divendres, d’abril 06, 2007

Explosió xicarandaire



Quan deia que passo sota les xicarandes amb la música de Llach, és que passo sota les xicarandes, amb música de Llach o "amb sense". Em deia la meva mare que n'hi havia una a casa de la meva àvia, però, la veritat, no la recordava. En tot cas, mai havia vist una explosió xicarandaire com a la primavera mexicana, ni com en aquest barri de classe mitjana que encara s'ha pogut salvar de les tanques electrificades. Sovint el blau violat de les xicarandes va acompanyat del vermell-morat de les buguenvíl·lies. Passejant per aquests carrers, amb el sol al clatell i l'oratge tebi als braços, no puc més que concloure que la primavera ja és aquí.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

5 comentaris:

bandala ha dit...

WOW! Me encantan sus fotos; unas así hubiera querido para ilustrar mi respectivo post sobre la susodicha especie arbórea. Además no conocía el nombre catalán, que también está lindo.
Xicarandes...

bandala ha dit...

perdón...
xicarandaires

Geococcyx ha dit...

Grácies, bandala, per la teva glossa, que recomano a tothom, de la introducció de la xicaranda a Mèxic.

Ja ho deies bé, ja! En català és xicaranda (plural xicarandes) o xicranda (plural xicrandes).

"Xicarandaire" és com un adjectiu que jo m'he d'inventat. Com "jacarandera"...

Pep Pomar ha dit...

Vaig tornar a Mèxic devers Sant Josep i em varen impresionar les xicarandanes. També em cridà l'atenció que florissin just dos mesos abans que a Mallorca

Geococcyx ha dit...

El 25 de febrer ja n'hi havia de florides a Mèxic DF... Ara que ho dius, jo també havia sentit a dir "xicarandana".