El Primer Món existeix?

Després que amb la caiguda del mur de Berlín s'acabés el Segon Món, excepte Corea del Nord i la Pompeu Fabra (gràcies Alfons per la informació)... Després que el Tercer Món sigui un terme una mica agé..., cal preguntar-se per l'existència del Primer Món.

Vaig créixer amb la ferma convicció que més enllà de l'Espanya franquista existia un Primer Món, on la gent era rica i més aviat rossa i alta. On hi havia drets humans i democràcia, i també eficiència i responsabilitat en el treball. Una mena de prova d'aquell primer món eren les gernacions de turistes que envaïen Mallorca a l'estiu. Del nord enllà espriuenc encara no n'havia sentit a parlar. Però l'olorava: era la ferum de Coppertone i els km2 de pell vermella que envaïen les platges de sorra un dia qualsevol d'estiu.

En una segona fase, vaig arribar a pensar que el primer món també érem nosaltres. Fins i tot a Alemanya la gent que em mirava malament (pensant que jo era turc), em regalaven la seva simpatia en descobrir que era espanyol. El salt cap endavant s'havia produït. Alguns detalls quotidians, tanmateix, em feien pensar que nosaltres no érem ben bé primer món. Per exemple el funcionament de les universitats catalanes, i no entro en detalls.

Ja més grandet, al Québec vaig comprovar que el primer món tenia algunes cares francament obscures. I els quebequesos algunes virtuds tradicionalment atribuïdes als orientals o als llatinoamericans.

Ara a Mèxic, que pertany a un món de categoria especial, com el Tourmalet, intento fer coses de primer món amb mitjans i persones de tercer món, la qual cosa resulta de vegades molt estressant. I m'estimo més no recordar com n'era de difícil fer-les a Catalunya, precisament perquè el vernís de civilització encara era massa prim.

Però la pregunta és: on és el primer món? Alemanya té una crisa tremenda i no sap si seguir com fins ara, és a dir, costa avall i sense frens, o adoptar el model xinès, per dir alguna cosa. El Regne Unit amb un mentider patològic que diuen que és el millor polític europeu, i que es pregunta perplex què ha fallat en el procés de socialització dels musulmans (aviat ens ho preguntarem nosaltres). De França ja no en parlo (ho fa cada dia l'Alfons Quintà, però no ens el podem creure del tot, perquè França seria la culpable de tots els mals de la humanitat). I els americans cada cop més endeutats i deficitats, i rebent ajuda dels mexicans amb el Papaloapan. I del Japó no en sé res.

Què s'ha n'ha fet, del primer món?