El gener de 1998 em recuperava a un hospital de Lindavista (a Mèxic D.F.) d'una gantroesteritis força virulenta, amb un tractament d'antibiòtics per via intravenosa, i amb sèrum salí per la mateixa via. Diguem que vaig patir la famosa maledicció de Moctezuma, trobo que molt immerescudament.
Un dels primers aliments que em van donar a l'hospital va ser un postre gelatina, que no havia tastat ni vist mai. No em va agradar ni poc ni molt ni gens. Massa relliscós, massa dolç, massa insípid. La gelatina els encanta a molt mexicans.
El cas és que darrerament la gelatina em persegueix, i em veig gairebé obligat a menjar-ne, perquè al restaurant on dinem sembla que sigui l'únic postre que facin, i perquè la nostra Chayito darrerament ens les deixa preparades per sorpresa, i no em queda altre remei que almenys tastar-la. Acabaré que m'agradarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada