diumenge, d’abril 13, 2008

Dilemes petroliers mexicans (i IV)

Quan la proposta Calderón de reforma de PEMEX va ser presentada al Senat, el sector més radical del PRD i grups afins van ocupar la mesa de la Cambra i van impedir el desenvolupament normal de la sessió. Una peculiar forma de defensar la democràcia: un problema a Mèxic és que encara no s'han establert els consensos bàsics sobre què es pot fer i no es pot fer en un país que vol ser democràtic. Així segueixen els senadors okupes des de dijous (10 d'abril), pernoctant a la Cambra Alta, fent ara un "dejuni", que només practicaran els homes. Ningú els ha demanat aquest peculiar Ramadà, però posats a fer-ne, per què no les senyores parlamentàries?

Definitivament, i independentment del contingut de la reforma, el PRD ha decidit que seria molt productiu aixecar l'espantall de la privatització i evocar el binomi petroli = "sobirania nacional que ens volen prendre", tan arrelat a la societat mexicana, amb l'objectiu d'arrossegar les masses que portin AMLO a la Presidència de la República el 2012. Les masses ja no són tan ruques, però qui sap què en traurà el PRD de tot això. El dogmatisme revolucionari entorn del petroli el vaig poder degustar al llarg de tot un semestre en un seminari sobre la qüestió. Els estudiants de postgrau tendien a substituir la recerca pels dogmes i les consignes de 70 anys d'escola priïsta.

La proposta de Calderón no pretén privatitzar Petróleos Mexicanos, sinó donar més autonomia a la paraestatal i més facilitats per contractar empreses privades perquè inverteixin i treballin aportant tecnologia i recursos de què PEMEX no disposa. S'obriria al sector privat el transport d'hidrocarburs per oleoductes i gasoductes, la refinació de petroli, i es facilitarien altres tipus d'intervencions. La proposta està bastant consensuada o seria negociable amb el PRI i amb el sector menys radical del PRD, però no hi ha cap garantia que aquest acord de base pugui sobreviure al vendaval del populisme amlista.

L'altre dia el diari Excelsior explicava les condicions del PRI per acceptar la reforma, i una d'elles era que el sindicat petrolier "no es toca". Per tant, el sindicat seguirà sent una institució nefasta per a PEMEX i per al país. Com deia l'altre dia, tampoc hi ha cap garantia que la intervenció de l'empresa privada es faci amb netedat i transparència. Atesos els antecedents de tota la vida, ningú no assegura que empresaris propers al poder no facin negocis bruts a costa del patrimoni nacional.

Amb això acabo aquesta sèrie de la qüestió petroliera. Segurament en parlaré més si segueix el sarau, però no com a part d'aquesta sèrie. Voldria acabar amb un "ja s'ho faran", però no puc: visc aquí.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

3 comentaris:

Berenguer ha dit...

Dos detalls:

1-El preu pagat per hora de consultoria més car que jo he conegut mai en la meva experiència professional arreu del món es paga a PEMEX.
2-Els millors sous de tot l'aparell administratiu i para-administratiu de Mèxic són els de PEMEX.

Anònim ha dit...

Un detalle más:

Solo conocí a un abogado de sindicato durante mi estadía en México. Vivía en un barrio ad hoc, en la casa inmensa típica, y gastaba cinco autos (para dos adultos): una camioneta Lincoln Navigator, dos Mercedes, un Jaguar y una camioneta Nissan para ir al mandado diario. Y después, cuando ya no lo trataba, me dijeron que se había agenciado un Ferrari que de todos modos apenas podía manejar por la ciudad debido a los continuos topes. Cada vez que subía a los EE. UU., lo hacía a golpe de billete, nada de tarjetas de crédito. Quizá fuera la quincena...

El abogado del sindicato... Y yo pensaba en Marcelino, Nicolás y tal . Aquellos sindicatos no parecen tratar de lo mismo, desde luego.

Mus

Geococcyx ha dit...

Indiano i Mus:
Dades molt interessants les que aporteu. El líder sindical miner Napoleón Gómez Urrutia, o el petrolier Romero Deschamps serien casos sonats, no sé si en vau sentir parlar. Una dada més, segons Macario Schettino a El Unversal:
Pemex tiene 145 mil trabajadores para producir lo mismo que Petróleos de Venezuela, con poco más de 50 mil.