Han rehabilitat Harlem i d'uns anys ençà les guies de turisme li han donat l'estatus de visitable. Les misses de gospel i les cases victorianes ja són atraccions per als turistes alemanys que, guia en mà, recorren els carrers d'aquest barri novaiorquès i acaben assaborint, com nosaltres mateixos, la cuina del restaurant Sylvia's, al Malcom X Boulevard. Haig de dir que les world famous costelles a la BBQ no van ser gran cosa: m'agradaven més les del desaparegut i enyorat Joe's Texas Food del carrer de Gràcia de Sabadell.
Passejant pels carrers de Harlem es fan notar els edificis recentment rehabilitats i els rètols de pisos en venda o per llogar. La zona sud de Harlem, que no vam visitar, fronterera amb Central Park, s'ha revalorat força, i ens diuen que les classes mitjanes blanques s'hi estan instal·lant. Crida l'atenció la quantitat d'esglésies de tota mena i mida que poblen Harlem, algunes tan petites que potser els feligresos... cabrien dins un taxi! Els carrers i avingudes s'han rebatejat amb noms de coneguts líders negres, com Martin Luther King. Malgrat la rehabilitació i la seguretat, l'ambient al barri és com tristot, amb gent desenfeinada pel carrer i negocis tancats. Baixar en metro, com vam fer, del carrer 125 Est (Harlem) a la cèntrica Union Square és encara un notable contrast. En tot cas, val la pena visitar el barri si en teniu ocasió.
El Mount Morris Park va ser tot un descobriment (5a foto), i d'allà vam caminar fins a l'East Harlem, el Harlem hispà, per visitar La Marqueta (spanglishisme per The Market, suposo), un mercat tradicional que vam trobar sense gaire parades ni clients, un espai pràcticament buit. Si allò va ser alguna vegada el centre vital del barrio, sembla que ja no ho és, i els porto-riquenys potser ja compren al Walmart, suposant que hi hagi tal cosa a Manhattan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada