Cosmo TV, i senyeres a mig pal

.
A casa, el moment culminant del dia sembla que sigui a les deu de la nit, quan al canal Cosmo TV passen la sèrie Sex and the City, que aquí es diu Sexo en la ciudad. Aquestes noies cremen moltes energies en cercar no sé sap ben bé què. Tanmateix no ho troben. Aparentment, la Samantha és l'única (potser és l'única que sap què busca).

Fa unes setmanes passaven la sèrie doblada (ara ja no). Detesto aquest espanyol neutre que parlen a les sèries doblades per al mercat llatinoamericà. M'agrada l'accent argentí, el xilè, el colombià, el veneçolà, i, fins i tot, el mexicà i l'espanyol, però trobo insofrible l'espanyol neutre, aquesta cosa incolora, inodora i insípida. Suposo que respon a una necessitat del mercat, i que si no existís l'haurien d'inventar.

Després de Sexo en la ciudad, fan un programa en què una sexòloga anomenada Alessandra Rampolla (entrevista), que té un doctorat en Estudi avançat de la sexualitat humana, desplega la seva ciència per resoldre profusament els dubtes que li plantegen des de qualsevol lloc de l'Amèrica hispana. Té unes capacitats pedagògiques i comunicatives molt notables. Jo em quedo bocabadat. I quin pou de ciència! Em caldrien unes tres vides per posar-me al nivell d'aquesta dona (és falsa modèstia...).

La setmana passada, Rampolla va entrevistar una noia argentina i un tal Jaume, dins un miniespai anomenat El Living. Es van conèixer en un xat, i van començar com a parella virtual, però sembla que ja han passat a l'ensenyament presencial. El tema de l'entrevista era que el noi tenia problemes ocasionals d'erecció quan feia servir el preservatiu. Mare de Déu, Senyor, aquest Jaume ha deixat el pavelló viril català en una posició compromesa ;-) Acabant El Living, tots dos se'n van tornar amb un grapat de precisos consells per superar el problema. Esperem que la senyera aviat deixi d'onejar a mig pal...

Notes del cap de setmana: comunions, massatges i vailet pàrking

.
Dissabte vam anar convidats una primera comunió, cosa bastant freqüent aquí a Mèxic. Era a una hora un pèl sorprenenent: les nou del matí. Després venia un esmorzar de bufet a la mexicana per als convidats, en un restaurant bastant bo. Tot, tanmateix, força senzill i familiar. Suposo que molts dels convidats se n'havien de tornar cap a Mèxic el mateix dissabte, i els convenia una celebració matinera. De tota manera, aquestes matinades eclesiàstico-gastronòmiques són bastant comunes en aquesta ciutat.

El cardiòleg m'ha passat un full amb tot allò que no puc menjar, i, com deia un capellà mallorquí, tot el què m'agrada, o és pecat o engreixa. De manera que vaig fer una mica de bondat: un plat de fruita amb iogurt i fruits secs, mig plat de barcacoa de xai amb patates (niii-noo-niii-noo), cafè i suc de taronja. Sort que m'estic cuidant. Durant el dinar van sortir insospitats temes mexicans, com que per moldre industrialment el xili habanero sec (la bomba atòmica dels xilis) hi ha qui es vesteix com per a la guerra química i bacteriològica, per tal d'evitar una intoxicació per capsaïcina.

A les dotze vam haver de deixar la festa, perquè teníem hora en un lloc on et fan una hora i mitja de massatges xinesos amb aromateràpia, per 200 pesos (14,7 EUR). Experiència que fa poc hem descobert i que ja hem repetit. Quedes com nou, i en acabar et donen una infusió d'espígol. Superades les reticències (em pensava que l'espígol no era d'administració oral: qui voldria una infusió de Moana o de Lavanda Puig...?), la bullidura d'espígol t'acaba de ressuscitar. Diu la meva germana que a Mallorca li cobren 40 EUR per una sessió d'aquestes, però crec que no té cap intenció de venir a viure a Mèxic...

Dissabte a la nit, sopar en un restaurant presumptament espanyol, amb pianista i rondalla. La rondalla es va esbravar d'interpretar clàssics de Los Churumbeles de España. Una institució d'alguns restaurants mexicans és el valet parking, copiat suposo dels EUA, que consisteix en donar les claus del cotxe a una persona, perquè te l'aparqui, i després, a la sortida, te'l vagi a buscar. Per una propina. Aquí valet ve del francès i vol dir servent o criat. Com que sol ser un noi qui dóna aquest servei, faig la broma que en podríem dir vailet parking! Curiosament, segons el diccionari de l'Encilopèdia Catalana, el terme vailet deriva de vaslet (occità i francès antics), que en francès ha derivat en valet, que, com ja he assenyalat, vol dir servent o criat. M'encanta el vailet parking!

Diumenge a la tarda, visita als multicinemes, a veure la pel·lícula Pretendiendo, una història a Valparaíso, Xile. Una comèdia romàntica intranscendent, amb la que he passat una bona estona, sobretot per la caricatura d'argentí femellut que broda Marcelo Mazarello, i per la impressionant Bárbara Mori. Belles imatges, també, de Valparaíso. Aquí un tràiler.
.

Fonètica recreativa per al pont del Pilar

.
[Un llarg pont es mereix un llarg apunt. A Mèxic no és festa avui. Molts d'anys a les Pilars]

Fa anys que sento parlar de tant en tant de Pascal Comelade a Catalunya Ràdio, a altres emissores catalanes, i avui n'han parlat a TV3. Aquest músic nord-català té un nom francès i un cognom que molt probablement és català, i que seria una grafia prefabriana, i clarament afrancesada, de Comalada. Una comalada és, segons el DCVB, una coma o clotada gran entre muntanyes. De fet, al Vallespir hi ha un torrent que es diu La Comalada, que desaigua al riu Tec, segons, un altre cop, el DCVB. Potser n'hi ha més d'una de Comalada, perquè he trobat aquesta La Comelade, afluent del riu Tet, també a la Catalunya Nord.

Per si quedava cap dubte que Comelade és un cognom nord-català, he trobat aquesta llista de cognoms francesos, on s'explica que Comelade: Désigne celui qui habite un lieu-dit (la) Comelade ou en est originaire. Signification du toponyme: la combe (vallée encaissée) large. C'est dans les Pyrénées-Orientales que le nom, rare, a été le plus répandu (variante : Comalada). Deux petites rivières de ce département s'appellent la Comelade (Millas, Le Tech), à noter aussi le hameau de Coumelade à Bonac-Irazein (09). Hi ha la variant Comalada! Voilà! Certament, comalada deu ser també una paraula occitana, perquè aquesta Coumelade de Bonac-Irazein és a l'Arieja, a la regió francesa del Migdia-Pirineus, i també perquè hi ha una Comalada a la Vall d'Aran. Però tenint en compte que Pascal Comelade és nord-català, podem pensar que els seu cognom és més aviat català.

Conclusió de partida: tot sembla indicar que el "Comelade" de Pascal Comelade és un cognom nord-català equivalent a Comalada, que té un significat molt precís en el diccionari català. Comalada, de fet és un cognom: hi ha un Salvador Comalada, que es dedica a la matemàtica de creació musical, o una Pilar Comalada Muñoz, pèrit judicial (encara no hi ha pèrites?...).

Bé, en aquests moments milions de lectors s'estan preguntant a què respon aquesta allau de catalanitat que davalla turbulenta per La Comalada. Fidels mexicaires, això era el pròleg d'un petit exercici de fonètica recreativa, estimulat per la manera com solen pronunciar Comelade a Catalunya Ràdio i a TV3.

Suposem que jo sóc periodista de Catalunya Ràdio o de TV3, parlo català oriental, i avui em toca parlar de Pascal Comelade. Com pronunciaré Comelade, aquest cognom català equivalent a Comalada? Aviam, suem una mica:

- La o és àtona --> u
- Les dues e són àtones --> ə (e neutra)
- La a és tònica --> a
- Sembla que aquesta d és una mica especial i es representa pel símbol ð

És a dir: kuməláðə

I Comalada? Aviam:

- La o és àtona --> u
- La primera i la tercera a són àtones --> ə (e neutra)
- La a és tònica --> a

És a dir: kuməláðə

(exactament com indica el DVCB)

És a dir, Comelade i Comalada es pronuncien exactament igual en el català oriental que solen parlar la majoria de persones a la Corpo. Heu sentit mai un periodista de la Corpo que pronunciï Comelade així? Jo mai. Bé, crec que Claudi Puchades, un altre cognom sucós, és l'únic. Aleshores, com ho pronuncien? Exactament així:

komeláðe

Òndia! Amb o, i amb e tancada! De quatre vocals n'encerten una. Què ha passat?...

Hipòtesi 1. El periodista s'ha passat al català occidental, exclusivament a l'hora de pronunciar Comelade.

M'estranyaria, més aviat els occidentals orientalegen a la TV3. En tot cas, per què ho faria només amb una paraula?

Hipòtesi 2. Nooo, és que Pascal Comelade és un músic francès, i jo pronuncio el nom a la francesa.

Aviam, desempolsaré el meu màster de francès de la universitat de Côte-des-neiges. En francès es pronunciaria, més o menys:

koməlád

Noo, així no ho pronuncien a la TV3! És clar que un francès meridional probablement ho pronunciaria:

koməládə

Tampoc, així no ho diuen a la TV3!

Hipòtesi 3. Noo, és que Pascal Comelade, segons la Viquipèdia, té molts de seguidors al Japó, i a la TV3 ens agrada pronunciar-ho a la japonesa...

La meva amiga Kanako, nascuda a Sapporo i mont-realesa de vocació, em confirmaria que un japonès pronunciaria Comelade més o menys com els de la TV3. Òndia, no descartem aquesta hipòtesi, però el cosmopolitisme de la TV3 no va més enllà de la tanca de Melilla o de les costes de Fuerteventura... [Dic confirmaria perquè li he perdut la pista, a la Kanako]

Hipòtesi 4. El periodista de TV3 era mexicà

Emulant les gestes de Mossèn Alcover, m'he posat una sotana i he recorregut ranchos i comunidades rurals de l'altiplà mexicà per fer una enquesta lingüística - fonètica, bàsicament - entre 50 mexicans que no sabien un borrall de francès. Preguntats sobre com pronunciarien Comelade, tots, absolutament tots (100% de la mostra), m'han enviat a la chingada, directament. Amb l'ajut d'una antropòloga suïssa, i disfressat de plateado, he aconseguit acostar-m'hi un altre cop i fer l'enquesta. Tots, absolutament tots (100%), han pronunciat Comelade exactament igual que els periodistes de la TV3:

komeláðe

Els periodistes que diuen komeláðe podrien ser mexicans...

Hipòtesi 5. Us deixo la cinquena i definitiva hipòtesi a vosaltres.
...

I, finalment, no sé com pronuncia Pascal Comelade el seu cognom ...
.

Un exalumne de català camí de Barcelona

.
Els mexicaires més veterans recordaran unes classes de català elemental que vaig fer la primavera del 2005 (Apostolat en terra d'indis) a uns quants estudians mexicans de llicenciatura (enginyeria i física) que no descartaven anar a fer un màster o un doctorat a terres catalanes. Van ser, tot en gros, quinze hores de i en català, amb una propina d'un capítol de Plats bruts (Tinc 48 hores, un pèl escatològic per als gustos mexicans, però què hi havíem de fer), i un sopar a casa. Va servir per fer-los perdre una mica la por, i transmetre'ls actituds positives cap al català. Intentar, en definitiva, que no es convertissin en militants de la ignorància (de la ignorància lingüística com a "dret fonamental" de la persona).

Tot i que havien de ser cinc alumnes, se'n van presentar vuit, dels quals, tanmateix, només cinc van acabar. Els havia perdut la pista a la majoria. Una noia se'n va anar dos mesos a la UCLA, i ara s'ha titulat i treballa a la General Electric a Querétaro. De moment, no farà el màster ni a Catalunya ni enlloc. Un altre exalumne estudiava francès per anar-se'n a fer estudis de postgrau a França. Un tercer alumne se n'havia d'anar a fer un semestre a la UIB (Mallorca), però abans, l'estiu del 2005, havia de passar dos mesos al Fermilab, a Chicago, i jo no sabia si realment se n'havia anat després a Mallorca. Divendres me'l vaig trobar dins un autobús, i em va contar que, efectivament, va fer un semestre a la UIB. El curset de català li va anar molt bé, perquè les classes a l'UIB eren en català. Sembla que aviat se'n tornarà, ara cap a Barcelona, a fer el doctorat en una universitat catalana. No vam poder parlar gaire, i no en sé més. Va dir que em passaria a veure abans de partir, però suposo que no hi haurà ocasió de veure'l.

Bé, mexicaires de Catalunya, si es dóna el cas, no dubto de la vostra hospitalitat...
.

Amenities de l'Instituto Nacional de Migración

.

.
Anar a fer un tràmit a l'Instituto Nacional de Migración (INM) té grans i dubtosos avantatges, com asseure't a un sofà mentre esperes que t'atenguin, veure passar una filera de centreamericans detinguts abans de ser deportats al seu país, llegir la revista de l'INM, o que et regalin un calendari del 2006 amb aquest missatge espatarrant del President.

Els paisanos són els mexicans que viuen als EUA i al Canadà (no sé si també a altres països). Per Nadal molts tornen a casa, com El Almendro, i l'INM els va preparar aquest calendari. El missatge no es refereix únicament, ni principalment, al tracte que reben els mexicans als EUA, sinó al tracte que els donen els agents de duanes mexicans i altres funcionaris públics, que de vegades se'n volen aprofitar...
.

De Montillas i Maker Noflers

.
Mentre sona la veu inconfusible - i els tant o més inconfusibles punteigs de guitarra - de Maker Nofler, em pregunto si em baixarà la inspiració per parlar de Montilla... No baixen les muses, però sí una reflexió: tinc els meus dubtes que Jordi Pujol sabés qui eren els Dire Straits (Dire Streets, que diuen tants) o el Maker Nofler, i no li va anar tan malament. És més, l'escala de la casa del Vallès on vaig viure de lloguer molts anys era - és - plena de gent que no sabia qui era el Maker Nofler, ni què vol dir ser de la ceba (queda algú que digui ser de la ceba?). I no em refereixo als marroquins, perquè en aquella escala hi havia la consigna de no vendre ni llogar el pis a los moros.

Ja que parlem del Vallès, anunciarem que els articles de Matías Vallés (li respectarem l'accent tancat amb què adorna el seu cognom) al Diario de Mallorca s'agrupen en un blog. El fil de subscripció és aquest. Hi destaca la seva biografia (barra lateral). Aclariment per als de Foramallorca: Corea és el nom popular d'un barri encara més popular de Palma. Afegeixo que jo també vaig començar - i acabar - la meva carrera periodística venent diaris en un semàfor, el semàfor del difunt Bar Güell.

I parlant de subscripcions, m'he apuntat al Feed Burner. Us agraïria que actualitzéssiu l'adreça de subscripció d'aquest blog ;-)
.

Contumàcia onomàstica

.


El govern municipal 1983-85 diu que Gordiño. El govern 1995-97 diu que Gorrino. Ni Gordiño, ni Gorrino: és Gorriño. Hi va haver una etapa mexicana de Joan Clos? Els equips municipals posteriors han llençat la tovallola. La foto és de 2004. El personatge era un capellà d'una certa notorietat local.
.

Conjugadors en línia

.
Fa dos anys vaig parlar d'un útil conjugador de verbs francesos en línea (Le devoir conjugal), de Martin Beaudoin, de la Universitat d'Alberta. Al meu apunt (El dèbit conjugal) vaig jugar amb el doble sentit amb què es va donar aquest nom al conjugador. Al final em preguntava quan tindríem un Le devoir conjugal dels verbs catalans. De fa un temps, veig que el diccionari en línia de l'Enciclopèdia Catalana inclou la conjugació dels verbs. No sé des de quan: potser des de sempre i no m'hi havia fixat... Visiteu la conjugació del verb veure, on es pot comprovar, per exemple que el present de subjuntiu de "nosaltres" és vegem i no veiem, com semblen haver oblidat alguns populars periodistes audiovisuals. Aquesta qüestió l'havia comentat a La mort del subjuntiu.

Hi ha un altre conjugador en línia (El Conjugador), que inclou les diferents formes verbals admeses per l'IEC, quan n'hi ha més d'una. Vegeu (vegeu!) el verb cantar, per exemple. Més novetat encara (per a mí, si més no) és que aquest conjugador és accessible des de la finestra de cerca integrada del Firefox (racó superior dret del navegador). Per integrar-hi el conjugador cal accedir abans a aquesta pàgina de Softcatalà i fer clic a l'enllaç "El Conjugador": s'executarà un javascript que afegirà el conjugador a la cerca integrada del Firefox.

El diccionari de l'IEC també es pot afegir a la cerca integrada. De la manera més atenta, com diuen aquí, demano a l'IEC: quan serà accessible el DCVB a través de la cerca integrada del Firefox?
.

A Flandes es pon el sol

.
Sí senyor, tota una lliçó de "patriotisme constitucional" i "liberalisme" econòmic. O potser hauríem de dir A Flandes es pon el sol, o Els espanyols també ploren...
.

Argumentari negacionista del canvi climàtic

.

.

La cultura de la camioneta s'ha implantat amb força a Mèxic - també als EUA i a Europa - i fa una bona contribució a les emissions de gasos hivernacle. Aquí una camioneta és tant una camioneta descoberta (pickup), com aquesta grana en primer pla, com una furgoneta (minivan), com un vehicle tot terreny. Tot són camionetas. En general, els rics van amb furgonetes i tot terrenys nous. El poble va amb camionetes descobertes o furgonetes, preferentment velles i comprades de segona mà a Texas, i importades il·legalment, com és el cas, probablement, de la furgoneta vermella al fons a la dreta de la foto, que és de l'any 1995 i ha estat "legalitzada". Això vol dir que la van entrar de contraban per la frontera nord i, després de circular uns anys com a auto chocolate (els camins de la llengua espanyola són infinits), la van legalitzar. O no, ves a saber, la qüestió és vendre la furgoneta.

Tenim, per tant, un nombre elevat de vehicles de gran cilindrada, molts d'ells vells, fent caravana cada dia per accedir al centre urbà de les ciutats: una bona forma de contribuir amb elevades emissions per càpita a l'efecte hivernacle, per no esmentar, les emissions de monòxid de carboni, benzina mal cremada i altres contaminants tòxics. No s'ha comprovat que una calcamonía gegant de la Mare de Déu de Guadalupe, com la que porta al vidre la pickup de la foto, redueixi les emissions contaminants...

Val a dir que sovint s'ha de circular per carrers o camins amb el paviment en molt mal estat, o inundats per culpa d'un clavegueram deficient, i en aquests casos ajuda molt una camioneta. Vegeu perquè pot convenir tenir camioneta en època de pluges (que consti que no poso aquestes fotos com a il·lustració del canvi climàtic):



Tota aquesta digressió era per il·lustrar l'apunt. Però volia parlar de negacionisme climàtic! He intentat sistematitzar en un algorisme seqüencial els arguments dels negacionistes del canvi climàtic.

Argumentari negacionista del canvi climàtic

(1) El canvi climàtic no existeix (argument en descrèdit creixent)

(2) Els científics que enuncien i anuncien el canvi climàtic ho fan per interessos personals: obtenir més fons per als seus projectes de recerca (no s'han d'esmentar els bilionaris interessos negacionistes de les indústries petroliera i del carbó).

(3) Si el canvi climàtic existeix, i en això els científics potser tenen raó, aleshores el canvi climàtic no és antropogènic: respon a la variabilitat cíclica natural del clima. A mesura que es va demostrant que el periode actual és el més càlid dels darrers N anys (actualment uns mil anys), es poden anar inventant cicles climàtics naturals cada cop més llargs (per exemple 1500 anys). A mesura que es demostra indiscutiblement que sense les emissions de gasos hivernacle és inexplicable l'escalfament actual, es pot intentar desacreditar els models climàtics, tot i que són cada cop més comprehensive i fiables.

(4) Si resulta que el canvi climàtic existeix i és antropogènic, aleshores això és una excel·lent notícia: en l'Antiguitat el canvi climàtic va ser l'origen de les ciutats i del que entenem per civilització, com una forma d'adaptació a climes extrems o poc favorables (és igual el nombre de persones que probablement van haver d’emigrar, fer la guerra o morir perquè alguns s’adaptessin a aquells canvis, que aleshores eren d’origen natural).

(5) Si el canvi climàtic existeix, és antropogènic, i resulta que potser no és una excel·lent notícia, aleshores no cal combatre’l: el mercat s'hi adaptarà sense problemes. De fet, el canvi climàtic crearà grans oportunitats de negoci. Per exemple, com deia fa temps Joan Oliver, obrir ports al cercle polar àrtic (estem salvats!). O vendre gelats als esquimals, dic jo.

(6) Si resulta que el canvi climàtic existeix, és antropogènic, no és una excel·lent notícia, i, a més, cal combatre’l, aleshores s’ha de combatre amb sistemes que no impliquin la reducció o l’abandó dels combustibles fòssils. Més aviat seria substituir carbó per combustibles líquids, o aquests per gas natural; alliberar CO2 al fons del mar o emmagatzemar-lo sota terra: la qüestió és que la indústria del carbó i del petroli quedin bàsicament intactes.

De moment, em quedo aquí.