¡Súbete güey! Foto de Geococcyx
Avui fa una setmana era el 15 de setembre, la vigília de la festa nacional. A la plaça del Palau de Govern de l'estat hi havia tot de gent per rememorar el crit d'independència de Miguel Hidalgo.
Val a dir que plovia, que el governador no va destacar ni pel carisma ni per la solemnitat en donar el grito, i que la gent estava més que res entretinguda en llençar "neu" al seu veí, amb uns esprais que no sé on deuen vendre. Certament, la celebració del Poble Espanyol de fa uns anys va ser molt més solemne. Serà que els mexicans de Barcelona ho vivien més, perquè estaven lejos de ti (México lindo y querido), i a sobre fent un doctorat en qui sap què?
Això sí, el governador va començar amb un molt políticament correcte mexicanas y mexicanos que el Miguel Hidalgo segurament ni hauria somniat.
Aquests joves de la foto s'enfilaven uns sobre els altres per fer festa i veure millor la cosa, mentre un no parava de dir-li a l'altre: ¡Súbete güey!
Després del grito, castell de focs, i cap a casa amb els peus mullats.
dimarts, de setembre 21, 2004
¡Súbete güey!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Mira, ja tenia ganes de saber d'on sortia aquest "güey" després de sentir-lo al Benicio del Toro (i a qualsevol pel.lícula on hi surtin mexicans)...
Qué passa, güey!
Efectivament Litus, en el llenguatge col·loquial, especialment en certs ambients, es diu molt aquesta paraula. Especialment: ambients "low class" i jovenets en general. En certs ambients, no ho sentiràs a dir mai.
Salut i tequila!
Publica un comentari a l'entrada