Sempre torno a San Luis de la Paz. Per qüestions familiars, perquè és a prop, i perquè ens agrada, a mi i a la meva dona. La vila fa justícia a uns quants tòpics sobre les ciutats petites del centre de Mèxic: una plaça principal amb jardí (el jardín), una església de cantera (la parroquia) i, més enllà, el temple de la marededéu de Guadalupe (el santuario). Fins i tot, San Luis es permet una extraordinària Alameda, de l'inici del periode porfirià i dedicada a Melchor Ocampo, polític liberal del XIX. Aquest parc és el lloc preferit de la meva sogra, que hi jugava fa més de setanta anys, quan el dedazo presidencial tenia pocs anys de vida i el general Lázaro Cárdenas encara no havia expropiat el petroli.
Jardí i parròquia ---------------------- Atri de la parròquia ---------------- Alameda
Com tantes viles de Guanajuato, San Luis de la Paz conserva i proclama orgullosa el seu fervor catòlic. No és només el macrografit que, visible des de la Lluna, adorna el Cerro de las Letras (nom molt escaient) amb el lema de Viva María Reina Inmaculada. No és només que la batllessa s'hagi declarat cien por ciento mocha y cien por ciento panista. Darrera cada cantonada, una esglèsia, o una farmàcia de Cristo Rey, o una Caja Inmaculada, o una fastuosa capella al niño Dios davant el mercat, o un menjador benèfic, o l'insòlit temple de La Virgencita, et recorden que trepitges la terra de Maria Santíssima.
Al centre de la vila hi ha un vivíssim comerç, naturalment a l'estil local, amb botigues sense portes, i molt de gènere al carrer. L'olor de tortilla de blat de moro i de tota mena de menja popular envaeix els carrers, igual que la música norteña i les camionetototas que deixen anar, lliures i felices, els seus efluvis contaminants.
Si passeu per la carretera 57, a uns 90 km al nord de Querétaro no deixeu de visitar San Luis de la Paz, Guanajuato. Evitareu la massa de chilangos i gringos que envaeixen San Miguel de Allende, a una hora de camí, a canvi d'una experiència força, força genuïna.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
2 comentaris:
No he estat mai a Mèxic, excepte un dia que vaig passar a Tijuana quan era de visita a San Diego (quin contrast!)però aquests paisatges, aquestes esglésies recorden moltíssim les de les Missions. És clar, llavors tot era el mateix...això es la Baja California. Aquells jardins tan ben cuidats amb les seves palmeres són deliciosos. Us els recomano
Eule
Les missions franciscanes més famoses són les de l'Alta Califòrnia, les que segurament vas visitar als EUA. Tijuana és a la Baixa Califòrnia, però aquestes esglésies suposo que et queda clar que són al centre de Mèxic.
Les de la Sierra Gorda de Querétaro tenen un encant que ja vaig intentar transmetre-us fa un parell d'anys, però segur que no estan tan cuidades i polides com les que vas visitar a Califòrnia.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada