No és cap descobriment que Bruce Springsteen ja no és un cantant/músic/rocker desconegut, ni esotèric, ni tan sols de culte. No parlem ara del físicament escarransit Bruce del disc The Wild, The Innocent and the E Street Shuffle, de 1974 (que per cert no vaig conèixer fins a mitjans dels 80, i el vinil del qual guardo dins una capsa de cartró en un pis del Vallès). Tothom sap que el 25 d'abril va sortir al mercat el disc We Shall Overcome: The Seeger Sessions. Podeu escoltar-ne algun tall o cançó sencera a aquesta pàgina oficial. Llegeixo que ja ha venut 40.000 còpies a Espanya del disc (això sense comptar el top manta i l'eMule). I llegeixo que avui canta a Barcelona...
Mentrestant, en aquesta ciutat mexicana i pel què fa a Bruce Springsteen, passen molt poques coses, que podríem resumir així:
(a) Sembla que la major part dels mortals no saben que existeix
(b) A algunes botigues de discos el coneixen, però no saben que ha tret aquest disc
(c) El top manta, que aquí no es diu top manta, i que comercialitza molt eficientment CD copiats i ga-ran-ti-za-dos per només 10 pesos (0,7 EUR), sembla que no inclou The Boss en el seu catàleg. Tot és puritito Chicharrones de Durango, Colibríes de Piedras Negras o Acordiones de Nogales, per esmentar tres grups inexistents però altament probables.
(d) Sembla que el meu proveïdor d'internet em bloca l'accés a l'eMule.
(e) No sóc cap ipoddie, ni penso comprar [de moment] les cançons a l'iTunes.
(f) Tinc un "poblema"
Deixem-ho estar i tornem al Pete Seeger. No sóc de la seva generació. Ni sóc un gran coneixedor de la folk song. Però en canvi, vaig tenir accés a aquest corrent musical a través de les versions que corrien per Catalunya i per Mallorca quan [diguem-ho] jo era escolta i adolescent. Jaume Arnella, Xesco Boix, Grup de Folk, aquells cançoners...
Tanmateix, calia descobrir les fonts originals de la folk song, tasca que només en part he acomplert. Recordo la meravellosa experiència de descobrir, també ja fa segles, les versions originals d'algunes cançons de Bob Dylan que prèviament havia sentit en versions catalanes. Si algunes cançons de Pete Seeger i d'altres autors em van arribar a través del filtre d'unes adaptacions catalanes, ara (ara?) m'arribaran a través el filtre del Bruce, que Déu n'hi do, pel que sembla.
- - - - - - - - - - - - - - -
P.S.:
Parlant d'escoltisme, jo diria que Emili Manzano havia estat escolta de l'agrupament Ramon Llull de Palma. Tota una premonició de la seva etapa actual com a director de l'Institut Ramon Llull ;D
Mentrestant, en aquesta ciutat mexicana i pel què fa a Bruce Springsteen, passen molt poques coses, que podríem resumir així:
(a) Sembla que la major part dels mortals no saben que existeix
(b) A algunes botigues de discos el coneixen, però no saben que ha tret aquest disc
(c) El top manta, que aquí no es diu top manta, i que comercialitza molt eficientment CD copiats i ga-ran-ti-za-dos per només 10 pesos (0,7 EUR), sembla que no inclou The Boss en el seu catàleg. Tot és puritito Chicharrones de Durango, Colibríes de Piedras Negras o Acordiones de Nogales, per esmentar tres grups inexistents però altament probables.
(d) Sembla que el meu proveïdor d'internet em bloca l'accés a l'eMule.
(e) No sóc cap ipoddie, ni penso comprar [de moment] les cançons a l'iTunes.
(f) Tinc un "poblema"
Deixem-ho estar i tornem al Pete Seeger. No sóc de la seva generació. Ni sóc un gran coneixedor de la folk song. Però en canvi, vaig tenir accés a aquest corrent musical a través de les versions que corrien per Catalunya i per Mallorca quan [diguem-ho] jo era escolta i adolescent. Jaume Arnella, Xesco Boix, Grup de Folk, aquells cançoners...
Tanmateix, calia descobrir les fonts originals de la folk song, tasca que només en part he acomplert. Recordo la meravellosa experiència de descobrir, també ja fa segles, les versions originals d'algunes cançons de Bob Dylan que prèviament havia sentit en versions catalanes. Si algunes cançons de Pete Seeger i d'altres autors em van arribar a través del filtre d'unes adaptacions catalanes, ara (ara?) m'arribaran a través el filtre del Bruce, que Déu n'hi do, pel que sembla.
- - - - - - - - - - - - - - -
P.S.:
Parlant d'escoltisme, jo diria que Emili Manzano havia estat escolta de l'agrupament Ramon Llull de Palma. Tota una premonició de la seva etapa actual com a director de l'Institut Ramon Llull ;D
7 comentaris:
Diguem-ho va: Tant com puc! Sempre a punt!
Seeger és adorable ( aquella de l'"Ay, Manuela", amb l'accent de brigadista recent aterrat, emocionava). Dylan... No tinc paraules; mira que l'escolto poc des de fa anys, però el trobo magnífic.
Lola
I t'has deixat: Llops, Akela us crida! ;)
Aquesta cançó que dius no l'hi havia sentida. Amb les tècniques actuals d' "aconseguir música" pots trobar gairebé qualsevol cosa. I tornar a escoltar, per exemple, cançons que fa segles vas sentir en un disc que tenia algú altre a casa seva (algú altre normalment "desaparegut" fa temps...). Per exemple, "A stranger in my place", que cantava la Joan Baez. En això estic...
Salut!
No us vull fer dentetes, però aquest estiu ve en Dylan per Girona. Una oportunitat única, o última, depèn de com es miri... Gemma
Gemma: gràcies per la informació, però fa segles que li he perdut la pista, al Bob Dylan. Jo crec que no l'aniria a veure. I és cert que la propera sempre pot ser la darrera, però no només per al Dylan...
he tornat ;)
Gràcies RMF:
M'he descarregat el regal al matí, però encara no l'he pogut ni descomprimir. Déu n'hi do de moment els MB de la cosa...
eeeeEEEEiiiiiii!, RMF, moooltes gràcies pels Lieder! ;) Això no passa tots els dies.
Aber, Lieder? Welche Lieder?
Isn't the web wonderful?
uuuauuuuuuuu!
Danke Schön!!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada