L'esperit de blat de les Índies

Em disposava a escriure un o dos apunts sobre el bioetanol, l'alcohol etílic obtingut de plantes o llavors riques en sucres. I potser ho faré, però mentre em documentava m'he entretingut amb una mica de terminologia recreativa. Etanol, alcohol, esperit de vi, o com dèiem a casa, simplement esperit.

Als Estats Units, la principal font de bioetanol és el blat de moro. Bé, de moro, res de res, igual que les figueres de moro. Les dues plantes són d'origen "mexicà", exactament mesoamericà, ja ho havia comentat. A Mallorca, el nom del blat de moro és blat de les Índies, un nom més fidel a l'origen de la planta i, curiosament, molt proper al nom que també té en francès al Canadà: blé d'Inde. Encara més proper fonèticament a aquest blé d'Inde seria el blat d'Indi de Menorca i el Rosselló, segons que descobreixo al DCVB. No oblidem el panís del català occidental.

Blat de les Índies. De fet, els mallorquins pronuncien blat de les Indris, tal vegada per la semblança amb síndria (pronunciat sindri a Mallorca). ¿Seria correcte dir que síndries -> sindris condueix a Índies -> Indis -> Indris? Qui sap. Tanmateix, de les sindris i de les Indris són fonèticament diferents. Permeteu-me l'obvietat fonètica, perquè l'altre dia sortia per la TV3 un dissenyador que dibuixava roses, o feia anar molt el rosa, i no sabia distingir una rosa d'una rossa. Com sonen a Mallorca?:

"de les sindris" --> dələʦíndris
"de les Indris" - -> dələzíndris

Quines poques feines, les meves... Tornem al bioetanol.

El negoci de na Peix-frit

No es pot parlar de bioetanol sense explicar el negoci de na Peix-frit. Podria ser que el bioetanol a partir de blat de moro no fos més que el negoci de na Peix-frit. Na Pex-frit és un personatge, segurament imaginat, que comprava peix a duro, el fregia, i el venia a quatre pessetes. Un Ramon d'Ullastret comenta al blog de Jordi Bayona que el peix de na Peix-frit era alatxa. Diu el DCVB:

Fer el negoci de Na Peix-frit, que el venia a quatre i el comprava a sis:
fer un mal negoci, perdre-hi més del que s'hi guanya.

Això del duro i les quatre pessetes deu ser un afegitó modern, perquè veig aquí (com d'altra banda indica el DCVB) que, molt abans dels duros i les pessetes, en Jordi de Sant Jordi, un poeta valencià que va morir el 1424, ja parlava de lo guany de na Peix-frit:

Cert, ara fets lo guany de Na Peix-frit,
pero no cur de vostre bon partit.
Ja no metrets vostres diners menuts
ab mos florins de pes ben coneguts.

Florins i sous eren més probablement les monedes del temps de na Peix-frit. Després de 400 600 anys encara algú pot dir que els descomptes aeris a Mallorca, per exemple, són el negoci de na Peix-frit...

Bé, ja m'he distret amb un parell de qüestions prèvies per entendre el bioetanol. Ara estem tots plegats mooolt més preparats per respondre qüestions com: passarem de l'esperit de vi a l'esperit de blat de les Índies? El bioetanol de blat de moro és el negoci de na Peix-frit? M'agradaria discutir-ho en un o dos apunts, però un bloguista a punt de complir tres anys de blog no està en condicions de prometre res.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr