L'altre dia comparava els pobres estímuls al rendiment en recerca a les universitats públiques espanyoles amb els estímuls de l'SNI mexicà. Però encara hi ha més estímuls econòmics per al professorat universitari mexicà: els estímuls anuals al rendiment acadèmic. Per qüestions d'antiguitat, jo encara no podia accedir a aquests aguinaldos que dóna el ministeri d'Educació Pública de Mèxic a través de totes les universitats públiques. És una compensació esglaonada, que s'atorga als professors a final d'any, d'acord amb la seva activitat docent, de recerca, de gestió acadèmica, i d'altres. La veritat, no me n'havia preocupat i això del rendiment era, com a molt, un soroll de fons que se sentia per la facultat a mitjan setembre, una fressa de gent omplint formularis (formatos), recopilant "faig constar" (constancias): tothom esprement al màxim les seves activitats de l'any anterior. Només pensava: Mare de Déu, quina pèrdua de temps!
Enguany ja m'ha tocat dedicar tota la setmana passada a aquesta activitat febril, fins i tot afectat per una gastroenteritis, també febril. Però el complement pot arribar a ser molt sucós. El premi, com tantes coses aquí, va indexat en salaris mínims. És a dir, en funció del que hagis fet et paguen tants salaris mínims d'un any. L'import de l'estímul va de zero a onze salaris mínims d'un any. Un salari mínim d'un any són, aproximadament 1.180 EUR, i onze salaris mínims són uns 12.980 EUR. Déu n'hi do la part alta de l'interval, per un sou extra de fi d'any.
Tornem a la universitat espanyola. Ja havíem parlat dels sexennis de recerca. Parlem dels quinquennis: els quinquennis d'activitat docent es concedeixen pràcticament de manera automàtica, si la cosa no ha canviat, i es concedeixen per a la resta de la vida laboral, com els sexennis. Aquests quinquennis són, doncs, com uns triennis d'antiguitat, però de cinc anys. La manca d'estímuls econòmics efectius a les universitats espanyoles es podria resumir en: nosaltres et paguem dos o tres mil euros nets al mes. Si amb això vols treballar, treballa, serà que hi passes gust. Si no vols treballar, se'ns en fot.
Jo sóc dels que hi passen gust, de manera que espero obtenir - aquí sí, a Mèxic - la meva sucosa compensació pel guster que vaig passar l'any passat..., tot i que encara quedaré força lluny dels onze salaris mínims d'un any.
Enguany ja m'ha tocat dedicar tota la setmana passada a aquesta activitat febril, fins i tot afectat per una gastroenteritis, també febril. Però el complement pot arribar a ser molt sucós. El premi, com tantes coses aquí, va indexat en salaris mínims. És a dir, en funció del que hagis fet et paguen tants salaris mínims d'un any. L'import de l'estímul va de zero a onze salaris mínims d'un any. Un salari mínim d'un any són, aproximadament 1.180 EUR, i onze salaris mínims són uns 12.980 EUR. Déu n'hi do la part alta de l'interval, per un sou extra de fi d'any.
Tornem a la universitat espanyola. Ja havíem parlat dels sexennis de recerca. Parlem dels quinquennis: els quinquennis d'activitat docent es concedeixen pràcticament de manera automàtica, si la cosa no ha canviat, i es concedeixen per a la resta de la vida laboral, com els sexennis. Aquests quinquennis són, doncs, com uns triennis d'antiguitat, però de cinc anys. La manca d'estímuls econòmics efectius a les universitats espanyoles es podria resumir en: nosaltres et paguem dos o tres mil euros nets al mes. Si amb això vols treballar, treballa, serà que hi passes gust. Si no vols treballar, se'ns en fot.
Jo sóc dels que hi passen gust, de manera que espero obtenir - aquí sí, a Mèxic - la meva sucosa compensació pel guster que vaig passar l'any passat..., tot i que encara quedaré força lluny dels onze salaris mínims d'un any.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada