Un "sismo" molt especial...

Baralles mexicanes

Acostumat com jo estava a règims parlamentaristes, on l'executiu és un reflex del legislatiu (o a l'enrevés, malauradament) i el govern aprova sense problemes el seus projectes de llei al Congrés, els darrers mesos la política mexicana m'ha fet evident un fet elemental: la necessària cooperació legislatiu-executiu en un règim presidencialista.

Als EUA, a França i a Mèxic el poder legislatiu i el President de la República s'elegeixen per separat, i els presidents tenen amplis poders. Els EUA i França han sabut articular una cooperació efectiva entre els dos poders. Durant molts anys als EUA, governs republicans s'han hagut d'entendre amb congressos demòcrates, i viceversa (ara no cal, els dos poders són republicans). A França ja porten un bon temps practicant la cohabitació. A Mèxic no és així: l'enfrontament entre el president panista i el congrés priïsta-perredista és cada vegada més intens.

La manca de cooperació entre el President i el Legislatiu ha portat a enfrontaments perillosos i a una paràlisi política considerable. Aquí estaven acostumats a un poder presidencial absolut. El president decidia el seu successor i, si calia, els governadors, i manava de fet sobre el congrés i el senat, i el poder judicial. Ara molta gent troba que el President no fa res (sense pensar que els mateixos electors van votar diferent a les legislatives i a les presidencials, i van posar difícil al President liderar iniciatives de canvi i tirar-les endavant al Congrés). D'una banda, Fox ha tingut poca cintura política i capacitat de negociació. De l'altra, un congrés impresentable està donant espectacles cada setmana, i impedint que el país avanci.

Si a Espanya hi va haver un transició sense trencament, poder dir que a Mèxic hi va haver una transició sense transició. És a dir, si bé el nou règim espanyol va sorgir de la legitimitat franquista, de manera que el Rei no va haver de desdir-se del seu jurament als principis del Movimiento, tot i així es va fer una nova constitució pactada amb l'oposició, que va permetre unes regles de joc força diferents de les anteriors. A Mèxic no va ser així: una sèrie de reformes electorals, i la voluntat del president Zedillo de no permetre una nova tupinada del seu partit, van permetre l'alternança al poder. Però la Constitució de 1917, amb més de 400 esmenes fetes durant el priïsme, segueix vigent. Entenc que la constitució és democràtica, però el complex sistema legal mexicà i els hàbits polítics i judicials arrossegats des del priïsme frenen el canvi efectiu i el progrès econòmic al país.

La disputa executiu-legislatiu sobre el pressupost de 2005 ha augmentat perillosament la tensió política, i ja ha s'hi troba embolicat el poder judicial, a través del recurs (controversia constitucional) del President al Tribunal Suprem (Suprema Corte de Justicia de la Nación, SCJN). El Congrés ha desautoritzat la SCJN i ha amenaçat amb destituir mitjançant un judici polític alguns magistrats (ministros) de la SCJN. Vaig quedar estorat en veure com el Congrés, com a institució, paga i signa anuncis publicitaris a la televisió per criticar l'actuació de l'executiu....

Els observadors polítics auguren un 2005 ben calent, i es difícil que baixi la tensió abans de les eleccions presidencials del 2006...

Vade retro

Proliferen evangelistes, presbiterians, episcopalians, testimonis de Jehovà, mormons,... Els catòlics mexicans resisteixen. Alguns.

Filmoteca casolana

Com diria el Borbó, és motiu de gran satisfacció veure com va creixent la improvisada filmoteca casolana, a base de DVD que anem comprant - procurem- per sota de $100 o, en tot cas, de $150.

Bé, això és una ruïna, comparat amb els $20 que pagues al carrer pels films piratejats en format SVCD o DiVX. O tant senzill que seria descarregar les pel·lícules amb l'eMule (el programa més popular ara mateix a Softcatalà), ara que tinc ADSL a $400 al mes. Però no. M'agrada aprofitar al màxim la pantalla 16:9 de 32 polzades, sense que s'hagin de veure els píxels de la mida d'un segell de correus.

