Spiel es einmal, Sam... Spiel es, Sam

Els camins de l'alemany son infinits. Els CD de l'escola d'idiomes són molt bons, però vaig pensar que una manera més entretinguda d'escoltar a casa la llengua de Goethe seria veure una pel·lícula en alemany. No qualsevol pel·lícula: òbviament encara no podria entendre un film que veiés per primera vegada.

En canvi, vaig pensar que veient Casablanca en alemany, un film que he vist tantes vegades en anglès, entre les frases que entendria i les que reconeixeria, faria un excel·lent exercici de d'escoltar, reconèixer i aprendre. I aixi ho he fet. Molt interessant, i mereix ser repetit.

Ho sento, ho percebo. El poble mexicaire insomne s'esta fent milers de preguntes sobre la versió alemanya de Casablanca. En triaré un parell. Per exemple:

1) Com es diu Toca-la, Sam en alemany?

L'Ilsa Lund demana al Sam que la toqui (la cançó) una vegada, que la toqui:
Spiel es einmal, Sam... Spiel es, Sam
(Play it once, Sam.... Play it, Sam)

Per tant, en la versió alemanya no diuen tampoc Play it again, Sam (que seria Spiel es noch einmal, Sam), com és ben sabut de la versió original.

2) Els actors de Casablanca que sabien alemany, que eren uns quants, es van doblar a ells mateixos en la versió alemanya?

Parlem d'actors principals com Paul Henreid (Victor Lazlo), Ingrid Bergman (Ilsa Lund), Conrad Veidt (Major Strasser), i d'altres més secundaris. M'he passat una bona estona escoltant-los, intentant reconèixer les veus. Semblava que les de Conrad Veidt i Paul Henreid podien ser les seves. Més difícilment la d'Ingrid Bergman. No ho he pogut documentar directament, però em temo que no pot ser.

Per què? Mig descodifico de la Wikipedia en alemany que el film no es va estrenar a Alemanya fins el 1952, per cert en una versió mutilada i un pèl surrealista (a l'estil de la versió franquista de Mogambo). Una versió on no hi havia cap Major Strasser del III Reich, on Victor Lazlo no només no havia estat mai en un camp de concentració alemany, sinó que a més era un físic nuclear norueg anomenat Victor Larsen! No sé si el pobre Conrad Veidt el van eliminar directament de la pel·lícula, o el van fer passar per conserge del Rick's Café Americain.

Bé, tenint en compte que Conrad Veidt va morir el 1943, era difícil que doblés la pel·lícula el 1952. Però a més resulta que la versió que he vist és la versió completa i "original" que es va passar a Alemanya a partir de... 1975! Encara pitjor ho tenia Veidt per doblarse a l'alemany. I tot i que Henreid i Bergman encara eren vius, dubto que es doblessin 33 anys després de rodar la pel·lícula. Però, de fet, no ho puc assegurar.

3) El capità Renault (l'anglès Claude Reins), també té accent francès a la versio alemanya?

Bona pregunta. Com parla alemany un francès? No ho sé pas. Tanmateix, trobo que el capità Renault no té accent francès.

Amb un paraula...

Opusdei.cat

..
L'altre dia el desè o onzè domini puntcat que surtia al Google era...

http://www.opusdei.cat/

Una pàgina multilingüe i força funcional. Curiositats:

(1) El Codi da Vinci surt en portada

(2) Hi ha un menú desplegable per triar llengua i lloc d'una llista.

Entre la llista hi ha:
..Català-Catalunya
..Èuscar-Sant Sebastià
(!) (en espanyol i en èuscar diu "Euskara-Euskadi")

El títol del menú en diferents idiomes també presenta peculiaritats. En la majoria d'idiomes que més o menys entenc, es tria país (els claudàtors indicant l'idioma i el país de la interfície són meus, igual que les negretes):

..Select language and country: [en-us]
..Sélectionnez la langue et le pays dans le menu déroulant: [fr-fr]
..Clique para escolher idioma e país: [pt-pt]
..Seleziona la lingua e la nazione cliccando sul seguente menù: [it-it]
..Seleccione idioma y país haciendo clic en en el siguiente menú: [es-mx]

I en català? En català no hi ha països sinó llocs:
Seleccioneu l’idioma i el lloc clicant el següent menú: [ca-ct]

(a) Sembla no han volgut que ningú que accedeixi a la pàgina en català pugui veure Catalunya (ni Sant Sebastià!) en el llistat de països.
(b) En la resta d'idiomes els és igual si això passa.

Anem a la versió [es-es]. El títol del menú desplegable és:
..Selecciona idioma y lugar haciendo clic en en el siguiente menú: [es-es]

Mmm. En canvi, en les versions en espanyol de tots els països hispanoparlants d'Amèrica el països són països. Eep! Hem suat una mica per arribar-hi, però podríem concloure que el conflicte català i la solució espanyola de la cosa han contaminat el menú desplegable de l'opusdei.cat.

(3) El nom del fundador
La veritat, no m'havia plantejat si Josemaría és traduïble o no. Però veig que ho deu ser, si més no des que el van fer sant, com és tradició en català i en altres idiomes (però no en tots):

San Josemaría [es-es], [es-mx], etc
Sant Josepmaria [ca-ct]
Saint Josémaria [fr-fr]
Heilige Josefmaria [de-de]
Saint Josemaría (o Saint Josemaria, depèn) [en-us], [en-gb]
San Josemaría [it-it]

(4) No hi ha [encara] versió en valencià. Seguint l'exemple basc (Èuscar-Sant Sebastia), al menú despleable podrien afegir-hi l'opció Valencià-Benicarló. Però... jo em pensava que a Benicarló parlaven cadufero!
..

Ya se me antojó...

Bé, tant de parlar de Pete Seeger i de tot plegat... Ya se me antojó, que dirien per aquí, i m'he comprat una recopilació de folk actual. Es tracta del recull American Folk, de Putumayo World Music. Res a veure amb el Pete Seeger, però un bon recull de cançons acústiques i intimistes, amb les que em desconnecto de camí cap a la feina, o m'ambiento mentre escric aquest apunt.

També se me antojó sentir el Pete Seeger, el Grup de Folk i alguna cosa més. Com que la tecnologia moderna ens ho fa fàcil, ja ho he fet (problemes tècnics resolts). La majoria de cançons, ni fred ni calor. A la Lola-Paraules li explico que ja he sentit l'Ay Manuela versió Pete Seeger, i l'emoció predominant ha estat... la hilaritat :) Si fa més d'N anys que no el sents, prova-ho i potser et passa el mateix... O no.

Entre altres cançons que feia potser 15 anys que no sentia, he rescatat A Stranger in my Place, de Kenny Rogers i Kin Vassy, però cantada per Joan Baez. Aquest sí, un joiós retrobament. La lletra aquí. La música, ja sabeu on...

Ein Paar mallorquí = Ein paar

Em pensava que l'agermanament germano-mallorquí (perdoneu la redundància) era un fenomen recent, bàsicament etílic i immobiliari, però he descobert que té insospitades arrels lingüístiques.

Qui conegui el català de Mallorca sap molt bé que un parell és una expressió peculiar. Tot i que de tant en tant la gent es recorda mútuament que un parell són dos, a la pràctica un parell només són dos en parlar de sabates (un parell de sabates) i potser d'alguna cosa més. Un parell són normalment uns quants.

De la feina surt el profit, i els meus rudiments d'alemany ja em permeten saber que els alemanys fan una cosa semblant. Només que la legendària sistemàtica germànica ha assignat ortografies diferents a cada parell.

ein Paar = 2 . Podríem dir Ein Paar sind zwei (un parell són dos). Exemple: ein Paar Espadrilles, un parell d'espardenyes (un altre agermanament, ara via França).

ein paar = un parell mallorquí = uns quants

Hi ha més matisos. I no els conec tots. Però Déu n'hi do. Una insospitat gra d'ànima mallorquina en la llengua germànica...

Springsteen? ¿Cualo?

No és cap descobriment que Bruce Springsteen ja no és un cantant/músic/rocker desconegut, ni esotèric, ni tan sols de culte. No parlem ara del físicament escarransit Bruce del disc The Wild, The Innocent and the E Street Shuffle, de 1974 (que per cert no vaig conèixer fins a mitjans dels 80, i el vinil del qual guardo dins una capsa de cartró en un pis del Vallès). Tothom sap que el 25 d'abril va sortir al mercat el disc We Shall Overcome: The Seeger Sessions. Podeu escoltar-ne algun tall o cançó sencera a aquesta pàgina oficial. Llegeixo que ja ha venut 40.000 còpies a Espanya del disc (això sense comptar el top manta i l'eMule). I llegeixo que avui canta a Barcelona...

Mentrestant, en aquesta ciutat mexicana i pel què fa a Bruce Springsteen, passen molt poques coses, que podríem resumir així:
(a) Sembla que la major part dels mortals no saben que existeix
(b) A algunes botigues de discos el coneixen, però no saben que ha tret aquest disc
(c) El top manta, que aquí no es diu top manta, i que comercialitza molt eficientment CD copiats i ga-ran-ti-za-dos per només 10 pesos (0,7 EUR), sembla que no inclou The Boss en el seu catàleg. Tot és puritito Chicharrones de Durango, Colibríes de Piedras Negras o Acordiones de Nogales, per esmentar tres grups inexistents però altament probables.
(d) Sembla que el meu proveïdor d'internet em bloca l'accés a l'eMule.
(e) No sóc cap ipoddie, ni penso comprar [de moment] les cançons a l'iTunes.
(f) Tinc un "poblema"

Deixem-ho estar i tornem al Pete Seeger. No sóc de la seva generació. Ni sóc un gran coneixedor de la folk song. Però en canvi, vaig tenir accés a aquest corrent musical a través de les versions que corrien per Catalunya i per Mallorca quan [diguem-ho] jo era escolta i adolescent. Jaume Arnella, Xesco Boix, Grup de Folk, aquells cançoners...

Tanmateix, calia descobrir les fonts originals de la folk song, tasca que només en part he acomplert. Recordo la meravellosa experiència de descobrir, també ja fa segles, les versions originals d'algunes cançons de Bob Dylan que prèviament havia sentit en versions catalanes. Si algunes cançons de Pete Seeger i d'altres autors em van arribar a través del filtre d'unes adaptacions catalanes, ara (ara?) m'arribaran a través el filtre del Bruce, que Déu n'hi do, pel que sembla.

- - - - - - - - - - - - - - -
P.S.:
Parlant d'escoltisme, jo diria que Emili Manzano havia estat escolta de l'agrupament Ramon Llull de Palma. Tota una premonició de la seva etapa actual com a director de l'Institut Ramon Llull ;D

Pedagogia postsoviètica

Diumenge vaig fer llegir en veu alta un paràgraf de Mirall trencat a una amiga russa, i després l'hi vaig llegir jo, perquè sentís la fonètica del català. Només així la vaig convèncer que el català i l'espanyol no són la mateixa llengua. Ja li podia parlar del rus i l'ucraïnès, o del rus i el búlgar, llengües cosines però diferents. Se'm quedava mirant amb incredulitat i desconfiança. La Rodoreda em va treure del tràngol.

Després he pensat que la noia es confonia (o no) amb el castellà i l'espanyol, que són sinònims de la mateixa llengua. Quan la torni a veure ho aclariré...

Vam comentar amb ella l'estrès que poden provocar els noms, patronímcs, cognoms i malnoms russos en qui no coneix aquests detalls (la majoria de nosaltres), però l'amiga russa no ho trobava pas tan graciós com Mimí, un personatge més aviat odiós de El túnel d'Ernesto Sábato, que deia:

Fíjate que nunca he podido acabar una novela rusa. [...] Aparecen millares de tipos y al final resulta que no són más de cuatro o cinco. Pero claro, cuando te empiezas a orientar con un señor que se llama Alexandre, luego resulta que se llama Sacha y luego Sachka, y luego Sachenka, y de pronto Alexandre Alexandrovitch Bunine y más tarde es Alenxandre Alexandrovitch [...] Cada personaje parece una familia.

Vaig patir una mica aquesta síndrome de Mimí, tot llegint Gorki en català als 14 o 15 anys. Però el meu problema era que no entenia aquell català tan ple de llurs i segurament àdhucs, de Josep Maria Güell, el traductor de la novel·la...

Candidat únic?

Si he de jutjar pels cartells que veig al carrer, l'únic candidat que es presenta a les eleccions presidencials d'enguany és el panista Felipe Calderón. Han empastifat tota la ciutat de cartells d'aquest candidat dretà i relativament jove. Un candidat que quan arriba a una ciutat comença la visita per ca'l Bisbe, que fins i tot li dóna la benedicció. Els altres, amb prou feines se'ls veu als cartells del carrer.

No veig pràcticament les notícies mexicanes. De fet, no veig gaire la televisió, excepte algun capítol d'Everwood, de les Gilmore Girls, i algun tros del TN Migdia de la TV3, que aquí veiem a dos quarts de vuit del matí. Potser no ho creureu, però veure un noticiero Hechos (Azteca 13) encara és pitjor que veure la retransmissió diferida de l'espectacle de l'actual govern de la Generalitat. Al canal Once, que he elogiat algun cop, acaben tanmateix mostrant un país fictici, més semblant una La casa de la pradera per a il·lustrats, que al Mèxic real.

Per tant, no sé quins anuncis fan a la tele, i puc seguir pensant que només es presenta el Calderón dels cartells. En fer la mitja transició que els mexicans van preparar a finals dels anys noranta, els polítics van dissenyar un escenari meravellós i tutelat: (a) només els partits polítics poden presentar candidats a la presidència (b) els partits polítics només poden rebre finançament de l'estat; vegeu pressupost en pdf de l'IFE (c) així tots els partits polítics reben la mateix quantitat de diners per fer la campanya (d) així tots els candidats tenen les mateixes oportunitats. Aquest és el món meravellós que van pintar els polítics mexicans i que ha demostrat ser fals (pensem en el casos Amigos de Fox, Pemexgate o, més tard, els maletins que canviaven de mans chez le PRD). I un món tutelat, on un ciutadà qualsevol no pot ser candidat si les maquinàries dels partits no ho consenten, igual que la denúncia d'un ciutadà només arriba al jutge si la mamà Procuraduría ho troba oportú. No sé si aquests candados ens alliberaran d'un Chávez o d'un Ollanta Umala, però de moment han deixat fora de la cursa l'intel·ligent Castañeda i el pedregada Dr. Simi...

De l'alçada d'un campanar

.
Diu Joan Oliver a l'Avui:

...el que té sentit de discutir és si Microsoft ha fet el bé o no l’ha fet. I aquí hi ha poca discussió possible: el món seria molt pitjor sense ordinadors personals, sense Internet, sense Microsoft, sense Windows.

No entraré al tema dels ordinadors personals i del Windows (tot i que molta gent pensa que el món seria molt millor sense el Windows). Però que una persona amb columna diària a l'Avui doni a entendre que devem internet a Bill Gates, potser ens demostra, com insinua RMF, que cal dir rucades per cobrar un article.

Microsoft ha fet internet? L'internet s'ha expandit gràcies a Microsoft? Ja es un tòpic (però real com ell mateix) que Microsoft no es va adonar a temps del canvi brutal que representaria internet en la nostra forma de viure i en tantes altres coses (com la producció i la distribució de programari).

Bon moment per recordar una dita mallorquina:

- Deixau fer el qui sap!
I les matava pes cul...

San Panchito del Munt

L'u de maig, sortida terapèutica a la meva serra de capçalera. D'aquesta banda de l'Atlàntic, esclar. La primavera va resultar més verda i florida que fa un mes per terres més àrides. Dia radiant, aire fresquet, flaires de màquia. La fresqueta i l'olor de la crema solar em menen inevitablement al Pirineu aragonès. Enèsima versió [d'estar per casa] de la magdalena de Proust...

- - - - - Safrà silvestre? - - - - - - - - - - - Quercus americans de fulla perenne (alzines)

Encara molts arbres no han brostat, i potser no ho faran fins que acabi l'estació seca (estiaje), que correspon al periode hivern-primavera. L'herba dels prats també esperarà al juny per recobrar la verdor. Enguany, per això, les pluges sembla que s'avancin.


- - Arbres caducifolis - - - - - - - - - - - - Nopal cardón? - - - - Prat un pèl groguenc entre alzines

A la tornada, primera barrumbada forta a la ciutat. Un o dos pams d'aigua al nostre carrer. Un mal dia per deixar el vochito a un becari: es va quedar sense bateria, el fre de mà es va blocar, i ara el cotxe no va ni envant ni enrera...

El País fa campanya pel "sí"

(i altres herbes)

Cataluña pondrá en marcha su propia agencia tributaria a principios del próximo año

En aquest titular El País dóna l'Estatut per aprovat, alhora que ofereix als lectors un possible alicient per votar sí. La cavalleria acudeix a socórrer la cosa. Encara riurem, i alguns cagaran tramussos fins al final (o més enllà)...


Perplexitat alemanya

Sembla que uns escriptors catalans entrevistats per periodistes alemanys van quedar acollonits davant la pregunta Per què escriviu en català si tots sabeu espanyol? La resposta més senzilla era: els alemanys parleu en general l'anglès molt millor que nosaltres. Per què encara hi ha escriptors que escriuen en alemany?

Jo estudio alemany. No perquè sigui la gran llengua de comunicació internacional, ni tan sols paneuropea, sinó perquè m'agrada i em dóna la gana. Suposo que si aquests periodistes no fossin alemanys no estudiarien mai alemany. Vols dir que s'ha d'anar a la Fira de Frankfurt?

Novel·la de Juan Villoro

He començat la lectura d'El testigo, de Juan Villoro, que em van regalar pel meu aniversari. Comença bé. Un mexicà expatriat torna a Mèxic. A les poques pàgines llegeixo que entra a un restaurant i...

La fragancia de chicharrón de pavo, los manteles verdes y blancos, el rostro asombrosamente familiar de un mesero [...] le hicieron sentir que no había salido de México ni había dormido en los últimos 24 años.

El llibre promet, per moltes altres coses...