Miscel·lània prepasqual

Llei de l'ISSSTE

S'ha aprovat la llei de reforma de l'ISSSTE, el sistema de pensions i prestacions sanitàries dels treballadors de l'estat. Ha estat una jugada del PAN i el PRI, pactada amb la inefable lideresa magisterial, Elba Esther Gordillo: condició necessària, potser no suficient, per evitar el boicot sindical a la reforma. Com a jugada parlamentària, ja ha florit al seu entorn el lèxic més guerrer de la retòrica de San Lázaro: madruguete, aplanadora, cocinada en lo oscurito... La llengua de Cervantes és un prodigi de la natura...

Aquesta reforma és anatema per al PRD, el FAP, el president legítim, i els sindicats de la UNAM, la qual cosa em fa pensar que deu ser una bona llei. Com a estranger no hauria d'opinar (segons l'article 33 de la constitució mexicana), però com a derechohabiente de l'ISSSTE, haig de dir que em sembla una reforma moderada i, en general, en la bona direcció: respectar drets adquirits dels jubilats, permetre als treballadors actuals seguir amb l'esquema vigent o canviar-se a un compte individual (fons privat de pensió, però gestionat per l'estat els primers tres anys), i obligar els nous treballadors de l'estat a acollir-se al nou sistema de pensions privades. Si això és guerra, que no vingui la pau.

[Si això és guerra, que no vingui la pau: fa cosa d'un any vaig conèixer una metgessa nord-catalana (una franco-mexicana, que va emigrar a Mèxic de petita), a qui son pare només havia ensenyat una frase en català: aquesta de la guerra i la pau.]

Parenòstic de tempestes tropicals i huracans

Si els moviments a l'esquerra mexicana podrien augurar una nova temporada calenta entorn de la llei de l'ISSSTE, uns meteoròlegs de la Colorado State University ja han fet un pronòstic de l'estació dels huracans nord-atlàntics (juny-novembre), amb disset tempestes tropicals i nou huracans, dels quals cinc serien de gran intensitat. Aquí dalt a l'altiplà podem dir que no arriben ni els esquitxos, però per allà baix al Golf de Mèxic ja és una altra cosa. L'any passat va ser l'estació d'huracans més feble des de 1997, per la influència del Niño, que sembla que ja ha afluixat, i estem en condicions de La Niña, segons diuen.

Mentrestant, portem uns dies (o setmanes) d'ocasionals però intenses pluges. I ho compto per les vegades que ja hem hagut de córrer a entrar la roba estesa. Una feina d'aquestes setmanes ha consistit en analitzar els cabals d'aigua d'una depuradora en dies de pluja. Com que tenim un sistema unitari de clavegueram, quan cau una barrumbada de les que cauen per aquí, el cabal mitjà diari augmenta força (es duplica i més), però el flux de sòlids inorgànics arrossegats cap a la depuradora es pot multiplicar per set. Aquest factor de pic de set és força elevat, i es deu a l'aridesa del terreny i a la pluja torencial, i comparat amb les depuradores del Quebec, per exemple, és molt gran. Parlem de moltes tones al dia de terra i sorra (això després del pretractament). Déu n'hi do.

Dones que fugen

Una venerable havanera catalana deia:

Que en aquest segle pervers
els trens que baixen i pugen
porten més dones que fugen
que viatjants de comerç.

A les ciutats mitjanes de la república, el control de les famílies sobre les noies encara és tan estricte, que algunes poden acabar la llicenciatura i encara no han passat una nit fora de casa. No us podeu imaginar la quantitat de màsters i doctorats a l'estranger que fan les dones mexicanes per tal de sortir de la tutela familiar... (Ja sé que exagero, però...)

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr