l'aparició del CD vaig acabar reconstruint, en aquest format, la meva modesta col·lecció d'elapés i cassets per al cotxe. No oblidéssim els cassets rebregats a la guantera del cotxe! A més, vaig adquirir novetats i, sobretot, comprar edicions en CD de discos dels 50 als 80, que no havia tingut mai (la majoria desconeguts). De fet, la meva col·lecció d'elapés era tan modesta que ben aviat les noves adquisicions van ser moltes més que les renovacions de format. Quan vaig venir cap a Mèxic en vaig portar una cinquantena, sense els estoigs de metacrilat, però sí amb les caràtules...

Qualsevol dia ens diran que de reproductors de CD ja no se'n fabriquen més, i que els CD d'àudio ja són una relíquia, com ja ho són els disquets d'1,44 MB, per no esmentar els de 720 o 360 KB! Ja he començat la conversió dels meus CD al format mp3 (format que, per cert, ja comença a ser veterà), però no ho he fet sistemàticament. Em temo que caldrà posar-s'hi. Encara no tinc reproductor d'mp3 (ni iPod ni reproductors low-class): deu ser que no m'agrada anar amb els auriculars enganxats a les orelles: mai vaig tenir un walkman ni un discman... Dic mentides: el DVD i el CD el cotxe llegeixen mp3. Per cert, quan va sortir l'mp3, també deien que la qualitat era una merda.

Gràcies a les noves tecnologies, porto al cotxe un CD amb un recull de boleros en versió de Los Guacamayos, i haig de dir que han passat favorablement el peculiar i estricte judici artístic de la meva sogra. Segons ella, les Hermanitas Núñez feien música de pulquería. María Félix i Dolores del Río eren unes actrius muy déspotas (malament!), i els clàssics de Pedro Infante Nosotros los pobres o Ustedes los ricos són detestables. En canvi, el cantant Javier Solís, les actrius Sara García, Marga López, o els actors Joaquín Pardavé o els germans Soler són adorables. Fins i tot Silvia Pinal. La meva sogra va quedar encantada amb la versió guacamaiana de Lo dudo, i en general amb la resta de boleros del recull. Un petit èxit pòstum de Los Guacamayos. Li vaig dir que són catalans.

- Catalanes? (incredulitat)
- Sí, pa' que vea que también saben español...

Encara no està preparada per sentir Escolta'm, l'insòlit disc de boleros en català, de què vaig parlar fa un temps, per Núria Feliu i Los Guacamayos. També l'escolto de tant en tant al cotxe, i això és novetat.

Acabo amb una enumeració dels CD que porto al cotxe (un recull segurament un pèl freakie, però mai casual):

Men at work - Bussiness as usual
Crosby, Stills, Nash & Young - Déjà vu
Los Churumbeles de España - Un recull
Autors diversos - Arabic Groove (recull de Putumayo)
Indigo Girls - Nomads, indians, saints
Autors diversos - American Folk (recull de Putumayo)
Cristina Branco - Post-Scriptum
Berlitz Deutsch Stufe 1-2
Texas Tornados - Hanging on by a thread
James Taylor - Greatest Hits
Tomeu Penya - Sa força d'una mirada
Lluís Llach - Un recull
Bruce Springsteen - Human touch
Eric Clapton - Unplugged
Tomeu Penya - Un recull
Seeger, Baez - Un recull
Bruce Springsteen - We shall overcome
Los Guacamayos - Un recull
Núria Feliu i Los Guacamayos - Escolta'm
Georges Moustaki - Un recull
Frank Sinatra - Un recull

Algun dia parlaré de Oaxaca i de les eleccions al Parlament. O no. Bon dia dels Morts, que aquí és festa.
.