Vilaweb i el bilingüisme al Canadà

Aquest dies Vilaweb ofereix unes píndoles sobre "Idees dels sense estat". Ens explica breument (però mooolt breument) com s'ho fan algunes nacions sense estat per anar fent la viu-viu.

L'altre dia (12/08/2004) Vilaweb parlava del Quebec "Quebec: el francès, sempre, per davant", i afirmava que el Canadà es considera a tots els efectes un estat bilingüe francès-anglès, però tot i així diferents lleis aprovades les darreres dècades han anat consolidant una tendència favorable al francès. Aquestes afirmacions són força inexactes i parcials.

La Carta canadenca de drets i llibertats (llei constitucional del 1982) estableix que el francès i l'anglès són les llengües oficials del Canadà, però això no implica un bilingüisme generalitzat. Només el govern i el parlament d'Ottawa (federals) són completament bilingües, així com la província de Nou Brunswick (que és l'única província constitucionalment bilingüe del canadà). Els governs provincials no tenen l'obligació de ser bilingües, ni els municipis, i en la majoria dels casos no ho són.

Les oficines de l'administració federal són bilingües al Quebec, però no tant a les províncies anglòfones. D'això es queixen els francòfons. Les províncies majoritàriament anglòfones han fet algunes concessions al bilingüisme (per exemple a l'est i nord-est d'Ontario), allà on hi ha una població francòfona arrelada. Aquestes concessions provincials al bilingüisme, són més importants a Ontario, per exemple, que les escasses o nul·les concessions del govern provincial del Quebec.

Certament la Carta de la llengua francesa (llei 101 del Quebec, 1976) va fer del francès l'única llengua ofical del Quebec, i va significar una revolució lingüística i social important. Es va fer abans de la Carta canadenca (1982). Per cert, la Carta canadenca, a part de permetre consolidar la majoria de guanys de la llei 101, també va permetre als jutges federals declarar-ne anticonstitucionals alguns aspectes. Tant la Carta com la llei 101 són a anys llum de la situació legal a Espanya i els Països Catalans.

Un fet curiós és que, tot i la llei 101 (i gràcies a la Carta canadenca), els ciutadans anglòfons del Quebec tenen dret a portar els fills a l'escola anglesa. Actualment es troba als tribunals el recurs de ciutadans francòfons i alòfons (de llengua materna diferent a l'anglès i el francès) que volen poder portar també els seus fills a l'escola anglesa, i no poden fer-ho. Curiosament, els francòfons i els alòfons no poden triar la llengua de l'escola dels seus fills (han d'anar a la francesa), però els anglòfons sí (ningú els impedirà que vagin a l'escola francesa, si volen).