No em refereixo a les habilitats de l'amic Arnold a The Terminator, sinó a un terme que es prodiga molt en les juntes de facultat de Mèxic. La Conselleria d'Educació de Guanajuato ho té molt clar:
Un dia, l'amo dels diners - el govern - va arribar amb un nou argument: els diners que jo et dono són per produir titulats universitaris; la productivitat de les meves inversions en educació superior es mesuren pel nombre de titulats que tu treguis al carrer; els calés estaran condicionats als teus resultats. A partir d'aquí, les escoles d'enginyeria i, de retruc, els professors, es van començar a veure condicionats per aquest argument, en part encertat, en gran part pervers, condicionats a aprovar un percentatge prou productiu d'alumnes. La cosa no és exclusiva de Catalunya, i aquí a Mèxic, també Déu n'hi do, fins al punt que fan servir tot sovint aquest terme d'eficacia terminal (més de 30.000 pàgines mexicanes al Google).
L'obligació d'assolir una determinada eficacia terminal exerceix una notable pressió sobre els postgraus que estan acreditats pel govern federal i que, per tant, tenen dret a beques federals per als seus estudiants. Això dóna lloc a situacions curioses, fins i tot tragicòmiques, que podrien donar per a un altre apunt.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
EFICIENCIA TERMINAL: Es la relación porcentual entre los egresados de un nivel educativo dado y él número de estudiantes que ingresaron al primer grado de este nivel educativo n años antes.
Tot i que això dels "n" anys no queda gaire clar, l'eficiència terminal és el percentatge de gent que acaba en el temps previst que duri la carrera (més un o dos semestres de gràcia). Un temps, el lema de les escoles d'Enginyeria de Catalunya era, més o menys, "No tothom pot ser enginyer", un lema imaginàriament escrit amb sang al frontispici de l'escola. Els col·legis professionals no volien que tothom fos enginyer, i l'orgull acadèmic dels professors creixia exponencialment amb el percentatge de suspensos de les assignatures que impartien. Per a alguns, el "no tothom pot ser enginyer" incloïa, especialment, les dones.Un dia, l'amo dels diners - el govern - va arribar amb un nou argument: els diners que jo et dono són per produir titulats universitaris; la productivitat de les meves inversions en educació superior es mesuren pel nombre de titulats que tu treguis al carrer; els calés estaran condicionats als teus resultats. A partir d'aquí, les escoles d'enginyeria i, de retruc, els professors, es van començar a veure condicionats per aquest argument, en part encertat, en gran part pervers, condicionats a aprovar un percentatge prou productiu d'alumnes. La cosa no és exclusiva de Catalunya, i aquí a Mèxic, també Déu n'hi do, fins al punt que fan servir tot sovint aquest terme d'eficacia terminal (més de 30.000 pàgines mexicanes al Google).
L'obligació d'assolir una determinada eficacia terminal exerceix una notable pressió sobre els postgraus que estan acreditats pel govern federal i que, per tant, tenen dret a beques federals per als seus estudiants. Això dóna lloc a situacions curioses, fins i tot tragicòmiques, que podrien donar per a un altre apunt.
9 comentaris:
el tema de la productivitat també ha arribat a secundària, on es subvenciona més els centres amb més aprovats.
Un profesor del IPN me comentaba que, simplemente, no puede permitirse reprobar a los alumnos y que solo se da el lujo cuando el tipo es un zote incalificable, cosa que por otra parte es harto rara, por pura selección natural, en el tipo de alumnos (posgrado) que él maneja.
A pesar de las dudas que suscita el sistema, sin embargo, me pregunto en qué forma afecta en realidad al estado del arte, las ciencias, etc. No vivimos peor ni menos, creo (sino al contrario), y todas las comodidades surgen de profesionales que acaso estén peor formados ahora que antes pero siguen cumpliendo su cometido, al parecer, con suficiencia. También es cierto que quizá nos beneficiamos de la mera aplicación de los adelantos y conocimientos pensados por terceros donde no existe este sistema de parir profesionales.
En cualquier caso, es un problema de varias generaciones, o sea que quizá estemos construyendo el desastre, que será aún peor en circunstancias de estrés social inmenso como la que parece avecinarse con el cambio climático a corto o medio plazo, y el cambio de fuente energética primordial a largo plazo. Pero también es posible que haya menos grandes especialistas personales y más especialistas capaces de relacionarse y comunicarse con otros. El tipo de persona que describe ese "no tothom pot ser enginyer" es el de un orgullo un tanto soberbio, algo como paternalista (no sé si me explico bien, la verdad) y ese tipo de persona no suele ser bueno para relacionarse y crear con otros que "no están a su altura". De la ausencia de equipos eficientes tenemos harta experiencia en España, creo.
Qui lo sá. Lo veremos en el próximo capítulo de "El hombre y la Tierra", pero esta vez deadeveras. :)
RMF. No m'estranya gens això que dius...
Mus: l'impacte de tot això sobre el destí de "la humanitat", diguem-ne, no em sento capaç de definir-lo, però t'asseguro que la immaduresa de la majoria de gent que ha passat per un sistema com aquest fa molt difícil generar productes tècnics o científics de qualitat. I jo ja ho he patit.
Parlant del "Politécnico" (IPN), conec excellents professionals que s'han format en aquesta institució, i entenc que el nivell mitjà prou bo.
Ja que parles del postgrau, a Mèxic la majoria dels que hi arriben no han fet mai una tesina de llicenciatura, ni un projecte de fi de carrera. Les universitats s'han empescat potser vuit o dotze maneres de graduar-se sense fer el que aquí anomenen la "tesi de llicenciatura". La majoria d'estudiants que comencen un màster no saben fer una recerca bibliogràfica, ni un índex de la tesi, ni moltes altres coses. Evidentment, tot comença a primària, a secundària i a "preparatoria", i és difícil d'adreçar després.
I no he entès això del Hombre y la Tierra...
A secundària. Sí, els centres firme un "contracte" amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat,dins d'un anomenat Pla de Millora. El compromís és, a tres anys vista, assolir el 95% d'aprovats a l'ESO i el 85% de batxillers. A canvi, sobretot, més dotacions. l'Institut del meu nano l'ha signat, i es poden permetre (n'estant orgullosíssims) de contractar una ex-alumna per a fer classes particulars de Física i Química; es dóna el cas que al catedràtic, de la vella escola, no li dóna la gana d'aprovar així com així, ans al contrari suspèn molt. Ell sol engegaria a rodar el contracte probablement.
Per a informació, models de contrace inclosos, la web del sindicat ASPEPC.
Lola
Siento lo críptico, Geo. Es que me había puesto en plan darwiniano, como que la respuesta a todas estas dudas la tendremos en un segundo capítulo vital, cuando hayan pasado algunas generaciones. ¿Recuerdas el sonido hondo y medio de suspense de la voz de Félix en los programas de 'el hombre y la Tierra'? Pues con eso intentaba hacer la broma.
Comprendo lo que dices, pero me pregunto si esto de la eficiencia terminal es el motivo por el cual no se progresa. Quiero decir, ¿cuál era la producción científica mexicana antes de que comenzara ese sistema y cuál es la actual? Y no solo en México, claro, me pregunto lo mismo para España.
Una cosa que me llamó la atención al llegar a México, relacionada con lo que comenta Lola, es que veía a gente licenciada normal y corriente que iba por las universidades pidiendo chamba... ¡y se la daban! No me lo podía creer, pero rápidamente comencé a explicarme muchas cosas.
Por cierto, que de las dos únicas personas realmente sabias de lo suyo que yo he conocido en México, una era esta del IPN, del CINVESTAV para ser más concretos.
Si, m'ha fet pensar en l'article de la Vanguardia "SOS de las ingenierias". http://www.sindicat.net/n.php?n=6563 Ara ens convertirem cada vegada més en màquines de fer enginyers (ja ho som una mica). Telecos fa 15 anys era una carrera molt més dura que ara, sense punt de comparació, però paradoxalment (o no) tenia molta demanda i prestigi. El problema és que pocs volen ser enginyers per aquestes contrades de l'estat del benestar on fer el batxillerat científico tecnològic ha passat de ser d'intel.ligents i gent interessant a ser una opció de freakies i de nerds, segons molts dels batxillers actuals .. Estem ben arreglats amb tants artistes, i amb la mena d'enginyers que surten, també....Jo ja espero els que vindran de la India, Xina i ves per on, potser Mèxic i tot, que potser són millors que els nostres actuals.
Eule
Ara rellegint el meu comentari anterior veig que destil.la una mica sabor a auca del Sr. Esteve i l'Estevet i tota la colla amb això que dic dels artistes...Potser sí, però amb un amic ens vam dedicar a fer un estudi informal sobre l'evolució generacional dels negocis o les fortunes de gent que coneixiem i gairebé cap (gran fortuna o negoci) sobreviu a la tercera generació... L'avi innova i crea l'empresa, el fill va seguint i el net la destrossa...
Parlant d'altra, explica'ns alguna d'aquestes anècdotes tragicòmiques que apuntes al post...please...
Eule
Lola: A mi m'explicaven fa anys, que sense condicionar diners, la inspecció ja pressionava quan hi havia massa suspensos... (llavors era a EGB).
Mus: ¿Et refereixes a aquella veu engolada que deia una cosa com: "el somormujo lavanco se zambulle una y otra vez hasta atrapar su presa"?
A les universitats mexicanes dels estats hi ha professors a temps parcial, i alguns a temps complet que no són doctors, però en la nova contractació de temps complets es busca professors que tinguin el doctorat i a més tinguin un perfil que els permeti entrar a l'SNI.
Eule (òliba en alemany?):
No sabia d'aquesta baixada de les enginyeries. Un senyal més del suïcidi europeu en general, i català en particular? La pregunta és la que es feien algunes persones al Quebec: d'aquí a deu anys, què sabrem fer millor que els xinesos, els indis, etc?
Les històries tragicòmiques, "donarien" per a un altre post, però, la veritat, no sé si hi donaran, perquè potser hauria de parlar massa de mi i de companys de feina fins a un punt que no ho vull fer ni des de l'anonimat. Tanmateix ho estudiaré...
Publica un comentari a l'entrada