L'altre dia acabava preguntant-me què podia fer Mèxic per per assegurar-se el pressupost nacional i mantenir la seva producció petroliera. Una solució seria fer una profunda reforma fiscal, de manera que PEMEX tributés només un percentatge raonable dels seus ingressos. Així podria invertir en exploració, extracció, refinació i tecnologia. Aquesta solució requeriria una nova recaptació d'enormes quantitats de diners mitjançant els tributs ordinaris, per substituir els actuals ingressos petroliers de l'estat.
Reforma fiscal
No és fàcil d'aplicar aquesta solució, per diversos motius: a) Els empresaris formals no estan acostumats a pagar gaire impostos i tenen provada capacitat de negociació amb l'estat per mantenir la seva situació b) El sector informal encara en paga menys, d'impostos c) Els assalariats del sector formal, déu n'hi do els impostos que ja paguem. El forat fiscal que faria PEMEX a l'estat si aquest deixava d'espoliar la paraestatal seria tan gros que sembla difícil de tapar amb els impostos de la resta de contribuents. No hi ha prou vaca per munyir, i la que hi ha no es deixa.
L'any passat es va aprovar una modesta reforma fiscal, que els empresaris van trobar revolucionària. Com que les empreses històricament se les havien arreglat per pagar poquíssims impostos, a proposta del govern el Congrés va decidir que les empreses haurien de pagar necessàriament el 17.5% dels seus ingressos (enguany només el 16.5%), comptats aquests a partir de la declaració de l'IVA. Si l'empresa demostra que ja ha pagat el 17.5% a través del l'impost sobre la renda (ISR, aquí l'impost de societats és l'impost sobre la renda de les persones morals), ja no cal que pagui més. Aquest impost del 17.5% és l'impost Empresarial a Taxa Única (IETU), i com a professional que també sóc em toca declarar-lo cada mes, junt amb l'ISR i l'IVA. La resistència empresarial va ser bastant sonada, però sembla que finalment van passar per l'adreçador i s'ha comentat que enguany la recaptació és un èxit.
La segona estratègia de la reforma fiscal del 2007 va ser pellucar uns calerons a l'economia submergida, mitjançant l'Impost als Dipòsits en Efectiu (IDE). Si tu o algú altre diposita al teu compte bancari més de 25.000 pesos en efectiu en un mes (1.509 EUR), el banc et cobrarà automàticament un impost del 2%. Aquests ingressos són considerats diner procedent de l'economia submergida (sense demostrar-ho) i es graven amb aquest modest impost. Penso que l'IDE es pot eludir amb diferents estratègies, però alguna cosa pellucaran.
Reforma fiscal
No és fàcil d'aplicar aquesta solució, per diversos motius: a) Els empresaris formals no estan acostumats a pagar gaire impostos i tenen provada capacitat de negociació amb l'estat per mantenir la seva situació b) El sector informal encara en paga menys, d'impostos c) Els assalariats del sector formal, déu n'hi do els impostos que ja paguem. El forat fiscal que faria PEMEX a l'estat si aquest deixava d'espoliar la paraestatal seria tan gros que sembla difícil de tapar amb els impostos de la resta de contribuents. No hi ha prou vaca per munyir, i la que hi ha no es deixa.
L'any passat es va aprovar una modesta reforma fiscal, que els empresaris van trobar revolucionària. Com que les empreses històricament se les havien arreglat per pagar poquíssims impostos, a proposta del govern el Congrés va decidir que les empreses haurien de pagar necessàriament el 17.5% dels seus ingressos (enguany només el 16.5%), comptats aquests a partir de la declaració de l'IVA. Si l'empresa demostra que ja ha pagat el 17.5% a través del l'impost sobre la renda (ISR, aquí l'impost de societats és l'impost sobre la renda de les persones morals), ja no cal que pagui més. Aquest impost del 17.5% és l'impost Empresarial a Taxa Única (IETU), i com a professional que també sóc em toca declarar-lo cada mes, junt amb l'ISR i l'IVA. La resistència empresarial va ser bastant sonada, però sembla que finalment van passar per l'adreçador i s'ha comentat que enguany la recaptació és un èxit.
La segona estratègia de la reforma fiscal del 2007 va ser pellucar uns calerons a l'economia submergida, mitjançant l'Impost als Dipòsits en Efectiu (IDE). Si tu o algú altre diposita al teu compte bancari més de 25.000 pesos en efectiu en un mes (1.509 EUR), el banc et cobrarà automàticament un impost del 2%. Aquests ingressos són considerats diner procedent de l'economia submergida (sense demostrar-ho) i es graven amb aquest modest impost. Penso que l'IDE es pot eludir amb diferents estratègies, però alguna cosa pellucaran.
Una reforma fiscal era necessària per tal d'evitar una crisi pressupostària a dos anys vista. En la negociació de la reforma fiscal el PRI va exigir que un tall del nou pastís anés a parar a PEMEX, i ho va aconseguir: enguany PEMEX disposarà d'uns 30.000 milions de pesos més que l'any passat (1.810 milions d'euros), una quantitat completament insuficient per redreçar la situació de les reserves i la perspectiva petroliera mexicana. En tot cas, sembla que s'ha salvat de moment una situació delicada per al pressupost públic.
Sense un creixement econòmic molt fort, que no sembla que s'hagi de produir, i menys amb la crisi als EUA, és difícil pensar en un augment substancial dels ingressos fiscals ordinaris a Mèxic. Una altra solució per a PEMEX seria combinar aquesta i futures reformes fiscals amb una associació de PEMEX amb l'empresa privada. No cal dir que aquest és un tema tabú per a una certa esquerra mexicana i per a bona part de l'electorat, però d'això en parlaria en un altre apunt.
Sense un creixement econòmic molt fort, que no sembla que s'hagi de produir, i menys amb la crisi als EUA, és difícil pensar en un augment substancial dels ingressos fiscals ordinaris a Mèxic. Una altra solució per a PEMEX seria combinar aquesta i futures reformes fiscals amb una associació de PEMEX amb l'empresa privada. No cal dir que aquest és un tema tabú per a una certa esquerra mexicana i per a bona part de l'electorat, però d'això en parlaria en un altre apunt.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada