dimarts, de setembre 20, 2005

Bramuls llunyans

De la certesa i satisfacció perquè l'ICANN mai no aprovaria el ".cat", alguns han passat al bramul i al vòmit xenòfob per l'aprovació d'aquest domini. No he vist una sola rectificació de les bestieses que es van dir assegurant que el puntcat no s'aprovaria mai.

No acabo de veure, des de cap punt de vista que el puntcat pugui ser una cosa tant danyina com pretenen alguns. I es curiós que sempre siguin els mateixos. Només recordarem alguns fets que podrien ajudar a guarir les llagues d'estòmac que s'han obert.

- Sembla que Blogspot no obligarà els espanyols a adoptar el domini blogspot.cat
- Sembla que ningú obligarà libertaddigital.es a transformar-se en libertaddigital.cat
- Sembla que només hauràs de visitar un puntcat si hi ha res que t'hi interessi
- No serà més obligatori navegar per un puntcat que per un puntfr, un puntinfo, o un puntcom. El clic del ratolí és sobirà.

Mentre alguns tenen una alegria exagerada per l'aprovació del domini, coneixent el fervor patriòtic mitjà dels catalanoparlants m'atreveixo a dir que a la majoria no li fa ni fred ni calor. Mentrestant, ajudarà a visualitzar de cap enfora el fet lingüístic i nacional català. De Catalunya endins, comprovarem que les quatre grans corporacions catalanes que suposadament volen engolir l'economia espanyola (ui, quina por que fan) no adopten el puntcat (aquí me l'eixugo, que diria aquell imitador de Trias), o potser l'adopten només per a una web local.

Finalment, per més que hi penso no veig la catàstrofe que pot representar que en un futur hi haguessin 700 dominis corresponents a cultures o llengües, com temen alguns. Hi ha milers de llengües al món, hi ha centenars de llengües a internet, amb domini o sense. Hi ha milions i milions de pàgines que mai consultaré perquè estan en xinès, en japonès o en rus. Com deien en un llibre de l'any 95, internet is the big enchilada, on s'hi posa de tot, i ho seguirà essent amb puntcat o amb sense.


6 comentaris:

atlantis ha dit...

Vaig sentir que el .cat és el primer pas cap al reconeixement del .ct, que al ciberespai equipararia Catalunya com a país. Em semblaria impossible si no fos perquè el proper 24 de novembre es tornarà a votar l'ingrés de Catalunya a la FIRS (Federació Internacionalde Patinatge), després de les irregularitats de l'any passat a Fresno i de que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport admetés el recurs presentat per la Federació Catalana de Patinatge. Espero que les dues propostes tirin endavant...

met ha dit...

Els bramuls són el preàmbul perquè la cosa acabi amb grinyols. Anar fent poc a poquet és camí assaonat...

Saravá ha dit...

sí senyor. No toco ni una coma.
Endavant las hatxes

Geococcyx ha dit...

Atlantis:
És molt diferent el cat que el ct. Per a que Catalunya disposés del domini ct caldria que fos membre de ple dret de l'ONU o que li fos adjudicat un codi territorial propi a la norma ISO-3166. Això segon no sé si és més fàcil que allò primer (ser membre de l'ONU) però hi ha casos de territoris no sobirans que tenen codi territorial propi:
Gibraltar(UK) - codi .gi
Saint Pierre et Miquelon (França) - codi .pm
Malvines o Falkland(UK) - codi .fk
Puerto Rico - codi .pr
i altres....
Sembla que això seria possible amb el suport del govern espanyol. Suport que és força improbable de moment.

Pel que fa a la FIRS, qui sap, és un organisme de dret privat i pot admetre qui vulgui, però ja sabem les pressions que hi ha.

Brindo per les dues causes, mentre em dedico a treure la feina de cada dia...

Geococcyx ha dit...

Met: Efectivament, les coses que llegeixo i -afortunadament- no sento, fan feredat. Des de les "nopaleras" sonen de lluny, però des de Son Card han de sonar com una barrumbada que s'acosta.

I saravá: un privilegi rebre el teu "coincideixo". A part de tot, rebre tres comentaris seguits en aquest blog tan poc comentat, és com extraordinari. Si a més en rebo un de teu, amb teu blog tan comentat, doble privilegi... ;-)

atlantis ha dit...

Gràcies per les aclaracions :)