Petit problema: els DVD són de format Regió 4 (Amèrica Llatina i Carib), o bé Regió 1 (EUA) i 4, i no es poden veure en aparells de DVD europeus. Sabeu si venen aparells multizona a Europa?

La llista de films és una mica eclèctica. Avui obviaré els films de l'època daurada, i no tan daurada, del cinema mexicà, que compra la meva sogra quan ens ve a veure:

Casablanca (1942)
Father of the bride (1950)
Rio Bravo (1958)
The magnificient seven (1960)
3 days of the Condor (1975)
Goodfellas (1990)
The bridges of Madison County (1995)
Los amantes del círculo polar (1998)
La virgen de los Sicarios (2000)
The hours (2002)

Encara Mississipi Burning...

Recordeu la pel·lícula Mississipi Burning o Arde Mississipi? Tracta de l'assassinat de tres activistes dels drets civils el 1964 a l'estat de Mississipi (EUA), i la investigació posterior.

Bé, doncs acabo de llegir que avui han detingut un conegut membre del Ku Klux Klan, acusat d'aquells assassinats....

El mossèn i l'olor

Fotos de Geococcyx

San Miguel de Allende, Guanajuato. Aquest mossèn va fundar-hi un convent, i li van fer aquesta estàtua. Diu la placa que va morir a Còrdova, Espanya, on el seu cadàver fue puesto a pía veneración tres días exhalando suave olor....

Podríem dir:
Excusatio non petita, accusatio manifesta

Turistes accidentals

Gràcies a les estadístiques de visites he vist que una part dels visitants no són més que turistes accidentals del blog, que arriben a través d'un tour operator que es diu Google. I vénen cercant destins turístics que tenen poc a veure amb Cartes de Mèxic. Prop de 120 apunts al diari ja inclouen moltes paraules clau i, com que a l'arxiu s'inclouen una pila d'articles diferents a cada fitxer, la cosa dóna per a combinacions curioses.

Un mexicà va arribar al blog cercant muera Fox al Google. Déu me'n guard de desitjar-li tal cosa al President, però a l'arxiu del setembre s'esmenta Fox i també el crit de muera el mal gobierno de Miguel Hidalgo al 1810.

Gringos i mexicans que cerquen informació sobre Laredo (Texas) han topat amb la conya de Laredotexas, que no és precisament una guia de Laredo. No us podeu imaginar quanta gent escriu laredotexas, tot junt, pensant-se que és una sola paraula! O culiacansinaloa o nuevolaredotamaulipas. Algú que cercava informació sobre gripaus, probablement un estudiant de secundària, va ensopegar amb El gripau i la pedrada, un text que no és precisament de zoologia.

Cada dia en cauen alguns, de turistes accidentals...

Father of the bride (1950)

L'altre dia vaig comprar amb molta il·lusió, i a força bon preu, el DVD d'aquesta comèdia de Vincente Minelli, amb Spencer Tracy, Elizabeth Taylor i Joan Bennet, estrenada a Catalunya com El padre de la novia. Ja l'havia vist fa molts anys a la tele, i no me'n recordava dels detalls.

Un pare explica els malsons derivats del compromís i les noces de la nineta dels seus ulls. Una escena de malson literal, que pateix Spencer Tracy, va ser concebuda per Salvador Dalí. Per cert, una de les que menys m'agraden de tota la pel·lícula.

M'encanta veure actuar aquests actors, però he trobat la pel·lícula una mica avorrida i agée. Crec que moltes de les situacions de la pel·lícula tenen a veure amb les convencions entorn del matrimoni i de la relació paterno-filial, i com que aquestes han canviat força en 54 anys, moltes situacions han perdut una mica de ganxo. O potser és que jo no tenia ganes de ficar-me al context de l'època. Casualment, van passar als pocs dies Guess who's coming for dinner, amb el mateix Spencer Tracy, Katherine Hepburn i Sidney Poitier. Trobo que no ha envellit tant, no tant perquè és força posterior (1967), sinó perquè els prejudicis racistes són encara més vigents del que la gent està disposada a reconéixer.

En els darrers anys he vist dos cops el remake de Father of the bride (1991), amb Steve Martin, i fins i tot la seqüela del remake. Quedaria molt bé dir que l'original li dóna mil voltes a la còpia, però no és així. Ara mateix, no n'aniria a veure cap de les dues al cinema, però per veure a la tele després del cafè, em quedo amb el remake.

Tribunal islàmic al Quebec?

Mont-real des del Mont Royal.
Foto de Geococcyx

A mitjans de desembre, una colla d'imams del Quebec van fer la proposta que la província del Quebec reconegui autoritat jurídica en qüestions de dret familiar a uns tribunals islàmics, que aplicarien la llei islàmica, i als que se sotmetrien els musulmans quebequesos (n'hi ha uns 200.000). Ho volen implantar mitjançant el reconeixement jurídic de l'arbitratge religiós en l'àmbit del dret familiar.

El Codi Civil quebequès no contempla aquesta possibilitat. Però el cas és que a la província d'Ontario sí que es pot, i sectors musulmans quebequesos pressionen per obtenir aquest reconeixement. El ministre de Justícia quebequès ja s'hi ha oposat, i sembla que no s'implantarà, però hi ha una bona polèmica als diaris.

El laïcisme quebequès no és tan fort com el francès. Dues possibilitats fan esgarrifances: 1) Les conseqüències per a les dones, i 2) Pensar que diferents veïns de Mont-real podrien tenir un dret civil diferent segons la seva adscripció religiosa.

Aquesta és la primera notícia que n'he trobat a Le Devoir. Aquest dossier del mateix diari conté els articles publicats sobre el tema.

Ens podem anar preparant per a propostes com aquesta?

Emissions personals de CO2

Molt bon any a tothom!

Podeu començar els bons propòsits de l'any amb una petita anàlisi de la vostra contribució a l'escalfament global. Ja és una veritat científica l'escalfament del planeta, i els seus orígens antropogènics. Tots contribuïm al canvi climàtic, i tots podem fer alguna cosa per ajudar a mitigar-lo.

Un bon primer pas és calcular les emissions"personals" de diòxid de carboni (CO2), el gas que més contribueix a l'efecte hivernacle. Tot el que fem està lligat al consum d'energia, i l'energia s'obté bàsicament de la combustió de carbó, fueloil, gasoil, benzina, butà, gas natural,... Totes aquestes combustions generen CO2.

És cert que a Catalunya el 70-80% de l'energia elèctrica és d'origen nuclear (i encara una petita part és hidroelèctrica), i podem dir que la generació de CO2 dels catalans deguda al consum elèctric és moderada. Però queden les emissions degudes al consum de gas natural, butà i combustibles dels vehicles a motor.

La xarxa és plena de calculadors de CO2, que us ajuden a estimar les vostres emissions de CO2, a partir dels km que feu en cada mitjà de transport, i del consum de gas i d'electricitat a casa vostra. És molt interessant. Malauradament, la majoria de calculadors de la xarxa no inclouen les emissions degudes al transport en tren o metro. De tota manera, les emissions per km en aquests mitjans són molt més baixes, i les emissions degudes al transport en cotxe i en avió són les més importants per a la majoria de persones.

Una persona que faci 12000 km en cotxe a l'any (qui no en fa més a la regió metropolitana?), amb un cotxe que gasti 10 L/(100 km), i que no viatgi en transport públic, generarà unes emissions de CO2 de 2820 kg/any (235 kg/mes), només per al seu transport (mobilitat). Si, a més, fa un viatge intercontinental a l'any de 15000 km (entre anada i tornada), emetrà encara 2700 kg més cada any. En total 5520 kg CO2/any. Més de 5 tones i mitja, sense comptar les emissions de CO2 per combustió de gas natural, butà o generació d'electricitat. Podeu calcular les vostres emissions aquí:
http://www.safeclimate.net/calculator/

També podeu provar què passa amb les vostres emissions si deixeu de fer, per exemple, 6000 km en cotxe en un any, o no si no feu cap viatge intercontinental...