Els mesos de núvols han donat pas a uns dies magnífics, assolellats, de cels netíssims. La llum i l'aire, però, ja mostren el canvi d'estació. La fi d'aquest estiu o primavera de sis mesos de què ens toca gaudir. Un to setembrí ho envaeix tot, fins i tot la percepció dels afers polítics i quotidians.
Els veïns del Nord no aixequen cap amb els huracans del Golf de Mèxic que, de moment, es queden al Golf i passen de Mèxic. El club d'amics del canvi climàtic, el clan petrolier que governa la Casa Blanca, rep una espècie de càstig bíblic al cor de la màquina petroliera del Golf de Mèxic. Això sí, ho paguen els més desfavorits, gràcies al desori de l'administració. Mentrestant, milers de texans cremer milers de galons de benzina a les carreteres, fins que se'ls acaba en un embús de trànsit.
A Mèxic, el ministre de Seguretat Pública Federal, mor en un accident no aclarit del tot, i un aire de fi de sexenni presidencial ho acaba d'envair tot, per si encara no ho havia fet. Els dos intel·lectuals de capçalera de l'esquerra mexicana, Monsiváis i Poniatowska, passegen el record dels temps heroics del terratrèmol del 85 i, probablement, una certa nostàlgia d'un temps en què els intel·lectuals d'esquerres eren més reconeguts, i llurs (he dit llurs!) esperances aparentment més fundades.
Nosaltres també tenim enyorança. Però enyorança d'un temps molt recent, la setmana passada, quan encara teníem un ordinador portàtil: dilluns passat li van robar (o furtar) la laptop a la meva dona... Cerquem Toshiba robada amb un o dos GB de feina desada al disc dur. Ja no la trobarem.
La bona notícia és que un o dos quilos de paperassa que em van fer presentar fa 8 mesos han donat fruit, i ara tindré un substanciós augment de sou. A la vostra salut!
Els veïns del Nord no aixequen cap amb els huracans del Golf de Mèxic que, de moment, es queden al Golf i passen de Mèxic. El club d'amics del canvi climàtic, el clan petrolier que governa la Casa Blanca, rep una espècie de càstig bíblic al cor de la màquina petroliera del Golf de Mèxic. Això sí, ho paguen els més desfavorits, gràcies al desori de l'administració. Mentrestant, milers de texans cremer milers de galons de benzina a les carreteres, fins que se'ls acaba en un embús de trànsit.
A Mèxic, el ministre de Seguretat Pública Federal, mor en un accident no aclarit del tot, i un aire de fi de sexenni presidencial ho acaba d'envair tot, per si encara no ho havia fet. Els dos intel·lectuals de capçalera de l'esquerra mexicana, Monsiváis i Poniatowska, passegen el record dels temps heroics del terratrèmol del 85 i, probablement, una certa nostàlgia d'un temps en què els intel·lectuals d'esquerres eren més reconeguts, i llurs (he dit llurs!) esperances aparentment més fundades.
Nosaltres també tenim enyorança. Però enyorança d'un temps molt recent, la setmana passada, quan encara teníem un ordinador portàtil: dilluns passat li van robar (o furtar) la laptop a la meva dona... Cerquem Toshiba robada amb un o dos GB de feina desada al disc dur. Ja no la trobarem.
5 comentaris:
A la teva. Vull dir: a la vostra. Vaja: ¡a la llur!
M'alegro per l'augment. Però que et prenguin el portàtil amb feina ha de ser realment emprenyador.
Enhorabona... Un augment és un augment!
Gracies gent. Us ho dic des d'un local de "renta de computadoras", a $15/h els caps de setmanes i festius. Qué hi farem, fins que torni tenir ordinador el cap de setmana...
Setembre... això vol dir que les pluges acabaran aviat, i no més diluvis, ni cotxes submergibles. Felices Fiestas Patrias.
Publica un comentari a l'entrada