Ja en tenim!

Si fos en Salvador Sostres diria que ja tenim minyona. El fet és que el mes de juny vam trobar una "dona de fer feines", que diuen al meu poble. Quan vivíem a Catalunya en venia una un cop a la setmana, i aquesta en vindrà dos. Aquí molta gent de la classe mitjana té dona de fer feines cada dia. Alguns la tenen de quedada, és a dir, que es queda a dormir a la casa i tot. Quan cercàvem casa per llogar, moltes cases o pisos tenien una cambra i una cambra de bany per al servei (sovint fora, entrant al terrat, i en molt mal estat). Tot això ens sorprenia bastant: com a gran cosa, ens mostràven la cambra del servei, i la meva dona i jo ens miràvem una mica astorats...

Ens ha costat mesos de trobar la dona, perquè ningú ens en podia recomanar o cedir una un cop a la setmana. Diu tothom que és molt difícil trobar-ne una que sigui treballadora i de fiar. Si fos el Sostres, potser diria que el servei s'ha posat impossible... Ningú té una minyona per recomanar, més aviat es queixen de la que tenen. No m'estranya, amb els sous que es paguen aquí.

Bé, benvinguda la dona de fer feines. Esperem que l'entropia que ha governat el nostre departamento fins ara comenci a recular! Potser anirà a fer la compra i tot. De moment ja no ens haurem de planxar les camises i les bruses, ni fer dissabte!