dijous, d’abril 10, 2008

Dilemes petroliers mexicans (III)

Si no hi ha temps per a una solució purament fiscal (ni més vaca per munyir), caldria recórrer a l'associació amb l'empresa privada, o amb capitals públics estrangers com Petrobras. De fet, el capital privat treballa de fa temps per a PEMEX en l'exploració i extracció d'hidrocarburs, el seu transport per carretera, la venda i distribució (benzineres i distribuïdors de gas liquat i gas natural), mitjançant concessions i contractes de diferent mena, alguns dels quals l'esquerra mexicana ja considera cessió de sobirania i vulneració de la Constitució. En tot cas, hi ha un cert consens (fora de l'esquerra) en que la magnitud de les inversions requerides en prospecció, extracció i refinació només es pot cobrir realment amb solucions que implicarien empreses mixtes. Per exemple, amb un esquema semblant al que Petrobras ha aplicat amb BP i Galp Energia al seu camp petrolier de Tupi, amb un 65% de l'empresa mixta controlada per l'empresa pública brasilera.

Aquests esquemes amb capital privat presenten dos problemes, com a mínim: a) Quines garanties hi ha que els processos de concessió o associació es farien amb netedat i transparència. Vistos els desastres que es van fer en la privatització d'empreses públiques, en el rescat bancari i en tantes coses, ben poques, de garanties. [Vegeu l'article de Jorge Zepeda, Petróleo ¿para quién?]. Com tantes vegades a Mèxic, el capitalisme de compadres associat al poder polític és capaç de fer veritat les pitjors elucubracions de l'esquerra més estatista.

L'altre qüestió és, b) Com encaixa l'entrada de capital privat en la Constitució i en la consciència nacional mexicanes? Durant setanta anys l'adoctrinament patriòtic ha passat per l'exaltació de l'expropiació petroliera del 1938, i del petroli com a patrimoni dels mexicans, com a símbol de la sobirania nacional. Aquests termes formen part del llenguatge polític i periodístic quotidià. És un tema molt sensible per als mexicans, i el PRD, particularment el seu excandidat presidencial, ho ha pres per bandera i amenaça de nou amb impedir per la força que el Congrés, on el PRD és minoria, pugui exercir la seva sobirania.

Felipe Calderón va anunciar abans d'ahir que ha enviat al Congrés la seva proposta de reforma energètica. Les condicions del PRI i l'amenaça pejista l'han fet renunciar a la reforma de l'article 27 de la Constitució i a altres reformes més radicals de PEMEX.

[Continuarà...]


Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

2 comentaris:

Enric Giner ha dit...

Encara que amb una mica de retard he publicat en el meu blog una fotografia que lliga molt amb els teus comentaris.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93724

Geococcyx ha dit...

"La patria no se vende", comentari excessiu fins i tot per a un laborista català. No sabia que tenia un lector habitual a Sant Llorenç d'Hortons... Salut!