dissabte, de novembre 04, 2006

Submons de la vida adulta

.
I Jahvè digué a Adam: El món és ple de submons, i només se't concedirà de conèixer-ne alguns. I Adam li respongué: Us agraïm, Senyor, la vostra compassió! Adam ja era d'aquests que diuen nosaltres. Com jo tantes vegades...

L'entrada al món adult fa que vagis coneixent una sèrie de sòrdids submons - potser n'hauríem de dir inframons -, com és el submon de la compra-venda de cotxes. Quantes coses cal saber de cop per comprar-te el primer cotxe i que no et fotin? Tanmateix et foten. Què costa cada model? quanta benzina gasta? De sobte, resulta que hi ha (existeix!) una revista que porta el preu de tots els models de cotxes al mercat, amb un enfilall de característiques que mai t'han interessat, però que hauries de sospesar per no fer una mala compra. Quants complements li pots arrabassar a la venedora sense que t'apugin el preu, un preu que no et rebaixaran si ets tan tòtila de no demanar cap complement...

Més endavant arriba el tètric món de les immobiliàries. Què n'hem de dir? Ja s'ha descrit i teoritzat de sobres, amb tot allò de "para entrar a vivir", "ideal parejas jóvenes", "en buen estado"... Les hipoteques, els tipus d'interès, l'Euríbor, el de "bancs i caixes", comissions, taxacions. Aquell notari que té clients a tres o quatre sales, com els dentistes, i que et deixa amb la boca badada, com el dentista, mentre se'n va a donar fe d'unes escriptures amb un altre pacient. Amb una paraula.

Parlant d'hipoteques, la pujada dels tipus d'interès s'ha reflectit en un augment de 25 EUR a la quota mensual que pago per un piset al Vallès. Es pot aguantar. Com que el lloguer que me'n paguen ha augmentat tomàticament en 15 EUR, puc pensar en un xoc net de 10 EUR mensual. Abans d'impostos.

El pitjor moment dels submons és l'ingrés. Quan hi ets a dins, encara tens la "satisfacció" de comprovar que ja has passat el ritus d'iniciació, i que en el fons, pagar una taxació de 150 o 200 EUR i embolicar-te en una hipoteca a vint anys és la cosa més natural del món. Per cert, només me'n queden onze.

Continuant amb aquesta marató per la vida adulta, fa prop d'un any vaig entrar al submón de la reproducció assistida. Només una observació: a Internet hi ha un sub-submon de fòrums sobre reproducció assistida, on dones (bàsicament dones) justificadament angoixades - o solidàriament alegres - pregunten i responen sobre qüestions de fecunditat, inseminació intrauterina, fecundació in-vitro, avortaments no desitjats, efectes de la progesterona, proves d'embaràs amb [imaginats] falsos negatius, and related topics. Enmig de tot això, la meva curiositat filològica s'ha vist recompensada: algunes dones, segurament argentines, de la menstruació en diuen la warry, la warrys o la warris. Als fòrums es poden llegir coses del tipus: estoy en el día 32 y no me ha bajado la warry. No tinc paraules...
.