dijous, de setembre 08, 2005

El Primer Món existeix?


Després que amb la caiguda del mur de Berlín s'acabés el Segon Món, excepte Corea del Nord i la Pompeu Fabra (gràcies Alfons per la informació)... Després que el Tercer Món sigui un terme una mica agé..., cal preguntar-se per l'existència del Primer Món.

Vaig créixer amb la ferma convicció que més enllà de l'Espanya franquista existia un Primer Món, on la gent era rica i més aviat rossa i alta. On hi havia drets humans i democràcia, i també eficiència i responsabilitat en el treball. Una mena de prova d'aquell primer món eren les gernacions de turistes que envaïen Mallorca a l'estiu. Del nord enllà espriuenc encara no n'havia sentit a parlar. Però l'olorava: era la ferum de Coppertone i els km2 de pell vermella que envaïen les platges de sorra un dia qualsevol d'estiu.

En una segona fase, vaig arribar a pensar que el primer món també érem nosaltres. Fins i tot a Alemanya la gent que em mirava malament (pensant que jo era turc), em regalaven la seva simpatia en descobrir que era espanyol. El salt cap endavant s'havia produït. Alguns detalls quotidians, tanmateix, em feien pensar que nosaltres no érem ben bé primer món. Per exemple el funcionament de les universitats catalanes, i no entro en detalls.

Ja més grandet, al Québec vaig comprovar que el primer món tenia algunes cares francament obscures. I els quebequesos algunes virtuds tradicionalment atribuïdes als orientals o als llatinoamericans.

Ara a Mèxic, que pertany a un món de categoria especial, com el Tourmalet, intento fer coses de primer món amb mitjans i persones de tercer món, la qual cosa resulta de vegades molt estressant. I m'estimo més no recordar com n'era de difícil fer-les a Catalunya, precisament perquè el vernís de civilització encara era massa prim.

Però la pregunta és: on és el primer món? Alemanya té una crisa tremenda i no sap si seguir com fins ara, és a dir, costa avall i sense frens, o adoptar el model xinès, per dir alguna cosa. El Regne Unit amb un mentider patològic que diuen que és el millor polític europeu, i que es pregunta perplex què ha fallat en el procés de socialització dels musulmans (aviat ens ho preguntarem nosaltres). De França ja no en parlo (ho fa cada dia l'Alfons Quintà, però no ens el podem creure del tot, perquè França seria la culpable de tots els mals de la humanitat). I els americans cada cop més endeutats i deficitats, i rebent ajuda dels mexicans amb el Papaloapan. I del Japó no en sé res.

Què s'ha n'ha fet, del primer món?

7 comentaris:

Llorenç ha dit...

Després del drama de Nova Orleans, pens que el tel que pressumptament separa les comunitats, siguin del primer, del tercer o del quart món, es dilueix en un tres i no res. I no en parlem, del terrorisme.

Geococcyx ha dit...

Bé, el quart món tan sols no l'havia esmentat...

I els tels que separen els món potser no s'han diluït tant. A Nova Orleans els que no tenien cotxe per autoevacuar-se ho van passar malament. Quina gràcia l'ordre d'evacuació: "tothom que pugui sortir de la ciutat que ho faci", més o menys...

Josep ha dit...

Aquí, al "primer món", els "Estats Units", he cercat notícies o articles sobre la vinguda del Papaloapan i els altres elements de l'exèrcit mexicà, a tots els periòdics americans i no n'he trobat cap. Una mica d'orgull ferit, en rebre suport del "tercer món" o com ho has dit, "categoria especial"? I a Mèxic, la notícia està a tots els periòdics de la xarxa. Per cert, la notícia no va sortir a cap periòdic català o espanyol?

Geococcyx ha dit...

El Papaloapan ha arribat a les costes de l'estat de Mipssissipí (no a Nova Orl., aquí jo anava errat), i ahir a la nit hi havia "poblemes": els americans no els deixaven desembarcar perquè deien que no hi havia un moll per a ells a la costa... Em sembla que tampoc veien clar com es desplegarien sobre el territori i tot això. L'orgull nacional americà? Que no ho havien pactat?

A més, Condolezza Rice els ha hagut de dir als mexicans que els Secretaris (minstres) mexicans no es podien passejar per Nova Orleans com si fos casa seva, "per motius de seguretat (el govern mexicà volia enviar Secretaris i funcionaris diversos a ajudar i consolar la població mexicano-americana).

I camions de l'exèrcit mexicà van passar ahir la frontera del Nord per anar a ajudar també els mexicans dels Estats Units. Em pensava que l'ajuda seria per a tota la població afectada, com així manaria la solidaritat entre països veïns.

No he vist la notícia als diaris catalans que llegeixo per internet. Segur que l'edició mexicana d'El País (no sé si l'espanyola) deu portar la notícia: potser el compraré a l'hora de dinar...

Geococcyx ha dit...

ACTUALITZACIÓ 9-SET-05, 13 h:

EL Papaloapan ja ha desembarcat a Biloxi, Mississipí:
http://estadis.eluniversal.com.mx/notas/304121.html

L'exèrcit mexicà ja reparteix aliments entre els refugiats a San Antonio, Texas.
http://estadis.eluniversal.com.mx/notas/304165.html

Josep ha dit...

Finalment!! He cercat a tots els periòdics nord-americans (és a dir "estatunidencs"), i no vaig trobar cap notícia sobre la vinguda de l'exèrcit mexicà a Nova Orleans... res a New York Times, res a Washington Post, res a CNN... però, avui n'he trobat un video a yahoo.com! (de l'Associated Press). Crec que és l'únic exèrcit estranger (fins ara) que està donant suport... però suposo que com que no és l'exèrcit britànic, l'exèrcit francès, o l'exèrcit espanyol, no el consideren important.

Geococcyx ha dit...

Caram. Com a mínim ha servit per a consum intern de Mèxic, que segurament era la intenció.

Crec que van dir l'altre dia que també hi havia soldats holandesos que ajudaven a Louisiana. De fet, he trobat ara una notícia de Yahoo, suposo que no és la mateixa que tu has trobat, on esmenta l'ajuda de Mèxic, Holanda:
http://news.yahoo.com/s/krwashbureau/20050910/ts_krwashbureau/_wea_katrina_mexico;_ylt=AiQIrFoPDiFBS0yYJtDHwiKs0NUE;_ylu=X3oDMTA3b3JuZGZhBHNlYwM3MjE-