L'església novaiorquesa de la Trinitat fa guàrdia a les portes de Wall St., aquella escletxa just a la dreta del temple episcopalià. O potser els gratacels vetllen la Trinitat. Mentre hi va haver World Trade Center la distància entre les torres i l'edifici religiós era d'uns dos-cents metres, de manera que ens podem imaginar el que s'hi va viure aquell dia de setembre.
A l'altra banda de l'església, des de la cantonada de Wall St. amb Broad St., la façana apareix encaixada entre dos gratacels, i és impossible no caminar aquell tros de carrer, travessar Broadway Ave. i entrar a l'admirable edifici neogòtic. Aquell dia hi assajava una orquestra. No us perdeu el cementiri parroquial.
A l'altra banda de l'església, des de la cantonada de Wall St. amb Broad St., la façana apareix encaixada entre dos gratacels, i és impossible no caminar aquell tros de carrer, travessar Broadway Ave. i entrar a l'admirable edifici neogòtic. Aquell dia hi assajava una orquestra. No us perdeu el cementiri parroquial.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
3 comentaris:
Trobo que els contrastos entre "pedra" i "vidre" són especialment fantàstics. Especialment en aquest cas, per exemple, però se m'acudeixen d'altres que també m'agraden (a una altra escala, l'edifici central de la Diputació de Barcelona a la Rambá Catalunya, per exemple)
Bé, aquests gratacels no són ben bé de vidre... :-) De tota manera el contrast és evident i atractiu.
Et refereixes a l'edifici de vidre fosc enganxat al casal modernista Can Serra, que és la seu de la Diputació de Barcelona. Recordo quan es va fer la construcció, tot i que m'agrada més Can Serra a seques...
Justament, el de Can Serra. Jo la trobo molt maca, aquesta combinació... En fi, "para gustos, colores", que diuen :)
Publica un comentari a l'entrada