En aquesta ciutat mexicana moltes persones van a treballar en bicicleta. Més aviat molts homes, perquè dones no n'he vistes. Per l'aspecte que tenen, i per l'hora que es lleven, no són del tipus de gent que veia passar pel carril bici de la Diagonal. No agafen la bici per ecologisme ni per esnobisme, sinó per necessitat: ni cotxe ni autobús. Vull dir que no hi he vist passar cap jove "Erasmus" alemany amb sandàlies i mitjons (de color carbassa).
A Catalunya es van criticar inicialment (i posteriorment) els carrils bici perquè "si no hi ha ciclistes, per què posen carril bici?". Afortunadament, alguns ajuntaments catalans no n'han fet cas. Aquí, en canvi, encara hi ha ciclistes, i bastants. Bé, doncs, l'Ajuntament no presta cap atenció a aquestes persones, i no ha creat, que jo sàpiga, un sol carril bici o ciclopista a la ciutat.
Jo no hi vaig, en bicicleta, per dos motius: primer perquè no tinc bici i, segon, perquè sóc massa vell per morir jove. Ho trobo un mica suïcida, tal com està el trànsit a la ciutat (tranquil, però... vigila!). M'estimo més anar a treballar a peu de tant en tant, mitja horeta, i encara cremo més calories. Em deia un noi de 30 anys que els ciclistes son un perill, que no ho haurien de permetre. Dic perdona, però el perill són els cotxes per als ciclistes, no girem les coses!
dimarts, d’agost 24, 2004
Ciclistes per necessitat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En Bogotá hay una gran red de ciclovías por toda la ciudad gracias a la voluntad de dos alcaldes. Y la verdad que se agradecen porque solo hay una copas peor qeu un conductor mexicano: uno colombiano.
Yo entre tanto me arrepiento de no haber comprado bici al dia siguiente de haber llegadoa vivir a Barcelona, en verdad vale la pena.
Publica un comentari a l'entrada